Publicitat
Publicitat

LES CONSEQÜÈNCIES DE L’1-O

Els dos objectius prioritaris de la suspensió

TV3 i els Mossos, en el punt de mira

L’ofec econòmic, via per influir a TV3 i Catalunya Ràdio

El govern espanyol va entreobrir ahir la porta d’una possible intervenció de TV3 i Catalunya Ràdio. Però hi ha dubtes sobre la capacitat real que pot tenir l’Estat a l’hora d’influir en els continguts dels mitjans públics de la Generalitat. Sobretot si es té en compte que la cúpula de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) no està nomenada pel Govern sinó pel Parlament. “Haurien d’explicar per què cessen un òrgan col·legiat nomenat pel Parlament el 2012 amb 106 vots de 135”, explica una font de la direcció de la Corporació a l’ARA. “Són uns vots, a més, que venien tant del PP com de Solidaritat passant per CiU i el PSC”.

La via de l’ofec econòmic és la que sembla més probable als quatre directius o exdirectius de l’ens amb qui ha parlat aquest diari. TV3 i Catalunya Ràdio reben mensualment la part proporcional de l’aportació aprovada en el pressupost. I actualment cal introduir cada factura en el sistema informàtic implementat pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. Això vol dir que l’Estat, com passa amb la resta de departaments des que es va intervenir l’economia, es reserva la potestat d’efectuar cada pagament decidit per la Corporació. Una manera d’intentar influir-hi seria utilitzar aquest poder com a eina de pressió per controlar els continguts elaborats per les productores o periodistes freelance. O directament tallant l’aixeta del finançament. “Si fan això l’efecte pot ser contraproduent”, recorda una de les persones que ha tingut responsabilitats directives a la casa. “Al final, les tertúlies són un format molt barat i si no es poden comprar programes, podria passar que la graella es convertís en una desfilada d’opinions sobre el moment polític”.

Els directors, protegits

Pel que fa al relleu dels directors de Catalunya Ràdio (Saül Gordillo) i TV3 (Vicenç Sanchis), la mesura topa de nou amb el rigor jurídic: són càrrecs decidits pel consell de govern de la CCMA i, per tant, encara que s’intervingués el departament de Presidència no es tindria una ascendència directa sobre aquests càrrecs. A més, difícilment els més de 2.000 treballadors de la casa acceptarien la imposició d’un director nomenat per una via tan anòmala: la conflictivitat es dispararia i derivaria, molt probablement, en unes vagues que encara cohesionarien més el front sobiranista.

Però com que vivim temps excepcionals i de línies vermelles superades, dins de la casa fins i tot s’especula amb la tercera manera -després de l’asfíxia econòmica i el comissariat polític- per evitar que TV3 faci la seva feina: desendollar-la. Al cap i a la fi, les freqüències són de titularitat pública estatal. Ara bé, aquesta mesura -a banda de deixar 2.200 treballadors en una situació incerta- seria tremendament impopular a nivell internacional. “I seria estrany que diguin que volen restituir l’ordre i l’economia tancant una de les grans empreses catalanes”, comenta un directiu de l’ens.

A més, TV3 disposa d’uns informes de pluralitat mensuals elaborats pel CAC -i una audiència en els seus informatius- que avalen la seva línia editorial.

La incògnita de com s’executaria una intervenció dels Mossos

L’abast de l’article 155 de la Constitució ja és per si sol una incògnita, que encara es fa més gran si es planteja per intervenir els Mossos d’Esquadra. Com que es tracta d’una situació inèdita, ningú s’aventura a pronosticar -ni les possibles parts afectades- què pot suposar l’aplicació del 155 a la policia catalana. El precedent que pot donar algunes pistes de la línia d’actuació de l’Estat és l’acció que el govern espanyol va executar a finals de setembre, quan va imposar el cap del gabinet de coordinació i estudis de la secretaria d’estat de Seguretat, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, com a coordinador de tots els cossos policials amb presència a Catalunya en el dispositiu de l’1-O.

En el cas de l’actuació policial per al referèndum, el govern espanyol va adjudicar el poder a Pérez de los Cobos aplicant els articles 38.2 i 46 de la llei estatal de l’any 1986 de cossos i forces de seguretat; una llei que es va fer quan els Mossos encara tenien un paper residual i poques competències. La norma que fixava el desplegament dels Mossos i el replegament dels cossos de l’Estat a Catalunya no va ser una realitat fins al 1994, quan el Parlament va aprovar la llei de la policia de la Generalitat.

El govern espanyol va fer servir els dos articles de la llei estatal del 1986 per situar Pérez de los Cobos com a coordinador dels cossos policials a Catalunya l’1-O, malgrat que el comandament dels Mossos va continuar sota les ordres del major del cos, Josep Lluís Trapero. Abans que l’Estat fes aquesta maniobra a finals de setembre, s’havia especulat amb l’opció que el govern espanyol utilitzés la llei estatal de seguretat nacional del 2015 per agafar el control de la policia catalana, cosa que, de moment, no s’ha complert. Tot i això, la possible intervenció dels Mossos a través de l’aplicació de l’article 155 obre un nou escenari.

La policia catalana depèn del departament d’Interior. Per això, fonts consultades apunten que la primera incògnita seria què podria passar amb el conseller d’Interior, Joaquim Forn, i el director dels Mossos, Pere Soler, que són càrrecs polítics, si hi hagués una intervenció de l’Estat. Una altra cosa és la situació del major de la policia catalana, que és membre del cos dels Mossos amb la condició de funcionari públic. De fet, Trapero es va convertir en major havent sigut l’únic aspirant a la plaça en un procés de selecció entre els agents.

Aquesta setmana la fiscalia ja ha fet una acció per intentar que Trapero deixi de liderar la policia catalana. Va reclamar que s’enviés al departament d’Interior la interlocutòria de l’Audiència Nacional que decreta la llibertat del major amb mesures cautelars i va exigir al Govern que executi “els efectes legals que siguin oportuns”. La fiscalia pretén que el departament d’Interior obri un expedient disciplinari a Trapero. Tot i això, des del departament van respondre fent pinya amb el major i mantenint-hi la plena confiança.

Si l’Estat intervé els Mossos, fonts consultades alerten que es tractarà d’una acció difícil de justificar, tenint en compte que caldrà afrontar el comandament d’un cos de 17.000 funcionaris.

RE

Etiquetes

Més continguts de