Comuns: Concentrar esforços per a la batalla municipal a Barcelona

Ningú vol ser identificat amb el fracàs, i encara menys a un mes d’unes eleccions municipals en què els comuns es juguen l’alcaldia de Barcelona. Potser per això ahir a la seva seu hi corria el rum-rum que Ada Colau no acompanyaria Jaume Asens en la valoració de resultats. Hi havia poc a celebrar quan, respecte al 2016, En Comú Podem passa de 12 a 7 diputats, i a més deixa de ser el primer partit, superat per ERC i el PSC, que seran els principals adversaris de Colau a la batalla de Barcelona. L’alcaldessa, però, va acabar apareixent al costat d’Asens i va reproduir així la imatge dels guanyadors: Ernest Maragall amb Gabriel Rufián, i Jaume Collboni amb Meritxell Batet. La política també són imatges, i sobretot reproduir imatges i gestos.

En qualsevol cas, les nits electorals tenen dinàmiques pròpies per evitar la melancolia, com ara una cridòria -“ Sí, se puede! ”- que militants i càrrecs comuns repetien quan una televisió entrava en directe des de la seu, o quan Podem recuperava algun escó, en qualsevol cas insuficient per assolir una majoria només amb el PSOE capaç d’evitar l’anomenat pacte de l’Íbex dels socialistes amb Ciutadans. També funcionen a partir d’expectatives baixes, i per tant donar per no tan dolent assolir 7 escons. I, esclar, brindar amb una Estrella Galicia (no hi havia Damm a can Comuns) perquè el trio de dreta, més dreta, més ultradreta no suma 176 diputats. Ho havia dit Pisarello a les vuit del vespre somrient: “El meu somni és que a Catalunya i el País Basc sigui on el trio de Colón tregui més mals resultats”. Bé, no era un somni precisament impossible...

Més continguts de