Les dones encara no encapçalen les llistes

BarcelonaFeta la llei, feta la trampa. Tot i que l’any 2007 es va incorporar una esmena a la llei electoral espanyola que obligava a una “composició equilibrada” de les llistes electorals (per cada tram de cinc candidats, cap sexe pot tenir més de tres representants ni menys de dos), l’assignatura de la paritat a Espanya continua pendent. En la cursa electoral del 10 de novembre, només el 38,41% dels caps de cartell que els partits presenten a les províncies espanyoles són dones. Una xifra que evidencia que, malgrat complir-se la normativa pel que fa a l’estructura de les candidatures, el sostre de vidre es perpetua.

L’exemple més paradigmàtic és Madrid. Un cop es va constatar el fracàs de la investidura de Pedro Sánchez i es va oficialitzar la convocatòria de noves eleccions, les formacions van trobar una finestra d’oportunitat per reconstruir les seves llistes. Tanmateix, com el 28 d’abril, avui la ciutadania tan sols trobarà candidats masculins a la presidència del país. Al llarg de la història, de fet, cap dels dos grans partits espanyols ha presentat una dona per liderar la Moncloa, una dinàmica que les formacions de nova fornada –autoproclamades com a regeneradores– tampoc han modificat. En definitiva: mai cap dona ha tingut possibilitats reals de ser presidenta.

Madrid, Cantàbria i Segòvia són les tres úniques províncies que no compten amb cap dona al capdavant d’una candidatura. Entre les demarcacions amb menys presència femenina al capdavant de les candidatures hi ha també Tarragona –amb 1 de 8, el 12,5%– i Alacant, Múrcia i Saragossa –totes tres amb 1 de 6, el 16,67%–. Ara bé, de les 52 circumscripcions espanyoles –incloent-hi les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla–, gairebé la meitat (25) no compleixen amb la paritat pel que fa a les capçaleres de les llistes [vegeu el gràfic]. Per darrere de Cantàbria, Madrid (0%), Múrcia (16,67%) i Ceuta (20%), que són uniprovincials, Andalusia és la comunitat autònoma amb una proporció més baixa de caps de llista femenines: en cinc de les vuit províncies no s’assoleix el 40% de dones als números 1. Curiosament, també és en aquesta regió on es registra la circumscripció més feminitzada: Sevilla (83,3%). Dels cinc grans partits, només Ciutadans manté un home de candidat, mentre que la resta, incloent-hi Més País, aposten per les dones.

El joc dels partits

El sostre de vidre és l’expressió amb què s’expressa la barrera invisibilitzada a què les dones han de fer front per ascendir en la seva carrera professional. En el cas de la política, aquest fenomen s’observa en la construcció de les candidatures: mentre que els homes copen les posicions de sortida, les dones queden relegades als espais finals. D’aquesta manera es compleix amb la paritat exigida per llei però es perpetua la discriminació per sexe.

Les eleccions d’avui no són cap excepció, ja que dels partits amb representació a la cambra baixa el 28-A, tan sols cinc compleixen amb la paritat a les llistes del 10-N. Per bé que Unides Podem i Ciutadans superen el 40% de dones a les llistes electorals, només EH Bildu, Coalició Canària i JxCat superen el 50%. Cal tenir en compte, però, que els partits independentistes han hagut d’afrontar la inhabilitació dels seus caps de llista arran de la sentència de l’1-O. El contratemps ha alterat el registre de JxCat, que assoleix ara el 75% de representació femenina al capdavant de les candidatures a les quatre demarcacions catalanes, mentre que ha restat inalterable en el cas d’ERC, que només té una dona entre els quatre caps de llista.

Mentre que el PSOE, el PP, Vox, Esquerra i el Partit Regionalista de Cantàbria suspenen en paritat pel que fa als números 1 de les candidatures, les dues formacions que volen entrar per primer cop al Congrés, Més País i la CUP, fan un pas més enllà i garanteixen la igualtat, si més no, als caps de cartell.