Sánchez encara el seu plebiscit amb por d’una gran abstenció

MadridLes quartes eleccions generals en quatre anys amenacen amb deixar la política espanyola tant o més bloquejada que en els últims mesos. El PSOE aspira a créixer per trencar el bloqueig, i fins i tot el seu lema per al 10-N (“Ara sí”) apel·la a una suposada segona oportunitat per aconseguir una contundent victòria que faciliti la formació d’un govern estable. Però la realitat és tossuda, i les enquestes, fins i tot les més optimistes, situen els socialistes com a primera força però molt lluny de la majoria absoluta. Els partits polítics hauran de pactar. No hi ha alternativa. Està en joc la governabilitat d’Espanya en un moment especialment crític, amb l’amenaça d’una nova crisi econòmica que no hi entén de bloquejos polítics.

Algunes veus asseguren que l’endemà de les eleccions del 28 d’abril, amb els resultats a la mà Pedro Sánchez ja va veure la necessitat de repetir les eleccions i va dissenyar un full de ruta per arribar al 10-N reforçat gràcies a la seva acció com a president del govern. Estratègia o no, el cert és que Sánchez tenia a l’abast signar pactes per governar que va rebutjar per repetir els comicis. Després de mesos d’estira-i-arronses, arriba l’hora de la veritat: a Sánchez no li serviria de res guanyar els comicis si no és per millorar els resultats del 28-A.

Crida a la mobilització

El seu principal enemic és l’abstenció. A les files socialistes preocupa que l’electorat d’esquerres que el 28-A va donar el vot als socialistes, ara, enfadat per la repetició electoral, es quedi a casa. Sánchez porta dies fent crides a la mobilització. Ahir a Sevilla, en el míting d’obertura de campanya, el president del govern en funcions va reiterar la crida a anar a les urnes per trencar “el mur” del bloqueig i va reivindicar el PSOE com l’únic partit capaç de formar un govern “estable”. És el mantra de Sánchez, que planteja les eleccions com un fals dilema entre estabilitat i bloqueig. “Tenim amenaces importants com el desafiament independentista o el Brexit. Necessitem un govern fort”, assegurava ahir a Sevilla acompanyat de dues figures fortes del partit: la secretària general del PSOE andalús, Susana Díaz, i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. “Hem de guanyar i hem de guanyar bé”, reclamaven totes dues. I aquesta és la clau: al PSOE no li serveix només guanyar les eleccions. Per poder governar, ha d’ampliar la seva majoria. El PSOE confia en la seva resposta a les protestes a Catalunya per la sentència del Procés i en l’efecte de l’exhumació de Franco per millorar els resultats el 10-N.

En una campanya molt enfocada a Catalunya, l’estratègia de Sánchez per guanyar terreny al centre passa per endurir el to amb Catalunya. Ahir, al míting de Sevilla, va passar de puntetes per la qüestió del Procés, però hores abans ja havia deixat clar que la seva intenció és collar el Govern i els partits independentistes perquè la dreta no li pugui retreure que no hagi actuat amb mà dura a Catalunya. A 10 dies del 10-N, Sánchez va anunciar un decret llei que després va aprovar el consell de ministres per “posar punt final” a la “república digital catalana”.

Ahir també el govern espanyol en funcions amenaçava la mesa del Parlament de Catalunya amb la via penal per les resolucions sobre l’autodeterminació. No és casualitat que l’executiu del PSOE hagi apujat el to contra la Generalitat en plena campanya i amb els partits de la dreta pressionant Sánchez per aplicar l’article 155 o la Llei de Seguretat Nacional com a resposta a les protestes per la sentència.

La campanya, que aquesta vegada només durarà vuit dies, arrencava ahir a la nit. Tant el PSOE com el PP van triar Andalusia per donar el tret de sortida, una de les comunitats autònomes més decisives per als dos principals partits. Les enquestes dibuixen un escenari postelectoral novament complicat. Previsiblement, el PP en sortirà reforçat. Tenint en compte que el líder dels populars, Pablo Casado, va signar el 28-A el pitjor resultat de la història del partit, amb només 66 diputats, no és cap sorpresa que les enquestes li augurin ara -més consolidat que a l’abril com a líder del PP- un augment de vots i de diputats.

Ciutadans, que el 28-A aspirava a fer el sorpasso al PP, podria ser el gran perdedor de les eleccions, mentre que algunes enquestes apunten que Vox, beneficiat pels disturbis a Catalunya i la seva oposició a l’exhumació de Franco, augmentarà el seu èxit a les urnes, tot i que l’últim sondeig del CIS vaticinava una caiguda significativa en escons. Unides Podem patirà la desmobilització del votant d’esquerres i la dispersió del vot cap a noves formacions com el partit d’Íñigo Errejón, Més País, que podria entrar al Congrés amb tres o quatre diputats. El partit de Pablo Iglesias es podria quedar amb els mateixos escons que el 28-A o fins i tot baixar.

Alternatives de pactes

Amb tot, si es confirmen els resultats d’algunes enquestes que apunten que el PSOE i Unides Podem no arribaran a la majoria absoluta, els partits nacionalistes, ERC i el PNB especialment, podrien ser la clau de la governabilitat de Sánchez, si bé és una possibilitat que els socialistes preferirien descartar per l’alt cost polític que pot tenir. De fet, l’enquesta del CIS, amb entrevistes fetes abans de la sentència del Procés, donava més alternatives al PSOE: pronosticava que podria obtenir fins a 150 escons (el 28-A en va obtenir 123), una majoria prou àmplia per pactar amb el PP o amb Ciutadans.

El CIS també apuntava que el 10-N es reforçaria l’independentisme a Catalunya. Segons l’enquesta de dimarts, ERC creixeria entre un i tres diputats -passaria dels 15 actuals a entre 16 i 18-, i que la CUP, en el seu primer intent d’arribar al Congrés de Diputats, aconseguiria dos escons.