Borràs i els aplaudiments per allunyar fantasmes

L’aplaudiment és pel míting el que el gol és pel futbol o la promesa incomplerta per l’independentisme: la clau perquè tot funcioni. A l’inici de campanya de JxCat es comença patint quan el dramaturg Joan Lluís Bozzo, que presenta l’acte, ha d’aclarir a la primera frase: “Ara s’havia d’aplaudir”. Un miratge, perquè la claca -unes 200 persones- s’activa quan apareixen un per un els candidats per posar-se a l’escenari. Desfilen com si fossin alumnes acabats de graduar fins que Laura Borràs creua el passadís -últimament està de moda fer-ne- per arribar a l’escenari.Al míting de JxCat hi ha gairebé més gent parlant que públic. Fins a deu candidats surten a llegir una frase del decàleg -“són deu punts”, aclareix Francesc de Dalmases per si algú no ho havia entès- per tenir els seus deu segons de faristol calent. També els té Elsa Artadi, que elogia Duran i Lleida per criticar Gabriel Rufián: “Ell mai no havia votat a canvi de res”, diu pujant molt exageradament el to i rebent l’aplaudiment corresponent. Qui ho fa millor és Pau Castellví, número 8 per Barcelona, l’aplaudidor perfecte sobre l’escenari: generositat en el gest de braços, sonoritat en el clapeig, i acompanyament emfàtic amb el cap, com dient: “Sí senyora, sí senyora”. Tot és per escalfar l’ambient pels plats forts: Quim Torra, Carles Puigdemont (només ell rep crits de “president, president”, per cert) i Laura Borràs.Els arguments són dos: presumir d’una autenticitat que (s’ha de llegir entre línies) no tenen ni ERC ni la CUP, i criticar Pedro Sánchez per no agafar el telèfon, això amb to de certa broma. Sentirem a parlar més d’aquest mòbil que del nou iPhone. “Està apagat i sense cobertura”, lamenta Borràs. És habitual tenir el telèfon encès i sense cobertura o apagat i amb cobertura, però la doble incomunicació que denuncia Borràs fa pensar en una negativa de Sánchez especialment contundent.La candidata acaba saludant com si l’auditori fos cinc cops més gran i amb un somriure que no abandona en cap selfie. Abans, canten Els segadors, només interromputs quan algú que no se sap la segona estrofa -algú se la sap?- es posa a cridar visques a Catalunya. Borràs desitja una feliç castanyada, perquè no vol “festes d’importació”. El 10-N es decidirà si també serà l’aplaudida a les urnes o hi haurà una castanya que farà sortir el fantasma de la derrota a JxCat.

ara.cat

ara.cat

Borràs i els aplaudiments per allunyar fantasmes

El + vist

Iglesias fixa com a "tasca fonamental" de Podem posar fi a la monarquia

El Celler de Can Roca tanca després de detectar casos de coronavirus...

Artur Mas: “JxCat hauria d'aclarir què vol dir confrontació intel·ligent"

Koeman obre la porta de sortida a Riqui Puig

Com es fa la truita de farina i marduix? La recepta del cuiner Salvador Brugués

El + comentat

Iglesias fixa com a "tasca fonamental" de Podem posar fi a la monarquia

Per què no soc independentista

Koeman obre la porta de sortida a Riqui Puig

Bartomeu vol arribar a les urnes

El PSC, ‘in memoriam’

"La tornada de l'exèrcit al carrer", portada de 'La Razón'

Així esprem Amazon els seus treballadors

Primera setmana de curs: prova superada?

El joc de taula català que arrasa en l’era dels videojocs

El pitjor dia de la meva vida