ERC guanya per primer cop a Lleida

Larrosa obté els pitjors resultats històrics del PSC, Ciutadans perd un regidor i JxCat es manté

L’onada republicana també va aconseguir trencar amb l’hegemonia històrica dels socialistes a la capital de Ponent. El candidat del PSC, Fèlix Larrosa, que va arribar a l’alcaldia després de la retirada de l’històric Àngel Ros, no va poder mantenir els socialistes com a primera força política, i els republicans, amb Miquel Pueyo al capdavant, es van imposar a les urnes per un estret marge de vots -només 81 amb el 100% escrutat-. Les dues forces, però, van empatar a regidors, amb 7 cadascuna.

El PSC havia governat Lleida -excepte dos anys, del 1987 al 1989, quan l’alcalde va ser Manel Oronich (CiU), que va caure per una moció de censura-, amb Antoni Siurana primer, i després amb Àngel Ros. En les eleccions del 2015, no obstant, el PSC ja va patir una important davallada: va passar de 15 a 8 regidors. Però Ros va accedir a l’alcaldia gràcies al suport de Ciutadans i el PP.

L’agost de l’any passat, després de la moció de censura que va dur Pedro Sánchez al govern espanyol, Àngel Ros va deixar l’alcaldia per ser ambaixador d’Espanya a Andorra, i aleshores Fèlix Larrosa, l’actual cap de llista del PSC, va ser nomenat paer en cap. Larrosa va arribar a l’alcaldia després d’imposar-se en unes primàries a Montse Mínguez, mà dreta d’Àngel Ros.

Els resultats d’ahir, però, no deixen clar qui podrà arribar finalment a l’alcaldia. Amb 27 regidors a la Paeria, la majoria se situa en 14, una xifra que sumarien PSC i ERC. En canvi, el PSC no podria tornar a buscar una investidura amb el suport de la dreta, com el 2015. Llavors els socialistes van aconseguir 8 regidors, mentre que Ciutadans en tenia 4 i el PP 2 més. Però ahir Ciutadans va perdre un seient a la Paeria i, malgrat que el PP va repetir els seus resultats, ja no són suficients per a la majoria. Tampoc suma una majoria sobiranista, perquè, tot i aconseguir ERC 7 regidors, Junts per Catalunya en va obtenir 6 i quedava limitada, doncs, a mantenir els mateixos que va aconseguir CiU el 2015.

Per tant, les possibilitats que s’obren per sumar una majoria són una suma del PSC amb ERC, d’una banda, o un acord dels republicants amb JxCat que aconseguís el suport del Comú de Lleida, la confluència local d’En Comú Podem.

Reñé torna a guanyar

Per la seva banda, Joan Reñé, de JxCat, va tornar a guanyar ahir les eleccions a Fondarella amb cinc regidors i majoria absoluta. Reñé, que porta 30 anys a l’alcaldia, es va imposar a la llista blanca d’ERC, Acord Municipal-Republicans per Fondarella (RxF-AM), que va obtenir dos regidors. Reñé, per tant, continuarà com a alcalde. Reñé va presidir la Diputació de Lleida des del 2011, però a la recta final del mandat aquesta situació es va veure truncada per la seva detenció el 2 d’octubre de 2018 per suposada corrupció en el marc del cas Boreas. Reñé es va veure obligat a presentar la dimissió per la pèrdua de suport dels companys del PDECat, però no va deixar l’acta de diputat a la corporació provincial. La presidència de la Diputació la va prendre l’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló.

Precisament a la capital de l’Urgell es van imposar clarament les forces sobiranistes. Amb un 82% escrutat, JxCat obtenia 7 regidors, ERC 5, i la CUP 3, mentre que el PSC treia 2 regidors. A Cervera també s’imposaven els sobiranistes, però en aquest cas ERC va ser la primera força (4 regidors), mentre que Junts en va obtenir 3, la CUP 2, SIF-FIC 2 i el PSC 2. A Mollerussa es va imposar per majoria absoluta JxCat, amb 9 regidors, mentre que ERC va quedar segona força amb 5 regidors, el PSC en va obtenir 2 i el PP 1.

Més continguts de