Vox s’aferra als sondejos per pujar al podi
L’extrema dreta no va aconseguir entrar amb la força esperada al Congrés el 28 d’abril, i a la segona oportunitat somnia donar la campanada
BarcelonaL’extrema dreta no va aconseguir entrar amb la força esperada al Congrés el 28 d’abril, i a la segona oportunitat somnia donar la campanada. Tot i que venia de no tenir representació, va arreplegar menys escons dels esperats (24), i això va portar Santiago Abascal a resignar-se a lluitar per mantenir-lo. Ara, però, les enquestes li diuen que pot ampliar. Com vuit mesos enrere, la demoscòpia bufa a favor de Vox i li augura entrar al podi del Congrés, arrabassant a Ciutadans la tercera posició. Un resultat que serviria per consolidar l’extrema dreta en l’escenari polític estatal.
Amb l’anunci de la repetició electoral, Vox va plantejar la campanya del 10-N com una cursa de fons per retenir el poder a la cambra baixa, però els sondejos preelectorals han anat remodelant la idea. Els ultres han acabat aparcant la modèstia per donar pas a l’ambició després que la majoria d’enquestes els donin el doble de diputats que a l’abril. Més enllà del CIS -l’únic baròmetre que vaticina a Abascal una pèrdua de representació, entre els 14 i els 21 diputats-, els sondejos han arribat a atorgar-li fins a 55 escons.
El discurs es manté
El creixement de l’extrema dreta a les urnes s’ha forjat a través d’un discurs masclista, racista i homòfob, per que bé el seu líder defensa que “Vox neix de la indignació, dels desitjos de llibertat i de l’amor a Espanya; per cap altre motiu”.
La moderació del candidat del PP, Pablo Casado, de cara al 10-N, en què ha apostat per abraçar el centredreta, així com la pèrdua de rellevància del líder de la formació taronja, Albert Rivera, han portat Abascal a monopolitzar el relat contra la immigració i també a ser el més bel·ligerant contra l’independentisme i a favor de la unitat d’Espanya. Ahir, en el tancament de campanya a la plaça Colón de Madrid -la que els va concedir la notorietat contra el sobiranisme català-, Abascal va defensar que votar Vox era “l’única opció valenta”. “Però és, a més, fer fora Sánchez i les polítiques totalitàries de l’esquerra. Si no, al PP i a Cs els tremolen les cames”, va afegir.
En la recta final, de fet, el partit va onejar la bandera de l’antiindependentisme per recuperar una de les seves propostes estrella: la il·legalització de les formacions independentistes. “Torra a la masmorra”, ha cridat el seu líder des del míting d’inici de la campanya.
La sentència del Suprem i els aldarulls a Catalunya han deixat fora del focus les propostes radicals del partit. A diferència del passat mes d’abril, en què l’avís de “l’amenaça ultra” era un dels eixos de la campanya del PSOE, la tardor ha deixat via lliure a l’extrema dreta per vincular tranquil·lament l’arribada de menors no acompanyats amb l’increment de la delinqüència i de les agressions sexuals, i per matisar els casos de violència masclista “quan l’agressor estigui sota els efectes de l’alcohol”.
De l’anècdota a la realitat
Fins al 28-A, Espanya era una anècdota europea: ni rastre de l’extrema dreta al Congrés. Ara, quan els trackings somriuen a Vox, l’Estat pot situar-se a l’altura de França o Itàlia. Amb l’esperança d’aconseguir-ho, ahir van tancar una campanya farcida d’actes simbòlics a Madrid i Catalunya. La plaça Artós de Barcelona, feu de les concentracions d’extrema dreta i dels grups feixistes, va ser l’escollida per a l’última imatge abans del 10-N.
