La CUP s’aboca a la crisi després d’un daltabaix inesperat

Els cupaires no aixequen cap i es queden sense regidors a Barcelona

Ni en els pitjors pronòstics la CUP es podia imaginar que patiria un revés com el que va viure ahir. Una patacada en tota regla que implicarà un profund debat en el si de l’organització, perquè no fa altra cosa que confirmar la seva tendència a la baixa després del 21-D. Els cupaires van patir un descens generalitzat arreu del país a costa d’ERC i van passar de 385 regidors a 331 en unes eleccions on confiaven remuntar perquè són una força eminentment municipalista. I és que fins ara la formació anticapitalista sempre havia anat creixent respecte a les anteriors eleccions municipals gràcies a la feina de formiga al territori de la qual sempre presumeixen.

La formació anticapitalista va quedar fora de l’Ajuntament de Barcelona i no va arribar ni al 3% dels vots, molt lluny del 7,4% que va obtenir fa quatre anys. El vot útil independentista al cap de llista d’ERC, Ernest Maragall, per derrotar l’alcaldessa en funcions, Ada Colau, i la irrupció de la candidatura de Jordi Graupera, que tampoc va entrar a l’Ajuntament, van passar factura a un partit que no aixeca cap.

A les altres tres capitals de demarcació els resultats no van ser gaire millors. A Lleida els cupaires van perdre els dos representants que tenien, a Tarragona van mantenir els dos regidors, i a Girona, on la CUP va teixir una gran coalició amb MES, el Comú de Girona, Som Alternativa, Pirates i Lluita Internacionalista sota les sigles de Guanyem Girona, només van aconseguir sumar dos nous regidors als quatre que ja tenien. Les confluències que han configurat algunes assemblees de la CUP, com a Girona, però també a Figueres, no han servit per impulsar la formació. A la capital de l’Alt Empordà els cupaires van passar de quatre regidors a només un.

Gramenet, símbol de la desfeta

L’exemple més clar d’aquesta desfeta és que Som Gramenet, la candidatura que lidera la CUP i que va ser fa quatre anys la segona força amb sis regidors, es va quedar sense representació al consistori colomenc, mentre que ERC hi entra per primer cop amb tres regidors. A l’àrea metropolitana, la CUP desapareix del mapa en poblacions tan importants com l’Hospitalet de Llobregat o Terrassa, mentre que a Sabadell també va baixar, tot i les grans expectatives generades, de 4 a 3. Una reculada que també es va produir a Sant Cugat del Vallès, on els cupaires aspiraven a fer el sorpasso i van perdre un dels quatre regidors que van treure el 2015. Més greu va ser el revés a Reus, on la formació anticapitalista va perdre la meitat dels sis regidors, o a Mataró, on ja no s’hi asseurà cap regidor seu. A la Catalunya interior els cupaires tampoc van fer els deures i, per exemple, a Vic no van poder fer créixer els seus tres representants.

Berga, l’única bona notícia

L’única nota positiva de la jornada per als cupaires va arribar de Berga, on l’alcaldessa inhabilitada, Montserrat Venturós, va revalidar la victòria de fa quatre anys i es va quedar a només un regidor de la majoria absoluta després de passar de sis a vuit representants, amb més d’un 40% dels vots.

Més enllà de Berga, la CUP revalida algunes alcaldies com Navàs o Celrà, a banda de la de Verges, on no es presentava cap altra llista, però també en perd algunes d’importants com la de Capellades.

Més continguts de