Abascal, qui més va saber aprofitar el debat dels candidats estatals:
Cap candidat va saber frenar el discurs de l’extrema dreta en el debat de dilluns
MadridEls experts no es posen d’acord sobre l’efecte que tenen els debats en els electors a l’hora de decidir el vot. Sovint tampoc queda clar qui n’ha sigut el guanyador. El debat electoral de dilluns amb els cinc candidats del 10-N va acabar sense un únic vencedor, però si hi ha algú que va saber aprofitar els minuts que va tenir davant les càmeres va ser el líder de Vox, Santiago Abascal.
El número u de la formació d’extrema dreta va poder exposar les seves idees contràries a la llei de la violència de gènere i a la immigració sense que cap altre candidat mostrés cap signe d’astorament o d’incomoditat. Sense que ningú rebatés frases com ara que calia il·legalitzar els partits independentistes, que la llei contra la violència de gènere no protegeix les víctimes o que l’Estat atén primer els estrangers que els espanyols. El van deixar parlar sense enfrontar-s’hi en la gran majoria d’intervencions.
Només el líder socialista, Pedro Sánchez, s’hi va tornar quan Abascal criticava l’exhumació de Franco, un dels temes amb què el president del govern espanyol en funcions se sent més còmode i que considera que li pot aportar rèdit electoral. I Pablo Iglesias hi va tenir una enganxada sobre les víctimes d’ETA i l’ordre constitucional. “La Constitució no és un totxo que es tira a l’adversari. És un programa polític que tan de bo es llegissin”, li va etzibar el candidat d’Unides Podem. Abascal reconeixia ahir que estava satisfet amb el resultat del debat perquè va poder transmetre els seus missatges “sense manipulacions”.
Crítiques a la dreta
Obviant que ell mateix va preferir no rebatre els arguments d’Abascal, Pedro Sánchez va carregar ahir contra el candidat del PP, Pablo Casado, i el de Cs, Albert Rivera, per haver “callat” en el debat electoral davant les propostes d’Abascal, “que representen valors contraris a la democràcia”. “Vam veure una ultradreta envalentida i una dreta acoquinada”, va subratllar Sánchez en una frase similar a la que va pronunciar durant el debat. El president del govern espanyol en funcions va demanar a la dreta que “aïlli” l’extrema dreta com fan els partits conservadors en altres països europeus: “El que han de fer és combatre la ultradreta com s’ha de combatre: aïllant-la, condemnant el seu franquisme, condemnant el seu masclisme, la seva xenofòbia, el seu racisme”.
A Sánchez l’auge de Vox el beneficia electoralment. Per això ahir va preferir centrar el seu discurs parlant de l’extrema dreta, a qui el líder del PSOE ja anomena “ultradreta”. Conscient que aquesta polarització castiga tant el PP com Cs, Casado va arribar a acusar el PSOE i Vox, al principi de la campanya, de tenir un acord per alimentar els temes que beneficien electoralment les dues formacions.
Sense preocupacions
El protagonisme i les estridències de l’extrema dreta no van causar cap reacció ni en el PP ni en Cs durant el debat, entre altres motius perquè si els haguessin criticat obertament haurien aflorat els pactes de govern dels dos partits amb Vox. Fonts de l’executiva dels populars asseguraven ahir a Europa Press que, a més, a Casado no li convenia entrar en un cos a cos amb Abascal per no fer-lo “protagonista”. Amb tot, reconeixien que el candidat de Vox va sortir “reforçat” per la llibertat amb què va anunciar les seves propostes, tot i que apuntaven que aquest fet no resta al PP.
En la línia que han mantingut al llarg de la campanya, les formacions de Pablo Casado i Albert Rivera van centrar els seus atacs en Pedro Sánchez, que va sortir viu del debat malgrat que va passar moments difícils quan li van retreure la seva relació amb el sobiranisme. Ahir el candidat del PP va explotar el “silenci eixordador” del líder socialista quan li va preguntar si acceptaria els vots d’ERC, JxCat i Bildu per ser president. “Qui calla, atorga”, va afirmar Casado en un míting a Santander, des d’on va denunciar que Sánchez constantment fixés la mirada en els seus papers i no mantingués contacte visual amb els seus adversaris.
Aquesta mateixa posició és la que el president en funcions va adoptar quan Casado el va interpel·lar sobre la plurinacionalitat. “Digui, quantes nacions hi ha a Espanya?”, va insistir el líder dels conservadors, sense èxit. “Els seus propis companys del PSC, de les Balears, de València i del País Basc també són nacionalistes”, va argumentar Casado, que va acusar Sánchez de ser “còmplice” de les federacions socialistes de determinats territoris, a més “d’ostatge” dels independentistes.
