Madrid i Galícia es tornen vermelles

El temor del centredreta s’ha fet realitat i la divisió dels vots entre les tres forces que es repartien aquest tros de pastís, Partit Popular, Ciutadans i Vox, ha afavorit clarament els socialistes, que amb una clara victòria han tenyit l’Estat de vermell. De les 17 comunitats autònomes que hi ha a l’Estat, el PSOE s’ha imposat en totes, excepte Catalunya, el País Basc i la Comunitat Foral de Navarra, on ha guanyat Navarra Suma. Dues de les grans sorpreses s’han produït a la Comunitat de Madrid i Galícia, on per primer cop des de fa més de tres dècades els socialistes s’han imposat als populars. A Andalusia, el PSOE ha recuperat el seu feu, que havia perdut a favor del PP en les últimes eleccions autonòmiques. I a Euskadi, el PNB ha fet el mateix després de perdre les eleccions de fa tres anys. A l’Espanya buidada, com Castella-la Manxa, el PP ha aconseguit mantenir una segona posició però per pocs vots respecte a Ciutadans.

El panorama, doncs, és molt diferent del de les últimes eleccions generals, del 26 de juny del 2016. Llavors pràcticament tot el territori espanyol es va tenyir de blau, excepte el País Basc i Catalunya, on van guanyar Podem i la seva branca catalana, En Comú Podem, respectivament. Els socialistes, fa tres anys, només van aconseguir la victòria en tres províncies a tot l’Estat: Sevilla, Jaén i Huelva.

L’alta participació sembla que ha sigut una de les claus de la victòria del PSOE, i també ha afavorit Vox, que ha irromput, amb menys força de l’esperada, sobretot a Madrid i Andalusia. En total va anar a les urnes el 74,65% de la població amb dret a vot, que representa vuit punts més respecte a les eleccions del juny del 2016.

Madrid es torna socialista

Ciutadans passa a ser la segona força i el PP cau a la tercera

Han hagut de passar 33 anys perquè els socialistes es tornin a imposar en unes eleccions generals a la Comunitat de Madrid. Han aconseguit 11 escons, 4 més que en les últimes eleccions. La sorpresa, però, no només l’ha donat el PSOE sinó també Ciutadans, que s’ha convertit en la segona força més votada, amb 8 diputats, i ha deixat en una tercera posició un PP que, amb 7 escons, perd fins a vuit diputats. Podem salva els resultats tot i passar de 8 a 6 escons i, tal com pronosticaven les enquestes, Vox entra amb força, amb 5 escons. Santiago Abascal ja té el seu seient al Congrés de Diputats. Caldrà veure si aquesta victòria socialista també es repeteix en les pròximes eleccions autonòmiques, que se celebraran el 26 de maig, coincidint amb les municipals i les europees. I si els votants penalitzaran la dimissió de Cristina Cifuentes l’abril de l’any passat per la polèmica del màster i del presumpte robatori.

Galícia gira cap al PSOE

Per primer cop els socialistes

guanyen a Pontevedra

Si a la Comunitat de Madrid han hagut de passar 33 anys per veure una victòria socialista, en el cas de Galícia n’han hagut de passar 38. El PSOE ha sigut la força més votada, ja que ha aconseguit 10 escons -quatre més que el 2016- i per primer cop en la història de la democràcia s’ha imposat a la demarcació de Pontevedra. Ben poc ha servit, tenint en compte aquests resultats, la intervenció en actes de campanya de l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, nascut a Galícia. Els populars s’han situat com a segona força i han passat de 12 a 9 diputats, mentre que Podem obté un mal resultat, ja que ha caigut de 5 a dos escons, els mateixos que ha aconseguit Ciutadans, que per primer cop aconsegueix representació en terres gallegues.

Andalusia recupera el feu

El PSOE torna a ser la força més votada després de perdre el 2016

A diferència de les eleccions de fa gairebé tres anys, aquest cop Andalusia sí que ha ajudat Sánchez a guanyar els comicis. El juny del 2016 els socialistes només van aconseguir guanyar a Huelva, Sevilla i Jaén. Ahir el domini vermell es va estendre també a la resta de les vuit províncies andaluses. Concretament, els socialistes van aconseguir 24 escons dels 61, quatre més que en els últims comicis. Ciutadans i el PP van estar tota la nit electoral disputant-se la segona posició, que finalment es va endur per pocs vots el partit d’Albert Rivera, ja que les dues forces es van endur 11 escons. La diferència és que la formació taronja va augmentar en cinc el nombre de representants, mentre que els populars van patir una caiguda històrica amb la pèrdua de 12 escons.

Vox, que va irrompre amb força en les eleccions al Parlament andalús del 2 de desembre i va permetre per primer cop un govern de centredreta, va sumar sis escons. Podem tampoc va aconseguir un bon resultat, va passar d’11 a 9, un descens que podia haver sigut pitjor si es té en compte que Pablo Iglesias ha sigut l’únic candidat que no ha trepitjat ni una vegada terres andaluses durant la campanya electoral.

El PNB guanya a Euskadi

Els nacionalistes poden ser claus a l’hora de formar govern

El País Basc, com és tradicional, va ser la comunitat que més via va fer a l’hora de comptar els vots. Va guanyar el PNB, que va aconseguir 6 escons, un més que en els últims comicis. Amb aquest resultat, els nacionalistes recuperen la victòria perduda en les eleccions del 2016, quan es va imposar Podem i se situen com la força més votada. I, el més important, poden ser el partit clau per convertir Sánchez en president del govern espanyol.

Precisament, els socialistes bascos també van fer un bon resultat i van aconseguir situar-se segons, guanyant un escó, tot i que van empatar a 4 amb les altres dues forces que també van aconseguir representació: Podem, que va perdre dos escons respecte al 2016, i EH-Bildu, que dobla la seva representació i amb el 99,5% escrutat també tenia 4 diputats. Pel que fa al PP, que tenia 2 representants, es queda sense veu al País Basc.