Crònica de la nit electoral al PSC: Quan els socialistes van tornar a tenir horitzó

Havia plogut molt d’ençà de les glorioses nits electorals del PSC a l’antiga seu del carrer Nicaragua. I entremig els socialistes han patit una muntanya russa de resultats. Un panell de memòria històrica que hi ha a la nova seu del carrer Pallars, al Poblenou, que viu la segona cita electoral, sembla retratar aquesta distància: recull un acte sobre la proposta federal, el 2002, amb el títol “Un nou horitzó per a Catalunya” i l’expresident Pasqual Maragall a la fotografia. Per davant d’aquest panell passen diversos dirigents per reunir-se al pis de dalt: l’eurodiputat electe Javi López, el flamant nou president del Senat Manuel Cruz, l’expresident Montilla, el número tres de la llista per Barcelona Albert Batlle... El primer secretari Miquel Iceta ja fa estona que hi és. Tots els gestos són continguts i seriosos, fins i tot una mica eixuts tenint en compte els sondejos prou favorables. També hi passen els pares de l’alcaldable per Barcelona, Jaume Collboni. “Ell mai perd els ànims”, diu la mare.

Crits, abraçades i alguna llàgrima

L’ambient a la sala de la militància, però, és clamorosament descafeïnat, amb poca gent (més enllà de periodistes). Fins poc abans de les deu del vespre les converses van de pronòstics, del menjar que serveixen, dels endrapadors professionals de canapès... Poc després de les vuit, el portaveu socialista Salvador Illa surt a valorar la participació i tira del tòpic per proclamar que serà una nit “llarga i apassionant”. Ni ell mateix preveu l’abast d’aquests adjectius. Però quan comença l’escrutini tot es dispara i salta la primera sorpresa, que dona a Collboni una xifra de regidors impensada. És molt d’hora i cal esperar, diuen, però a més d’un li ha fet un bot el cor. La mà dreta de Collboni, Laia Bonet, baixa a abraçar-se amb alguns apoderats i reitera la prudència. Ho afirma, això sí, amb un somriure inequívoc. A quarts de dotze de la nit els resultats a les europees i el que ja se sap de les municipals fan que l’alegria es desbordi. Crits, abraçades i alguna llàgrima. Javi López ho certifica: “Aquesta nit és el final de la travessia del desert dels socialistes catalans. Estem de celebració”.

Més continguts de