El 10-N mesura l’impacte electoral de la sentència per a l’independentisme

BarcelonaL’independentisme ha estat gairebé dos anys intentant consensuar una resposta institucional a la sentència del Tribunal Suprem. No ho ha aconseguit. Els carrers han liderat la reacció al veredicte judicial que condemna a fins a 13 anys de presó els líders polítics que van promoure l’1-O i, fins i tot, s’han girat també en contra del govern de la Generalitat per l’actuació dels Mossos d’Esquadra -“Buch dimissió” ja és un lema d’una part dels manifestants-. Malgrat aquest context i que alguns dels polítics reconeixen “no haver estat a l’altura”, l’independentisme institucional veu en el 10-N una oportunitat per créixer i, fins i tot, acostar-se a la fita del 50% dels vots en unes eleccions. Una manera, creuen, de poder canalitzar la indignació de la ciutadania i una contestació clara contra el Suprem al Congrés de Diputats.

Els comicis del 28 d’abril van ser les primeres eleccions generals que va guanyar un partit independentista, ERC, amb el 24,59% dels vots, però la suma del conjunt de forces -JxCat amb un 12,05% dels vots i Front Republicà amb un 2,74%- va quedar lluny de la majoria absoluta dels electors: van obtenir en total el 39,38% dels sufragis. Ara, JxCat i ERC volen engreixar aquesta xifra, amb la irrupció també d’un nou actor en l’arena política espanyola, la CUP, que preveu arrossegar votants sobiranistes però també electors que acostumen a optar per l’abstenció. L’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), malgrat que no recollia l’efecte de la sentència del Suprem, reflectia com l’independentisme té a l’abast sumar més diputats que el 28-A. Si en els comicis de l’abril ERC (15) i JxCat (7) tenien 22 escons, segons el CIS ara, si entrés la CUP, els partits que donen suport a la independència podrien arribar als 26 diputats en la forquilla alta, més de la meitat dels 48 seients de la cambra espanyola que es reparteixen a Catalunya. En la franja baixa del CIS, però, es quedarien amb 21 i sortirien perjudicats de la divisió del vot entre tres forces polítiques.

La batalla dins el bloc

Tot i tenir aquest repte conjunt, dins l’independentisme la batalla continua sent per qui s’emporta el tros de pastís més gran de l’electorat. Les diferents estratègies que s’han fet evidents en els últims temps mesuraran suports a les urnes, i el seu resultat marcarà també el curs de la legislatura catalana. El grau de fortalesa que exhibeixi ERC (el 28-A va doblar JxCat) pot portar els republicans a voler forçar un avançament electoral a Catalunya. Un botó vermell, però, en mans del president, Quim Torra.

Ahir Esquerra va insistir que les eleccions espanyoles són una nova oportunitat per demostrar la fortalesa del republicanisme català en el seu conjunt i per fer créixer la base social de l’independentisteme. Tanmateix, l’objectiu d’ERC també és repetir el triomf del 28 d’abril, motiu pel qual va tornar a intentar marcar distàncies amb JxCat i la CUP. No ho va fer criticant directament aquests dos partits, una cosa que evita fer en tots els actes electorals, sinó erigint-se com el vot útil de l’independentisme. El partit de Junqueras és reticent a comentar les enquestes, però ahir va fer una excepció. El coordinador nacional d’ERC i vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va recordar que els sondejos “diuen, diuen, diuen” que la seva formació és l’única independentista que té possibilitats de guanyar a Catalunya, i per això va demanar concentrar-hi el vot. “L’única força política que pot garantir la victòria de l’independentisme és ERC”, va sostenir en el míting central de campanya, celebrat a l’esplanada del costat de la presó de Lledoners coincidint amb el segon aniversari de l’empresonament d’Oriol Junqueras.

El missatge implícit que busca ERC és un recordatori que JxCat i la CUP, segons la mateixa demoscòpia, no tenen oportunitats de guanyar. Així, Esquerra vol portar la campanya cap a un cos a cos amb el socialisme: “O el PSOE de la repressió o l’Esquerra de la llibertat”. ERC fins i tot veu la mala situació de Cs com un reclam per demanar el vot. Aragonès va plantejar fer el sorpasso al partit taronja i treure més escons a Catalunya que la formació d’Albert Rivera a tot l’Estat.

Premiar la “unitat”

Per la seva banda, JxCat opta per una estratègia de desgast als republicans basada en repetir dues idees: la unitat -culpant Esquerra de no voler-la per aconseguir l’hegemonia-, i el no a Pedro Sánchez que va donar Laura Borràs, cap de llista de JxCat, després del 28-A en contraposició a l’abstenció de Gabriel Rufián. “No regalarem els vots”, va tornar a repetir ahir Borràs en una atenció als mitjans de comunicació a Girona. També es va fer seva la pancarta dels CDR, que reclamen una “estratègia unitària”, i que a aquella mateixa hora protestaven en l’acte d’Esquerra a Lledoners, mentre que el dia abans també s’havien manifestat contra JxCat al mateix lloc.

Segons Borràs, els republicans han d’explicar què volen dir quan parlen de no bloquejar un govern “progressista” a Madrid: “Fins ara el PSOE no ho ha sigut. Ha mantingut la situació de presó, n’ha sigut còmplice”, va afirmar. Per això, va remarcar que JxCat no preveu investir-lo a canvi de res. També va posar matisos a la proposta d’ERC d’una llei d’amnistia. Junts per Catalunya també la inclou en el seu programa, però la lliga a una resolució “global” del conflicte, que a parer seu ha de passar per l’exercici de l’autodeterminació i que també ha de tenir en compte el retorn dels exiliats i de “tots els represaliats”.

Finalment, la CUP veu la seva primera participació en unes espanyoles com l’oportunitat per reforçar el projecte republicà defensant l’amnistia i l’autodeterminació des de l’esquerra anticapitalista. Tanmateix, en els primers compassos de la campanya s’ha centrat en desmarcar-se de JxCat i ERC. Ho va fer ahir el seu cap de files a Girona, Non Casadevall, enviant l’enèsim dard als altres dos partits independentistes: “Que no ens enganyin els que diuen que treballen pel poble i després fan la llei Aragonès, i que tampoc us enganyin els que no destitueixen Miquel Buch i diuen que la Brimo no es pot desmantellar”.

A una setmana exacta per a la cita amb les urnes, l’independentisme manté un objectiu comú -respondre a la sentència amb un creixement electoral- però amb tres estratègies diferents que, després del 10-N, oferiran una fotografia de l’actual correlació de forces dins el bloc.