2000, Batasuna renuncia a presentar-se a la “trampa” de les eleccions espanyoles
El panorama després de la dissolució d’ETA ha canviat tant l’escenari que EH Bildu defensa ara investir Pedro Sánchez
Entre el 1977 -a partir d’una escissió del moviment- i el 1996, l’esquerra abertzale va participar en totes les eleccions generals que es van celebrar a l’Estat. I, tot i que era habitual la política dels escons buits, per la qual els diputats fins i tot havien estat sancionats sense sou, l’estratègia de Batasuna continuava passant per implicar-se en els comicis espanyols. Fins al 2000. La Mesa Nacional d’Herri Batasuna (HB), en ple procés de redefinició de l’espai, havia posat sobre la taula a finals del 1999 la idea de no presentar candidatura i optar per l’abstenció en les eleccions previstes per a l’any següent.
Les assemblees locals de la formació van acabar validant aquesta proposta amb més del 80% de suport després d’un intens debat territorial. L’aleshores portaveu de la Mesa Nacional, Arnaldo Otegi, feia l’anunci el 30 d’octubre: “[La coalició] es nega des d’avui a desenvolupar els drets polítics que, com a ciutadans espanyols i francesos, ens són atorgats com una trampa”. “Només volem desenvolupar els nostres drets polítics per votar i escollir un Parlament nacional basc i un govern nacional basc”, afegia tot seguit des de Pamplona, on es reunia l’assemblea nacional d’HB.
La treva anunciada per la banda terrorista ETA un any abans es va trencar a finals d’aquell mateix mes de novembre -va tornar a matar el gener del 2000- sense que les converses de pau amb el govern de José María Aznar haguessin fructificat. De fet, la persecució contra els partits que es negaven a condemnar la violència es va intensificar a partir d’aquell moment. La llei de partits, aprovada l’abril del 2002, es va fer servir pocs mesos després per il·legalitzar Batasuna, que ja no es va poder presentar a les eleccions generals del 2004 ni tampoc a les del 2008.
El panorama després de la dissolució d’ETA ha canviat tant l’escenari que, gairebé dues dècades després d’aquella abstenció del 2000, EH Bildu defensa ara investir el candidat del PSOE, Pedro Sánchez, també amb una abstenció sense condicions.
