"La Constitució marca el camí": recull d'editorials l'endemà del no del Congrés a la consulta

BarcelonaEl no del Congrés a la consulta acapara els editorials de tota la premsa catalana i espanyola. N'oferim un recull:

El País: 'Camí constitucional'

"El més positiu de la sessió va ser el fet que el no al referèndum unilateral implica mantenir obertes les portes per a un procés de diàleg sobre el seriós problema que hi ha en la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya".

"El que els grans partits van fer ahir és aprofitar la sortida dissenyada pel Tribunal Constitucional. Només hi ha una sobirania, la del poble espanyol en el seu conjunt, però la Constitució no és un mur impenetrable, sinó una via perquè s'expressi la voluntat popular. Per aquest camí cal explorar les solucions. Cap, per descomptat, que contribueixi a dividir els catalans entre nacionalistes i no nacionalistes, ni separar els catalans de la resta dels espanyols. Dialogar sobre la forma de resoldre els desacords és el més sensat per impedir una divisió d'Espanya incerta, perillosa i, fet i fet, estèril".

El Mundo: 'Rebutjada la consulta de manera convincent, toca resoldre el problema'

"Els nacionalistes van mirar de donar al debat un halo d'esdeveniment històric que es va desinflar molt aviat. La renúncia d'Artur Mas a defensar la proposta va deixar en mans de tres diputats una missió que se'ls va fer notòriament gran".

"A Turull la va seguir Marta Rovira (ERC), que va sorprendre per una posada en escena naïf, saludant Rajoy i Sáenz de Santamaría als seus escons".

"Les respostes de Rajoy i Rubalcaba van ser, argumentalment, molt més consistents, si bé és cert que tenien el vent a favor, perquè és més senzill defensar la legalitat que l'aventurerisme i perquè sentien que tenien el suport de la majoria parlamentària".

"La negativa del Congrés a la proposta del Parlament tanca a Artur Mas una porta, però no resol el problema de fons. Ara és el moment de recórrer a la política per afrontar la fractura social que es viu a Catalunya i poder arribar a un gran pacte de convivència".

La Vanguardia: 'Per un nou començament'

"Les parts es van cuidar més de fixar posicions que no pas d'aportar solucions".

"El que es va visualitzar va ser la pluralitat de legitimitats que conviuen a l'esquema institucional espanyol, amb la Constitució i els estatuts com a referència. I ara què?, es deuen preguntar els ciutadans. La resposta la va donar Josep Antoni Duran i Lleida: 'Cal pactar per continuar pactant'".

"Ahir es va perdre l'oportunitat de buscar una via de diàleg que casi la demanda catalana amb la legalitat constitucional. El debat va servir per fixar posicions en una qüestió que continuarà viva en l'escena catalana i espanyola. Però alguna cosa es va moure –'eppur si muove', va constatar Alfred Bosch–, i cal esperar que tothom mogui fitxa per tal que no sigui un punt final sinó un nou començament. Perquè les incògnites polítiques no resoltes acaben passant factura".

El Periódico: 'La Constitució, la part i el tot'

"El debat no va ser en absolut insubstancial, sinó que va tenir altura jurídica i política. Una altra cosa és el resultat pràctic que es pot desprendre del que es va discutir ahir al Congrés dels Diputats. En aquest sentit, malgrat les retòriques crides al diàleg, no sembla que hi hagi cap voluntat real de negociar una sortida a un procés que ja compleix un any i mig".

"L'al·lusió de Rajoy a la reforma de la Constitució es va limitar, com ha fet en les seves últimes intervencions públiques, a una menció genèrica, sense aclarir ni tan sols si el seu Govern i el seu partit hi estan a favor".

La Razón: 'La Constitució marca el camí'

"Ahir va quedar una cosa clara: el govern espanyol pot obrir un diàleg constructiu amb Artur Mas dins el marc constitucional, com va quedar reiteradament expressat, però ara mateix hi ha un univers conceptual entre el món nacionalista català i el constitucionalisme espanyol representat ahir al Congrés".

"Els tres discursos exposats pels representants del Parlament de Catalunya van tenir una cosa en comú: cap, en cap moment, va emprar la paraula 'diàleg'. Va ser un llistat emotiu de greuges, amb recursos retòrics que només commouen els nacionalistes més entregats, un tràmit sense substància política i que va evidenciar la veritable crisi institucional que viu Catalunya".

"Rajoy va eludir aquest llenguatge tenebrós i confús i va actuar amb sentit d'Estat".

"El debat va tenir una virtut: es va parlar amb claredat i conscients que només des de la Constitució hi pot haver diàleg. Va haver de ser Rubalcaba qui digués a Madrid el que els seus companys del PSC a Barcelona no volien dir obertament: que estava en contra de la independència i l'autodeterminació".

"Quan Rajoy va dir ahir que ell creia més en Catalunya que els nacionalistes, semblava que estava indicant el camí: la societat catalana té força per sortir del marc en el qual el nacionalisme la constreny".

El Punt Avui: 'Espanya té por del resultat'

"La política espanyola està tenallada per la por a una consulta fins al punt de negar-ne la celebració quan de sobres s'ha demostrat, no únicament que és legítima, sinó que està perfectament emparada per la Constitució".

"Espanya no escolta perquè no li agrada el que sent. No li agrada que la societat catalana sigui capaç de sobreposar-se a les diferències partidistes per demanar poder ser consultada. No li agrada que la política es faci de baix a dalt, impulsada per la societat civil; no li agrada la democràcia que no surti del catecisme constitucional. El que es va veure i viure ahir al Congrés dels Diputats és un capítol important perquè reafirma la incapacitat de l'estat espanyol per donar solució a un problema que considera seu, però alhora perquè reforça la legitimitat del Parlament de Catalunya per donar la resposta que mereixen, perquè la demanen, els ciutadans".

ARA: 'S'eixampla la distància'

"No per previsible deixa de ser sorprenent la rotunditat amb què la classe política espanyola, de forma també clarament majoritària, va pretendre tancar ahir el debat, ignorant la ferma voluntat democràtica catalana de votar i de fer-ho dins la llei, amb una consulta acordada. Ahir la distància es va eixamplar una mica més, la bretxa es va fer més ampla.

"El transcendental debat del Congrés és una nova oportunitat perduda per buscar una sortida democràtica a l’atzucac català. Ahir es va constatar que Espanya no accepta repensar la seva plurinacionalitat".

"Amb una nul·la cintura política, els dos grans líders polítics espanyols només van aconseguir fer evident el xoc de legitimitats en lloc de buscar una solució política o, si més no, una oferta que afeblís el bloc català. Ni això. En efecte, el diàleg va ser sincer i franc, tant, que va tenir com a principal tret la inflexibilitat".