La dreta passa de puntetes pel País Basc

Ni Ciutadans ni Vox faran mítings a Euskadi i només hi fa parada el PP, que vol recuperar els escons perduts

No fa fred però està a punt de ploure. És la una del migdia, som a un hotel als afores de Vitòria, i Pablo Casado arriba caminant i somrient perquè les televisions tinguin una imatge amable del candidat popular. Fa gairebé una hora tard perquè s’ha trobat un embús sortint de Madrid a primera hora del matí, retard que farà que tots els actes del dia comencin més tard del previst. El PP ha canviat els avions de la campanya del 28 d’abril pel cotxe -una furgoneta amb vidres tintats- per la campanya del 10 de novembre. “Hem tingut retallades i hem d’estalviar. Aquesta serà una campanya per carretera”, expliquen fonts del partit.

Casado arriba a l’hotel on ha de fer un míting acompanyat d’Alfonso Alonso, exalcalde de la capital alabesa i president del PP basc, amb qui xerra animadament amagant les tensions que hi ha hagut entre els dos en els últims mesos. Ningú l’espera a la porta de l’hotel, més enllà de periodistes i dirigents del partit a Euskadi. Ni militants, que ja estan asseguts a dins esperant, ni simpatitzants. Cap aplaudiment ni cap crit de “Casado president”. És el primer dia oficial de la campanya pel 10 de novembre i el PP tria Vitòria per fer-hi el primer míting del dia.

Si el 28 d’abril Casado feia un dinar electoral a l’antiga plaça de toros, en aquesta campanya ha triat un espai molt més modest, el vestíbul d’un hotel, amb la meitat de simpatitzants que fa set mesos. Segurament el pressupost no donava per més, però fer una parada a Vitòria era d’obligat compliment per al PP. A les eleccions de l’abril, es va quedar sense cap escó al País Basc. Va perdre els dos que tenia, un a Àlaba i l’altre a Biscaia. El resultat del 28 d’abril, que va esborrar el PP del mapa a Euskadi, va ser un cop duríssim pels populars.

Blanco, candidata de Gènova

L’escó d’Àlaba es va perdre per menys de 400 vots. Irònicament, va anar a parar a mans d’EH Bildu. “Fixeu-vos quina paradoxa: pel 10-N, presentem Mari Mar Blanco, presidenta de la Fundació Víctimes del Terrorisme, per recuperar l’escó que es va emportar Bildu, aquells que no condemnen el terrorisme”, va subratllar ahir Pablo Casado. La presència de víctimes del terrorisme en llistes i actes electorals és una pràctica habitual dels populars, especialment en els mítings a Euskadi. “El PP és el partit de la dignitat, el que fa costat a les víctimes del terrorisme. No vull que a la Mari Mar [germana de Miguel Ángel Blanco, segrestat i assassinat per ETA al 1997] la guanyi el candidat que no va condemnar l’assassinat del seu germà”, va expressar Casado.

El líder del PP va fer una crida a concentrar el vot de la dreta sota les sigles del PP perquè el partit pugui recuperar l’escó i desallotjar Sánchez de la Moncloa. “Si dividim el vot, Sánchez es queda. Si votem el PNB, Sánchez es queda. Dividir el vot significa que guanya Bildu. I això no pot passar”, va sentenciar.

Ahir Casado i els dirigents del PP basc van mostrar públicament una aparent sintonia -la campanya hi obliga-, però hi ha malestar a les files del PP basc. La tensió amb Madrid ve de lluny, quan Casado va accedir a la presidència del partit i va fer un gir a la dreta que va incomodar els populars del País Basc, acostumats a posicions més moderades. La direcció regional va relacionar aquest gir amb la pèrdua dels escons a Euskadi. Les relacions es van tensar encara més quan la portaveu parlamentària del partit, Cayetana Álvarez de Toledo, va intentar donar lliçons als dirigents populars bascos acusant-los de mostrar-se massa tous amb el nacionalisme. I a més, amb la convocatòria de les eleccions del 10 de novembre, Gènova va imposar els caps de llista de les tres províncies basques i va ignorar els candidats triats a Euskadi. Per Àlaba, Casado va triar Mari Mar Blanco, candidata a qui els militants d’Àlaba retreuen no estar lligada al territori. Blanco és d’Ermua, a Biscaia, i porta anys residint a Madrid, vinculada a l’aparell del PP estatal. “El que cal per presentar-se a Àlaba és conèixer Àlaba”, va arribar a afirmar Javier Maroto, excap de llista de la província i ara reubicat al Senat com a portaveu popular. Ahir Blanco va destacar que està recorrent tota la província, poble a poble. “Estic compromesa amb Àlaba”, es va defensar.

La dreta, sense representació

Tret del PP, els partits de la dreta evitaran trepitjar el País Basc en aquesta campanya. Ni el líder de Cs, Albert Rivera, ni el de Vox, Santiago Abascal, tenen previst fer-hi cap acte de campanya. A l’abril, tots tres es van quedar sense representació a cap de les tres províncies basques, tot i que Abascal va fer mítings a Bilbao i a Sant Sebastià. Rivera, en la seva croada contra el nacionalisme, va triar Errenteria, feu de l’esquerra abertzale, per fer-hi un míting que va provocar les protestes dels veïns del municipi, que el van acusar de visitar-los per provocar i per fer servir el País Basc amb l’objectiu de guanyar vots a la resta de l’Estat.

El candidat de Cs va ser rebut amb llaços grocs als balcons, i tota la comitiva del partit van haver de sortir del poble escortats per l’Ertzainzta mentre centenars de persones els escridassaven. Les imatges van ser difoses pel mateix Albert Rivera, que va gravar -ell o algú del seu equip- l’escena amb el mòbil. El partit taronja va reivindicar el seu dret a fer mítings a Errenteria i a Altsasu, poble que també va visitar en període preelectoral.

Durant la campanya de les eleccions de l’abril, la dreta va apostar fort per Euskadi, però era simple estratègia. Cs i Vox tenien escasses possibilitats de guanyar algun escó, però, en canvi, podien treure’n rèdit electoral fora del País Basc. Ciutadans es ventava dies després del míting d’Errenteria, que era l’acte electoral que més portades havia ocupat, i reconeixia que li havia reportat un impuls electoral. “L’acte d’Errenteria és el que aconsegueix un protagonisme més gran als mitjans de tota la campanya”, afirmaven en un informe intern.

Ja sigui per falta de temps -la campanya de les eleccions del 10 de novembre només dura vuit dies- o perquè la dreta ha preferit prioritzar els mítings en llocs on els vots poden ser més decisius, el cas és que Vox i Ciutadans han renunciat a repetir imatges com les d’Errenteria o Bilbao, on les protestes pel míting de Santiago Abascal van acabar amb enfrontaments violents entre manifestants i policia. El PP haurà estat l’únic en passar pel País Basc, però hi ha passat de puntetes i sense fer-hi gaire soroll.

Més continguts de