8-M
Política 08/03/2022

Les eines del Parlament per combatre l'assetjament sexual

La cambra va aprovar al desembre un protocol que encara no s'ha hagut d'activar mai

Carla Mallol Marin
3 min
Façana del Parlament de Catalunya

BarcelonaSegons l’enquesta de l’Agència Europea de Drets Fonamentals, l’assetjament laboral és una realitat que pateixen una de cada dues dones europees. Una plaga que afecta tots els àmbits de la societat i de la qual la política no està exempta. Per fer-hi front, al desembre el Parlament va aprovar el protocol per a la prevenció, la detecció, l’abordatge i la resolució de situacions d’assetjament sexual per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. Un mecanisme nou que, segons expliquen fonts parlamentàries, encara no ha calgut posar en marxa en els seus tres primers mesos de vida.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El protocol, que fa referència també a les violències digitals a través de les xarxes socials, té com a objectiu erradicar i gestionar conductes d’assetjament que es produeixin dins del Parlament, i afecta tant els treballadors de la cambra catalana com els diputats, visitants externs, periodistes o estudiants en pràctiques que estiguin a l’edifici del Parc de la Ciutadella, un fet que el diferencia del que es va aprovar al setembre a les Corts espanyoles i que no afecta els parlamentaris ni els treballadors dels partits.

"Vol ser una eina preventiva que situa les víctimes al centre", explica la psicòloga especialitzada en l’abordatge de violències masclistes i des de fa uns mesos assessora del conseller d’Interior en Polítiques de Seguretat i Perspectiva de Gènere, Alba Alfageme, que, juntament amb l’advocada penalista Carla Vall, va ser una de les expertes que van ajudar a dissenyar el protocol, inspirat, entre d’altres, pels treballs del Comitè per l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona i el Conveni del Consell d’Europa signat a Istanbul l’11 de maig del 2011.

Investigació externa

Però com funciona el protocol? Davant d’un cas d’assetjament, la víctima ha de contactar amb l’Oficina d’Igualtat del Parlament, que si creu que hi ha recorregut tira la pilota a la teulada de la Comissió d’Abordatge de Situacions d’Assetjament, un òrgan extern al Parlament format per experts en violència masclista i assetjament sexual, que s’encarregarà de la investigació. "Es requereix un òrgan extern a la institució, per tal de poder garantir l’objectivitat i la transparència de totes les parts”, subratlla Alfageme.

Aquesta comissió serà l’encarregada de dur a terme la investigació i, en el termini màxim de dos mesos, elevar un informe sobre el cas a la secretaria general del Parlament, que és qui, en cas que consideri necessari, proposarà la sanció per a l’assetjador, que haurà de ser ratificada en última instància per la mesa de la cambra catalana. “Pot ser que durant aquest període de temps s’hagin hagut de prendre mesures preventives prèvies”, detalla Judit Acosta, tècnica d’Igualtat del Parlament de Catalunya, que explica que durant el transcurs de la investigació la víctima pot sol·licitar atenció psicològica i la cambra posarà a la seva disposició una persona de referència perquè l’acompanyi al llarg del procés.

Una de les claus del protocol és que, en cas que hi hagi sanció contra un assetjador i aquest encara treballi al Parlament, es revisin casos anteriors. “Quan algú trenca el silenci i explica que ha estat assetjada, comences a estirar el fil i t’adones que l’assetjador no ho ha fet un únic cop amb una sola persona. D’alguna manera és un patró de conducta que repeteix amb totes les dones que es van creuant en la seva trajectòria professional”, afirma Alba Alfageme. A més, es vol que la denunciant també disposi de l’opció de sol·licitar un trasllat en una altra institució si així ho desitja, tot i que encara no s’han signat els convenis que ho permetin.

stats