LA REPETICIÓ ELECTORAL

Les eleccions del 10-N aboquen Espanya a perpetuar el bloqueig

Les enquestes dibuixen un escenari postelectoral difícil, sense majoria clara de cap dels dos blocs

Espanya fa gairebé nou mesos que té un govern en funcions i sumarà, després del 10 de novembre, quatre eleccions en només quatre anys i dos pressupostos prorrogats. El complex mapa polític que ha enterrat el bipartidisme, amb l’aparició de nous partits en l’escena, complica la formació de govern en un estat poc acostumat als pactes governamentals. Dijous a mitjanit comença la campanya electoral d’unes eleccions convocades arran de la incapacitat dels partits de posar-se d’acord per formar govern. Però les enquestes dibuixen un escenari postelectoral tan complicat o més que després del 28 d’abril, sense majories clares ni del bloc de l’esquerra ni del bloc de la dreta, i que aboquen a perpetuar el bloqueig polític. O a negociar pactes que ara per ara semblen impossibles.

Les últimes enquestes preveuen que el PSOE no millori el resultat -o que pugi lleugerament-, que Unides Podem perdi suport i que Més País, el partit d’Íñigo Errejón, entri al Congrés amb pocs escons, insuficients per compensar la caiguda del partit de Pablo Iglesias. Amb aquest escenari, el bloc d’esquerres no sumaria la majoria necessària per formar govern i necessitaria el suport dels partits nacionalistes, ERC i el PNB. El PSOE vol evitar tant com sigui possible haver de dependre dels sobiranistes, però pot acabar sent la seva única opció per evitar el bloqueig i mantenir-se a la Moncloa.

¿El PSOE pactaria amb els nacionalistes? En aquesta campanya, parlar d’aliances postelectorals és un tabú per als socialistes. El discurs oficial passa per fer una crida al votant d’esquerres per aconseguir una majoria suficient i no haver de dependre d’altres forces, però el líder del PSOE, Pedro Sánchez, sap que la idea d’obtenir majoria absoluta no és realista i que haurà de pactar. En una entrevista recent al digital El Español li preguntaven, ras i curt, si seria president després del 10 de novembre en el cas que la seva governabilitat depengués del suport d’ERC. “No pot posar la política en aquest carreró sense sortida”, responia Sánchez tot i saber que és l’escenari més probable. Al final, deixava la porta oberta: “Hem d’esperar que els espanyols votin”.

Acostament a ERC

Durant la precampanya, sobretot durant les manifestacions a Catalunya en protesta per la sentència del Procés, Sánchez ha centrat les crítiques únicament contra el president de la Generalitat, Quim Torra, mentre que el govern espanyol en funcions ha mantingut converses i relacions cordials més o menys discretes amb ERC. L’executiu socialista creu que el problema és Torra i descarta del tot el suport postelectoral de JxCat, però en canvi ha intentat construir ponts amb els republicans, conscient que el seu futur com a president pot passar pel suport d’ERC.

Segons les enquestes, el bloc de la dreta tampoc sumarà malgrat l’augment de vots i escons que es preveu per al PP, que podria superar els 100 diputats, i de Vox, que segons alguns sondejos podria pujar fins a convertir-se en la tercera força parlamentària. La sentència del Procés ha beneficiat la dreta més conservadora i tot apunta que es reflectirà en els resultats. En canvi, si no aconsegueix remuntar a última hora, Ciutadans s’enfonsarà (podria passar de tercera a cinquena força al Congrés) i evitarà amb la seva caiguda que la dreta sumi majoria absoluta. El daltabaix del partit d’Albert Rivera pot ser tan gran que ni tan sols sumaria majoria amb els escons del PSOE. Un acord entre socialistes i Ciutadans, que després del 28 d’abril era possible aritmèticament, ara podria quedar descartat d’entrada.

Gran coalició

Si es confirmen els resultats de les enquestes i el PSOE vol prescindir dels nacionalistes, només quedaria l’opció de la gran coalició entre socialistes i populars. Per al PSOE l’aliança és ciència-ficció, i el PP també la descarta taxativament. Sobretot amb unes enquestes que li auguren una pujada que donaria aire a Pablo Casado i el consolidaria com a líder de l’oposició. En el seu discurs electoral no hi ha la idea d’un pacte d’estat per superar el bloqueig polític després del 10 de novembre, sinó tot el contrari: “O ells o nosaltres”, planteja un dels lemes de la campanya. Fins i tot en privat, alguns dirigents són clars. “No hi ha opció de coalició. Ni tampoc de facilitar la investidura”, apunten.

Però, també en privat, fonts de la formació admeten que si no hi hagués altres opcions el PP s’ho podria replantejar. El seu suport a una coalició -o almenys una abstenció per facilitar la investidura- no seria gratis: algunes veus apunten que dins el partit ja preparen les condicions que presentarien a Sánchez si l’única majoria que sumés fos la del PP i el PSOE. Comprometre’s a no indultar els líders del Procés i a aplicar la Llei de Seguretat Nacional a Catalunya són algunes de les condicions que els populars podrien exigir a Sánchez. Dijous a la nit comença el compte enrere per al 10 de novembre. Serà la campanya més breu de la història: només vuit dies.