'El País' demana ara que Rajoy pacti una via perquè els catalans votin: resum d'editorials

BarcelonaUn dia després de l'anunci del president de la Generalitat, Artur Mas, de reinventar la consulta del 9-N, els principals diaris catalans i de l'Estat dediquen els seus editorials a valorar aquest gir estratègic, que també inclou unes eleccions plebiscitàries com a "referèndum definitiu". Aquests són els posicionaments més destacats dels rotatius:

'El País'

"Entre una indiferència que avalés el desafiament, multiplicant, i una resposta radical, desproporcionada, el govern [espanyol], i les altres forces polítiques, començant pel PSOE, disposen d'un estret camí intermedi. Per descomptat que han de defensar la legalitat, però això s'evidencia, cada dia més, com un expedient insuficient: és urgent la política. Si molts catalans no han trencat encara el seu contracte amb el sobiranisme, tot i la fragilitat dels seus plantejaments i a l'aparent insurgència de les seves actituds, és perquè aquest insisteix, tossut, en un desig generalitzat dels seus ciutadans: votar. L'assumpte només es resoldrà votant, i de forma responsable i inatacable, legal i pactada. El com, el quan, l'objecte, el recompte i l'homologació d'aquest vot, tot això correspon a l'àmbit de l'acord polític. O el govern d'Espanya, per més que li costi, pren la iniciativa en aquest terreny, o es veurà també arrossegat per les incoherències dels visionarismes més absurds".

'La Vanguardia'

"Més enllà de les consideracions legals, cal esperar que tot avanci sense estridències. No fa gaire, el mateix president Mas assenyalava que en cap cas tenia previst permetre actuacions que deixessin en ridícul el país. Que així sigui. Esperem que a partir del dia 10 de novembre, respectada la llei i trencada la cotilla del calendari, s'obri aquest diàleg que tothom invoca i que gairebé ningú practica. En l'actual moment de Catalunya i Espanya aquest diàleg és urgent. No ens cansarem de repetir-ho. La legislatura catalana es troba en el seu equador i existeixen marges reals per esprémer-la. Les eleccions anticipades sempre són legítimes, però com va quedar demostrat l'any 2012 no sempre aclareixen el panorama. A vegades el confonen més. Catalunya ha de ser governada, ben governada, per aprofitar de la millor manera possible els símptomes de recuperació".

'El Periódico'

"L'aposta d'Artur Mas, de la qual ja s'ha desmarcat ICV, i que ERC i la CUP no comparteixen, s'ha d'interpretar en realitat com el primer pas de la seva campanya electoral. La iniciativa inclou una maniobra per empènyer Junqueras a acceptar una llista unitària en uns comicis plebiscitaris que convocarien després del simulacre de consulta. Sense llista única, Mas sap que ara per ara no guanyaria unes eleccions i per això necessita que ERC es vegi forçada per la dinàmica de base de l'independentisme a mantenir la unitat després el seu lideratge. No obstant això, no sembla que l'argúcia hagi de tenir èxit. Els seus fins ara socis no s'han donat per al·ludits i el moviment sobiranista es mostra desconcertat, quan no desil·lusionat, davant el succedani. Mas corre així el perill que la iniciativa es torni en contra si es queda sol davant les urnes de pega, tot i que no s'ha de descartar que una reacció del govern central pugui donar-li oxigen".

'El Punt Avui'

"El viratge en el full de ruta és la proposta de convocar un autèntic plebiscit amb tot el pes polític com són unes eleccions amb una candidatura unitària per obtenir una majoria nítidament independentista al Parlament. Aquest nou camí necessita encara un procés de negociació que no es preveu senzill però que no pot ser descartat ni menystingut d'entrada. El trencament del consens resulta l'aspecte més negatiu de la jornada d'ahir. De totes maneres, cal no oblidar que des de fa dos anys els partits, en línies generals, han anat a remolc d'una societat civil que ha marcat el camí i que, probablement, serà la que acabarà obligant a refer ponts perquè ningú quedi despenjat d'un procés que és indiscutiblement del poble".

'El Mundo'

Per la dignitat de la institució [la Generalitat], per coherència davant els seus electors i per serietat davant la resta de la societat, Mas hauria d'assumir la seva responsabilitat política i anar-se'n a casa. No sembla disposat a fer-ho. Ahir va intentar tirar una cortina de fum amb un discurs bel·ligerant en què va acusar el govern [espanyol] d'"agressió" i va animar els independentistes a unir-se contra "l'adversari real": "No ens confonguem a Catalunya d'adversari, el tenim a uns centenars de quilòmetres de distància. Es diu estat espanyol", va dir. El govern [espanyol], tal com avui informem, està disposat a actuar contra Mas per frau de llei si consuma el seu desafiament. En aquest cas, el president de la Generalitat seria subjecte d'inhabilitació per desobediència. El govern de Rajoy s'ha de mantenir ferm, però sobretot ha de ser hàbil, per contrarestar l'"astúcia" de la qual tant presumeix Mas, i impedir que aconsegueixi el seu propòsit de vulnerar la llei a base d'estratagemes".

'La Razón'

"La realitat és que la crisi oberta a Catalunya per la inexplicable deriva del president de la Generalitat no té altra solució que la de reprendre el diàleg amb el govern de Mariano Rajoy, que manté estesa la mà per, dins la llei i la Constitució, afrontar els veritables problemes dels catalans, l'administració dels quals està greument condicionada per la falta de crèdit i els desequilibris fiscals, amb uns pressupostos que no responen a la situació real de l'economia de Catalunya. [...] Fins i tot el recurs a una més que improbable candidatura unitària amb la independència com a únic punt d'un programa electoral ens portaria a la casella de sortida. La que ens recorda que, en qüestions de sobirania, aquesta correspon al conjunt del poble espanyol".

'Abc'

"El que realment ha passat és una utilització deslleial de les institucions autonòmiques contra l'Estat, una malversació de fons públics per a un procés il·legal i una successió de decisions contràries a la Constitució i a l'ordenament jurídic, és a dir, prevaricadores. Perquè la satisfacció de Rajoy no sigui només un sentiment personal, sinó una actitud institucional del principal responsable polític del país, cal exigir i depurar responsabilitats legals en tots els ordres. Ho hem dit en aquestes pàgines editorials: no és admissible que el nacionalisme converteixi el seu fracàs en una font futura de concessions ni de impunitats".