Que una marquesa com la candidata Cayetana Álvarez de Toledo es proclami líder de la resistència provoca d’inici una certa perplexitat, però al segle XXI la missió de l’aristocràcia deu ser sobreviure. En el cas d’Álvarez de Toledo, la resistència és contra el “virus separatista” i es fa al costat de velles glòries (s’autoanomenen lluitadors ) que se’n van anar a fundar altres partits i que tornen a la casa popular per Nadal (bé, una mica abans, però la il·luminació ja està posada i va bé per a la metàfora).
Aleix Vidal-Quadras, Arcadi Espada o Pepe Domingo són alguns dels que es van citar ahir dissabte en l’oasi de llibertat del Centre Cívic Fort Pienc. Durant l’acte es pot parlar lliurement en castellà i fins i tot llegir premsa i sintonitzar televisions en aquesta llengua aparentment proscrita en terres catalanes.
La primera resistència és temporal, perquè els ponents es fan esperar mitja hora i després tots s’allarguen per explicar el seu testimoni estremidor: una mare que va obligar l’escola de la seva filla a fer classes en castellà dient, en un acte del PP, que no ho feia per la política; l’estudiant de S’ha Acabat que ha esdevingut l’estrella televisiva de la setmana clamant que ella només vol anar a classe, i els plats forts: Vidal-Quadras, Arcadi Espada i la líder de la resistència.
Els lluitadors traspuen una certa nostàlgia, cristal·litzada en el fet que el més criticat és Jordi Pujol. S’ho poden permetre, com també la llicència de l’escarni i l’insult a l’independentisme: “Catalunya no és una nació sense estat, és un poble on manquen psiquiatres”, diu Vidal-Quadras entre grans riallades. S’ho poden permetre perquè viuen feliços de tenir la raó, com no es cansa de repetir Espada.
Ell s’autodefineix com un salmó, i el mateix farà Álvarez de Toledo. La candidata agafa la bandera de la resistència (la rojigualda, vaja) i promet reconquerir Catalunya per salvar-ne els constitucionalistes, “el grup humà més maltractat a Espanya des del 1978”. Les dones, els aturats, la classe treballadora, els pensionistes, els seguidors de l’Espanyol… ja tal.
Els salmons de la resistència acaben l’acte amb aplaudiments i pressa per anar a dinar, que una cosa és ser proscrits i l’altra passar gana. Són salmons transgènics, perquè hi ha dies que són taronges, d’altres rosats, d’altres blaus… Els pronòstics mostren que, en tot cas, el 10-N seran sashimi. Les enquestes diuen que ho tenen cru.
