El País Valencià vota la continuïtat del govern d’esquerres de Puig i Oltra
El PSPV i Compromís confien reeditar el pacte però temen l’efecte Vox
València“Al mes de març tot indicava que guanyaria el tripartit de dretes, però és a partir de l’abril i, sobretot, arran del baròmetre del CIS [que va atorgar al PSPV entre 33 i 36 diputats, al PP entre 18 i 19, a Compromís entre 17 i 18, a Ciutadans entre 16 i 19, a Unides Podem-Esquerra Unida entre 7 i 8 i a Vox entre 5 i 6] que les enquestes canvien. És per això que no podem preveure el resultat”. Així resumeix Anselm Bodoque, professor de ciència política i de l’administració de la Universitat de València (UV), la jornada d’incertesa que es viurà avui al País Valencià en els primers comicis que no coincidiran amb els de la resta d’autonomies, i sí amb les eleccions al Congrés de Diputats i el Senat.
“En circumstàncies normals jo diria que el govern del Botànic [format pel PSPV i Compromís, amb el suport parlamentari de Podem] revalidaria la majoria, però no té la victòria garantida. Es barregen moltes qüestions i hi ha molta volatilitat entre els partits, i també cap a l’abstenció, que afecta especialment l’esquerra, on hi ha molts puristes, i ja sabem que un purista només està d’acord amb si mateix, i només, a vegades”, afirma Bodoque.
Per a la politòloga Andrea Kruithof, aquesta simultaneïtat és una de les claus de la jornada, perquè lluny de “singularitzar el debat” i donar “més visibilitat a la realitat valenciana”, com va adduir el president del Consell, Ximo Puig, per justificar la decisió d’avançar els comicis, el que ha provocat és que “la campanya estatal s’hagi menjat l’autonòmica”. “Puig ha pensat principalment en el seu futur”, remarca l’analista, que assenyala que en unes eleccions diferenciades “Compromís sí que hauria disputat la presidència als socialistes”.
Ben al contrari del que voldria la formació valencianista, que té com a principal fortalesa una gran implantació municipal i la figura de l’actual vicepresidenta, Mónica Oltra, segons Kruithof el més probable és que es produeixi “una translació directa dels resultats de les generals, amb un PSPV més fort perquè la crida al vot útil sí que ha calat bastant entre els votants”, explica Kruithof. Segons l’analista, votants que pensaven castigar el govern d’esquerres ara s’ho repensaran davant l’amenaça de la dreta.
Bodoque també preveu un resultat molt ajustat i imagina un escenari de 52 diputats per al bloc progressista [dos menys que el 2015] i 47 per als conservadors, però avisa que “només que ballin tres diputats tot pot canviar”.
El factor Alacant
Perquè es repeteixi la majoria progressista del 2015, el professor de la UV considera clau el comportament dels votants alacantins, sobretot els del triangle que formen les comarques del Baix Vinalopó, el Baix Segura i l’Alacantí, i que amb ciutats com Elx, Torrevella i Alacant sumen prop d’un dels cinc milions de ciutadans que resideixen al País Valencià. Unes comarques molt poblades i amb un vot majoritàriament conservador, on Compromís té poca penetració, i que tenen un paper clau en la tria dels 40 diputats que corresponen a la circumscripció d’Alacant, del total de 99 que componen les Corts.
Per a Bodoque, l’extrem sud del País Valencià pot tenir un paper semblant al que van tenir províncies com Almeria en les eleccions andaluses, que van ser claus per a la victòria conservadora i, sobretot, en el resultat de Vox. “És el punt feble que té l’esquerra. Allí, qui més pot salvar els mobles és el PSOE i potser Podem, però no sé si els últims han jugat prou bé la carta”.
Sigui quin sigui el resultat, l’hemicicle que sortirà de les urnes serà el més plural de la història del País Valencià, perquè inclourà sis partits atès que la presència de Vox sembla garantida. Aquest és el factor que pot fer perillar la majoria d’esquerres: si la formació d’ultradreta mobilitza el vot conservador que el 2015 es va abstenir per la corrupció del PP. “Però la cosa fonamental és saber què farà l’esquerra”, conclou Anselm Bodoque.
Una de les principals incògnites serà l’impacte en la participació de la decisió de Ximo Puig de celebrar les eleccions en un pont festiu en moltes localitats valencianes, especialment les de la rodalia de València, que són el principal graner de vot progressista. L’impacte de la commemoració de Sant Vicent Ferrer de demà en el resultat d’aquesta nit és encara una incògnita, però la seva dimensió ja és una evidència: ho demostra l’increment de les sol·licituds de vot per correu, que han augmentat un 235,7%.
