Una campanya abonada a les ‘fake news’

Barcelona / MadridQuim Torra sí que ha condemnat la violència

La negativa de Pedro Sánchez a agafar-li el telèfon a Quim Torra des del 14 d’octubre es fonamenta en l’afirmació del líder socialista que el president de la Generalitat no ha condemnat la violència. Una falsedat que ha continuat repetint en campanya. Torra, que va trigar quaranta-vuit hores a comparèixer des que van començar els aldarulls, els va acabar condemnant -tot i que va parlar d’infiltrats-: “Això s’ha d’aturar ara mateix. Sempre hem condemnat i condemnem la violència”. Sánchez ha fet el sord i ha insistit en la connivència de Torra amb els “violents”, malgrat que en la campanya del 28-A va declarar que “les fake news qüestionen els fonaments de la democràcia”.

La violència de gènere no queda arxivada

El líder de Vox, Santiago Abascal, ha afirmat que la llei contra la violència de gènere “no ha servit per reduir el nombre d’assassinats” i que “hi ha un 86% de denúncies arxivades”. Totes dues dades són falses. El recompte oficial de les víctimes mortals de violència de gènere des del 2003 (un any abans que s’aprovés la llei) indica que el nombre anual de dones assassinades s’ha reduït progressivament, passant de 71 a 51. D’altra banda, segons l’Informe sobre Violència de Gènere del 2018 del Consell General del Poder Judicial, es van arxivar 385 de les 29.028 sentències dictades: un 1,3%. Pel que fa al total de les sentències, el 57,14% van ser condemnatòries (16.586).

El PP no ha quedat net de la condemna per la Gürtel

Tot i que Pablo Casado ha afirmat que Pedro Sánchez “va basar la seva moció de censura en una informació que l’Audiència Nacional ja ha dit que era incorrecta”, en cap cas s’ha revocat la condemna al PP per la trama Gürtel. Simplement es va apartar un dels magistrats perquè va parlar de la “comptabilitat oculta” del partit, quan això no era objecte d’investigació. Una altra falsedat és atribuir al PSOE haver pactat amb el Govern un document a Pedralbes que deia que “la monarquia és franquista”. En aquell text no es feia referència a la monarquia. Sí que ho feia Quim Torra en els 21 punts que va enviar a la Moncloa, però per demanar genèricament la “desfranquització” de l’Estat.

ERC sí que ha reivindicat haver votat “gratis” al PSOE

Pressionat per les crítiques de JxCat, Rufián ha insistit a dir en campanya que els vots d’ERC “mai són a canvi de res”. L’afirmació contrasta amb el que ell mateix va dir en un ple del Congrés el 23 juliol d’aquest any. Per reivindicar la generositat d’ERC a l’hora de desbloquejar la política, va recordar que el seu partit havia donat suport a 28 dels 29 decrets promoguts pel govern del PSOE i que ho havia fet “gratis”. “Nosaltres a vostès els vam votar 28 dels seus 29 reials decrets gratis”, va recalcar aleshores. A més, en la segona sessió d’investidura del juliol, Rufián va anunciar que ERC s’abstindria “independentment” del que passés. En aquella ocasió no va servir per acabar amb el bloqueig.

L’atur a Espanya no és el pitjor dels últims sis anys

De vegades l’ús de les dades pot ser intencionalment inconcret. Un exemple és com el presidenciable de Cs, Albert Rivera, ha fet servir l’atur per carregar contra el govern socialista. En el debat a cinc, Rivera va dir que “l’últim atur és el pitjor dels últims sis anys”. Això és fals si el que es vol insinuar és que l’atur ha crescut a l’Estat. De fet, la dada -13,2% i 3,2 milions de persones aturades-és la millor dels últims sis anys. En canvi, la reducció de l’atur sí que es comença a veure afectada per la desacceleració de l’economia espanyola: el tercer trimestre del 2019 va baixar el nombre d’aturats en 16.000 persones, i aquesta sí que és la pitjor dada dels últims anys.

Ni van esborrar el llaç groc ni el rei va fer un passeig

Una altra modalitat de fake news és aquella que, tot i no ser impulsada pel partit, s’acaba reproduint si se n’assumeix la veracitat. A JxCat li ha passat almenys en dues ocasions en els últims dies. A Laura Borràs, quan va criticar que la casa reial fes tuits vantant-se de la càlida rebuda del rei a Barcelona -mentre la policia havia blindat el Palau de Congressos-, quan en realitat qui feia les piulades era un compte fals que es burlava de la Zarzuela. El mateix dia va ser el conseller Jordi Puigneró qui hi va caure de quatre potes retuitejant un tuit que assegurava que la casa reial havia esborrat amb Photoshop el llaç groc d’un dels premiats, tot i que era fals. Després es va disculpar per l’error.

La Constitució no vincula les pensions amb l’IPC

El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha assegurat que l’article 50 de la Constitució estableix que l’actualització de les pensions s’ha de fer en funció de la variació de l’IPC. No és cert. La carta magna estableix que els poders públics garantiran “mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat”, però no com s’ha de fer aquesta actualització. Per la seva banda, des dels comuns Jaume Asens ha demanat que marxin de Catalunya els 4.000 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que, segons ell, han arribat a Catalunya en les últimes setmanes. Però el govern espanyol no ha donat cap xifra sobre el contingent.

Va ser Aragonès i no Rufián qui va anar de casament

Durant el debat de TV3, la cap de llista de la CUP, Mireia Vehí, va acusar el número 1 d’ERC, Gabriel Rufián, d’haver acudit al casament de la filla d’un alt càrrec de La Caixa. “A vostè l’hem vist anant a un casament amb tots els representants de l’Íbex”, li va retreure la cupaire davant la sorpresa del republicà, que ho va negar rotundament, visiblement perplex. “Mireia, t’equivoques. T’estic ajudant, t’equivoques. T’han passat les notes malament”, li va respondre Rufián. Tenia raó. Va ser un altre representant d’ERC, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, qui va anar a aquell casament, on va coincidir, entre d’altres, amb Florentino Pérez, Josep Sánchez Llibre i Artur Mas.