La CUP vol exportar l’esperit de la revolta

BarcelonaNi diàleg ni pactes amb l’Estat, si no és per abordar el dret a l’autodeterminació o l’amnistia dels presos i exiliats polítics. Amb aquesta premissa, la CUP ha decidit fer un pas endavant i presentar-se per primer cop a les eleccions espanyoles, en una decisió que reconeixen que no ha estat fàcil pel seu rebuig atàvic a les institucions estatals. L’excepcionalitat del moment i el rol dels dos grans partits independentistes al Congrés els han empès a deixar de banda el seu dogmatisme. Decebuts amb JxCat i sobretot amb ERC, que va mostrar la seva voluntat d’investir Pedro Sánchez per impedir la victòria de la dreta en unes noves eleccions, els cupaires aposten per impedir la governabilitat de l’Estat aprofitant la fragmentació de la cambra baixa i els recels entre els partits. “Hi anem per hackejar el règim”, va dir dimecres la candidata, Mireia Vehí, en una roda de premsa a l’ACN prèvia a l’inici de la campanya. Tota una declaració d’intencions que ve acompanyada del compromís de la formació anticapitalista de no participar en l’activitat parlamentària regular. Com va avançar l’ARA, la CUP només prendrà part en els plens clau de la legislatura: el debat d’investidura, el de pressupostos i el de l’estat de la nació. Només en el cas que es debatin lleis que laminin drets, els seus diputats es mantindran en els escons.

Context favorable

A diferència de les últimes eleccions catalanes i municipals, en què les enquestes pronosticaven una reculada dels anticapitalistes, que finalment es va complir, ara tots els sondejos els atorguen representació, fruit del desencís de part de l’independentisme amb JxCat i ERC per la manca de concreció en l’exercici de l’autodeterminació. La revolta als carrers d’aquestes dues últimes setmanes com a resposta a la sentència del judici de l’1-O també els beneficia. La CUP ha sigut l’únic partit que no s’ha desmarcat dels aldarulls i que ha culpabilitzat la policia dels enfrontaments. Un posicionament que contrasta amb les crítiques de la resta de partits sobiranistes a la violència exercida en diferents mobilitzacions per part d’un gruix important de manifestants, majoritàriament jovent, que és el principalpúblic dels cupaires.

Un assalt al Congrés -a “la gola del llop”, com el descriuen en el programa i en l’espot electoral-, que intentaran amb primeres espases. A més de Vehí, els exdiputats Albert Botran i Eulàlia Reguant formen els tres primers llocs de la llista per Barcelona. Aquest cop la CUP no se la vol jugar i vol aportar el seu gra de sorra a la ingovernabilitat de l’Estat.