L’efecte bumerang de l’abraçada de Casado a Vox
L’aposta del líder del PP d’arraconar-se a la dreta està generant fissures tant dins del seu partit com en els socis de coalició als governs autonòmics
MadridPrimer va ser el discurs antiimmigració, després la defensa de fer servir el concepte violència domèstica i no masclista, i l’última setmana Pablo Casado no ha tingut problemes en atacar el paper de l’escola en l’educació de drets i llibertats amb el suport al polèmic veto parental. Però l’aposta del líder del PP d’abraçar el discurs de Vox i arraconar-se a la dreta està generant fissures tant dins del seu partit com en els socis de coalició als governs autonòmics, un efecte bumerang que amenaça els pressupostos en territoris com la Comunitat de Madrid o Andalusia.
Diferents dirigents del PP s’han desmarcat els últims dies del suport a l’anomenat veto parental, una mesura que Vox va imposar a Múrcia i que preveu que els pares puguin impedir que els seus fills rebin xerrades o continguts educatius en horari lectiu sobre diversitat familiar o sexual. Una batalla més ideològica que no pas educativa, ja que, a efectes pràctics, gairebé no hi ha hagut cap denúncia a Múrcia, on la mesura està implantada des del setembre.
El baró popular amb més poder, el gallec Alberto Núñez Feijóo, demanava “no banalitzar sobre temes complexos”, mentre que el de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, instava a “no entrar en la llibertat de càtedra dels docents”. “No participaré en la politització o adoctrinament de l’educació”, afegia Feijóo dilluns passat després que Casado equiparés les xerrades sobre diversitat i igualtat amb la tauromàquia. Fins i tot la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha considerat “innecessària” la mesura. A Andalusia, on el PP de Juan Marín ho defensa, Ciutadans ha deixat clar que no permetrà que s’inclogui als pressupostos perquè “no es pot fer un sol pas enrere en els drets dels pares, alumnes i cap col·lectiu”.
L’enfrontament intern ha arribat a tal punt que la direcció estatal del PP ha decidit donar llibertat a cada administració perquè decideixi sobre el veto parental en funció dels equilibris interns per aprovar els pressupostos. És el cas de Madrid, on, a diferència de Múrcia, encara estan pendents d’aprovar i cal l’aval del partit de Santiago Abascal.
Mentre el PP s’enreda amb el veto parental, el PSOE se situa en una còmoda oposició a la mesura i avança amb temes com el salari mínim i l’anomenada contrarreforma laboral. De moment ha aconseguit un primer enteniment amb els sindicats i també la patronal, que a diferència dels populars ha optat per la negociació amb la Moncloa. L’estratègia de la confrontació de Casado està comportant, de retruc, fissures en el bloc de la triple dreta.
