Casado resisteix l’embranzida de Rivera
SubdirectorPer a Albert Rivera aquestes eleccions s’havien transformat en l’oportunitat d’or per fer el sorpasso al PP i, d’aquesta manera, poder forçar la dimissió de Pablo Casado i erigir-se en el cap de l’oposició a Pedro Sánchez. Però el PP ha resultat ser una muntanya massa alta per al líder taronja, que ara s’ha de conformar amb ser un partit comparsa per configurar majories conservadores i que veu com una part del seu vot urbà ha fugit cap al PSOE. Casado, en canvi, pot respirar i emprendre la renovació del partit amb una certa tranquil·litat interna.
El líder popular va rebre ahir una segona bona notícia: l’efecte Vox toca sostre. A les europees l’extrema dreta perd gairebé la meitat dels suports, passa del 10% al 6%, i a les municipals es queda en un raquític 3% a tot el territori espanyol. Això sí, el problema per a Casado i Rivera és que molts dels llocs on la dreta suma és imprescindible el concurs de Vox.
Pablo Casado, doncs, és un dels supervivents de la nit, mentre que Rivera ha tingut un xoc amb la realitat que l’obliga a replantejar-se l’estratègia de no pactar res amb els socialistes. Una de les incògnites dels pròxims dies serà si en algunes ciutats o autonomies Cs opta per pactar amb el PSOE. No és cap secret que hi ha molts dirigents socialistes que ho veurien amb bons ulls, però també és veritat que no és el mateix pactar amb un Podem envalentit, com el de fa quatre anys, que amb l’actual, afeblit i desnortat.
Per als socialistes també hi ha avui una lliçó a aprendre, i és que la segona i la tercera ciutat espanyola, Barcelona i València, estan en mans de forces sobiranistes d’esquerres com ERC i Compromís, mentre el PNB s’imposa a les capitals basques. Aquests partits resisteixen millor que Podem perquè tenen una base més sòlida i són interlocutors de l’Espanya no castellana. A més de governar aquestes ciutats, tenen una implantació municipal notable (com també JxCat o Bildu). És gràcies a aquesta altra Espanya que la dreta no és hegemònica.
Pedro Sánchez té ara via lliure per acabar de pactar el govern amb Podem i alinear el poder municipal i autonòmic per al seu projecte. Els socialistes, que en un any han passat de l’infern al paradís, poden presentar-se davant d’Europa, a més, com una de les forces puixants de la socialdemocràcia del continent.
Lectura del PSOE
Si Sánchez llegeix el resultat com un aval a la seva aposta pel diàleg a Catalunya, i sobretot com un càstig als que aposten per la crispació, té quatre anys al davant per tirar endavant la seva alternativa. Els pròxims dies veurem si és capaç de fer alguna aproximació als grups independentistes de cara a la seva investidura o es manté tan refractari com fins ara. Si opta per tirar endavant la investidura aprofitant l’aritmètica favorable després de la suspensió, haurà creat un mal precedent. En canvi, si resisteix els atacs de la dreta (que encara s’estarà llepant les ferides) i negocia ni que sigui una abstenció amb llums i taquígrafs, sabrem que estem davant d’un canvi real.
