Política 09/11/2019

Sánchez s’erigeix en l’antídot dels “extremismes” a l’Estat

El socialista promet al míting final “salvar” Catalunya de l’extrema dreta i l’independentisme

Marc Toro
4 min
Pedro Sánchez, durant el míting final

BarcelonaLa sensació que les expectatives de Pedro Sánchez en la repetició electoral difícilment es compliran es mantenia ahir en el final de la campanya. El candidat socialista aspira a millorar significativament els resultats del 28-A, però la demoscòpia indica que ho tindrà difícil i que per retenir la Moncloa continuaria necessitant una abstenció de la dreta o un pacte exigent amb Unides Podem i, possiblement, l’incòmode aval de l’independentisme. Un escenari semblant al de la investidura fallida de fa quatre mesos, però amb un PP més fort i un destacat creixement de Vox, segons les enquestes. En aquest context, i davant l’amenaça d’un augment de l’abstenció, el president espanyol en funcions es va erigir ahir en el míting final a Barcelona en l’antídot dels “extremismes” i les “posicions ultres” a Catalunya i a Espanya. “Som l’esperança de Catalunya i Espanya!”, va clamar en un últim cartutx per mobilitzar el votant progressista i moderat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Davant de 3.000 persones, segons l’organització, que l’aplaudien eufòriques ahir al vespre al pavelló tèxtil de la Fira de Barcelona, Sánchez va insistir en presentar el 10-N com una disjuntiva: un govern de dretes liderat per Pablo Casado o un de progressista liderat per ell, sense aclarir amb quins suports comptaria per conformar-lo. Presumint de ser el primer president espanyol a la història que tanca campanya a Catalunya, va assegurar que “els catalans no volen ser salvats pel PP, sinó per un partit que aposta per la convivència, la concòrdia i el diàleg [com el PSOE]”. I, convençut que el PSC serà primera força a les generals -una hipòtesi que rebaten totes les enquestes-, va apel·lar a la Catalunya que no vol “confrontació” ni “violència”. Votar el PSOE, va sentenciar, equival a “frenar els franquistes” i els independentistes. Malgrat garantir “solucions”, però, Sánchez va obviar un cop més tota promesa de millorar l’autogovern o d’un horitzó federal.

El seu discurs, en tot cas, va ser més contundent contra el PP, Cs i Vox que contra els partits al Govern, i va recuperar la crida al vot útil contra la triple dreta que tan bons resultats li va donar el 28-A. Així, va criticar la proposta de Vox a l’Assemblea de Madrid per il·legalitzar els partits independentistes i que al matí ja havia anunciat que estudia impugnar. “El PP i Cs els segueixen i els abriguen”, va lamentar. A la tarda, des d’Alcalá de Henares, el candidat socialista va demanar un “últim esforç de mobilització” per “recuperar els drets socials, laborals i polítics que la ultradreta posa en qüestió” i va alertar del risc que aquesta “involució” s’exporti a l’àmbit estatal. I poc després, a Barcelona, va reblar el clau reivindicant les seves promeses per tipificar com a delicte d’odi l’apologia als totalitarismes, il·legalitzar la Fundación Francisco Franco o reconèixer el deute pendent amb les víctimes del franquisme. No va parlar, en canvi, de l’exhumació del dictador que tant va reivindicar en precampanya, però que els socialistes han vist com acabava servint per revifar les simpaties cap a Vox.

Borrell assumeix la duresa

La mateixa reflexió es podria aplicar en el cas de la duresa contra l’independentisme. En un intent d’arreplegar el màxim de vots de Ciutadans, en caiguda lliure a les enquestes, Sánchez havia farcit la campanya d’atacs als partidaris de la separació d’Espanya, uns dards que se li van girar en contra en diverses ocasions. La promesa de fer tornar l’expresident Carles Puigdemont perquè sigui jutjat a Espanya el va acabar forçant a rectificar per haver suggerit que la Fiscalia depèn del govern espanyol. I la moderació de la qual presumia en la resposta policial contra la sentència del Procés -esquivant, així, l’aplicació del 155 o de mesures més contundents- va topar amb la contundència de propostes com la de tornar a tipificar com a delicte els referèndums unilaterals, tal com havia fet el PP de José María Aznar, una proposta que tampoc ahir va brandar, tot i que hores abans, des del govern espanyol, havia decidit impugnar al Tribunal Constitucional la moció de la CUP al Parlament en defensa de l’autodeterminació.

El malestar de l’independentisme pel paper del PSOE en els últims mesos, especialment des de la sentència del Procés, es va traduir ahir en una modesta protesta d’una cinquantena de persones convocades pels CDR a les portes de la Fira de Barcelona, protegida per un fort dispositiu policial. A l’interior del recinte, van ser els representants del PSC els encarregats d’atacar amb força JxCat, ERC i la CUP. El primer a disparar va ser un aclamat Josep Borrell, que va posar el president de la Generalitat, Quim Torra, al mig de la diana.

El ministre d’Exteriors en funcions el va acusar d’haver-se “begut l’enteniment” per haver apel·lat a la via eslovena i li va recordar que a Iugoslàvia hi va haver 150.000 morts. “N’estic tip de sentir dir al senyor Torra que parla en nom de Catalunya! El poble de Catalunya és plural!”, va afegir. Per la seva banda, Miquel Iceta va definir el PSC com l’únic partit que representa el “catalanisme”. Al seu parer, “els independentistes, acomplexats per la CUP, han abandonat el centre i el catalanisme constructiu que no cremava contenidors ni tallava carrers”.

El resum del missatge final el va oferir la candidata del PSC, Meritxell Batet, que va reaparèixer en vídeo -després passar la campanya fent repòs per prescripció mèdica- per demanar el vot contra l’“odi” de la dreta i els independentistes. Sánchez hi va afegir la garantia del desbloqueig a l’Estat, malgrat que res fa pensar que aquesta fita depengui només d’ell. Després d’una campanya que se’ls ha fet llarga i complicada, els socialistes temen que la repetició electoral no només els passi factura en els vots, sinó que els torni a deixar en mans d’aquells als quals s’han contraposat.

stats