Política 09/11/2019

10-N: Una revàlida enverinada

Pedro Sánchez va propiciar una repetició electoral per reforçar la posició del PSOE a l’hora de formar govern, però les seves expectatives es poden veure frustrades. El 10-N ofereix una oportunitat al PP de remuntar i a Vox de créixer, mentre que Unides Podem i Cs es podrien enfonsar

Ara
5 min
Imatge dels cinc candidats abans del debat d’ahir al Pavelló de la Casa de Campo de Madrid.

PSOE: Guanyar les eleccions amb menys escons

Si no hi ha una sorpresa majúscula, el PSOE serà avui la força més votada. Tanmateix, els socialistes són els que en aquestes eleccions hi tenen més a perdre. El seu líder, Pedro Sánchez, és el que va forçar la repetició electoral. Ho va preferir abans que apostar per un govern de coalició amb Unides Podem. Ara només li serveix millorar el resultat, i al PSOE no són gaire optimistes. Tornar a les urnes era una estratègia amb molts riscos, que segurament Sánchez no va calcular prou bé: després del 10-N el PSOE es pot trobar que té menys escons i que està més debilitat. La victòria serà agredolça.

Al contrari del que imaginava la Moncloa, la reacció a la sentència del Procés no ha empès el PSOE (i encara menys el PSC), i l’exhumació de Franco ha donat ales al vot de l’extrema dreta. Amb tot, si Sánchez revalida la victòria el principal repte que tindrà serà el d’aconseguir pactar per desbloquejar el govern. Laia Forès

PP: El perill d’una remuntada insuficient

El 10-N servirà, si les enquestes no van molt equivocades, perquè el PP consolidi el seu paper com a principal partit de la dreta i Pablo Casado el seu lideratge. Aquest és l’objectiu de mínims de la formació conservadora, que somia en la possibilitat de sumar prou escons amb Cs i Vox per destronar Pedro Sánchez de la Moncloa. En públic i en privat branden “l’empat tècnic” amb el PSOE, però les enquestes no el pronostiquen.

Existeix, però, el perill que la remuntada no sigui tan contundent i que l’únic candidat amb opcions de formar govern torni a ser Pedro Sánchez. I que en aquest escenari el líder socialista no pugui articular una majoria d’esquerres, sinó que l’única combinació passi per l’abstenció del PP. Si això passés, Casado haurà de decidir si opta pel tants cops proclamat sentit d’estat o es manté en el no a Sánchez. El creixement de Vox podria influir per intentar evitar unes terceres eleccions. Ot Serra

Cs: Un lideratge que pot trontollar si hi ha patacada

Si un element ha distingit Ciutadans des del seu naixement ha sigut l’autoritat indiscutible del seu president, Albert Rivera. Però si el 10-N confirma el càstig a les maniobres ideològiques del dirigent taronja i dona la raó als crítics que van marxar del partit com a protesta pel seu veto a Pedro Sánchez, Rivera s’enfrontarà a una gran crisi de lideratge.

Cs, que havia tingut una trajectòria ascendent des que el 2015 va fer el salt al Congrés, pot patir la seva primera debacle. Una caiguda moderada es podria acabar assumint en el partit, molt jeràrquic i amb poques veus dissidents. Però si es confirmen els sondejos que deixen la formació per darrere de Vox i amb uns escassos 15 o 20 diputats -pràcticament una tercera part dels actuals-, Rivera quedarà contra les cordes. En els últims dies el dirigent s’ha encomanat a la possibilitat d’influir en el nou executiu espanyol: una ambició per salvar els mobles. Anna Mascaró

UP: Una agressivitat decreixent contra Sánchez

El líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, va arrencar la campanya carregant contra Sánchez i dedicant molts esforços a explicar que havia sigut el PSOE el que no havia volgut negociar realment un govern de coalició amb Unides Podem. El tema va envellir ràpid, amb el debat accelerat per una crisi a Catalunya a la qual a nivell estatal només Podem ha reaccionat demanant l’indult per als presos polítics i diàleg.

Les enquestes no pronostiquen una gran davallada per a Unides Podem: el vot útil al PSOE i la irrupció de Més País amb l’ex de Podem Íñigo Errejón podrien reduir uns cinc escons els 42 que té actualment, lluny de la força dels 71 del 2016. En els últims dies, Iglesias ha relaxat el seu to amb Sánchez -amb qui, malgrat tot, aspira a governar després del 10-N-. Amb qui sí que s’ha mostrat molt dur ha sigut amb les grans empreses de l’Íbex i les “oligarquies”, rescatant al màxim el seu esperit antiestablishment. Germán Aranda

VOX: L’amenaça de l’extrema dreta pot fer-se gran

Si el 28-A l’entrada de Vox al Congrés amb 24 escons va ser rebuda amb alleugeriment per l’esquerra perquè les enquestes apuntaven més alt, en els últims dies el discurs xenòfob de la formació d’extrema dreta sembla haver agafat un nou impuls. L’última enquesta de GAD-3 a l’ Abc els donava 49 escons i els situava com a tercera força.

La campanya del partit liderat per Santiago Abascal ha sigut semblant a l’anterior, però més inflamada en la defensa de la il·legalització dels partits independentistes i la presó per a Quim Torra, així com en la criminalització de la immigració. En el debat de TVE -al qual no va poder assistir el 28-A-, Abascal va estar còmode davant d’uns adversaris que pràcticament no li van discutir cap dels missatges que anava deixant anar. Després d’irrompre al Congrés el 28-A, ara les enquestes apunten que podria arribar a ser tercera força, menjant-se bona part del pastís de Ciutadans. G.A.

stats