Política 27/05/2019

ERC acumula forces i ja comença a pensar en les catalanes

El cicle electoral no s’ha acabat de tancar per als republicans, que ja han situat el radar apuntant al Palau de la Generalitat

Aleix Moldes
3 min
Ernest Maragall abraçant-se a una militant després que es confirmés la seva victòria a Barcelona.

BarcelonaMai abans havia tingut tant de poder i, tot i això, a ERC encara li queda per afrontar el repte més important. La victòria clara a les generals del 28 d’abril li va obrir camí, i ahir el va seguir transitant per convertir-se, de moment, en el principal partit del país a nivell local i, sobretot, en el principal partit de Barcelona. Però el cicle electoral no s’ha acabat de tancar per als republicans, que ja han situat el radar apuntant al Palau de la Generalitat. Només el president del Govern, Quim Torra, té el botó per activar les eleccions catalanes, i ERC no el pressionarà perquè ho faci, segons asseguren fonts de la formació. Esperarà, això sí, que la fruita vagi madurant per estar preparada per al sorpasso que totes les enquestes apuntaven abans del 21-D i que aleshores va acabar amb una nit de frustració a l’estela de Junts per Catalunya.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Esquerra ha deixat de ser el partit que només guanya a les enquestes i Carles Puigdemont és l’única pedra a la sabata que s’han trobat en el seu camí. “A les europees guanya fàcilment”, repetien ahir impertorbablement els dirigents republicans des de l’Estació del Nord. No els importava. La campanya no ha deixat gaire marge de dubte de quina ha sigut la seva aposta per a aquest 26-M. Europa ha quedat desdibuixada d’un missatge bàsicament centrat en Barcelona, i això que Oriol Junqueras no només ha sigut el cap de llista, sinó també el candidat de l’Aliança Lliure Europea a la presidència de la Comissió. Les propostes per a Europa s’han reduït bàsicament a “fer que un pres polític guanyi les eleccions europees a Catalunya” i, en competència directa amb Puigdemont, no ha sigut tan efectiu com la versió 1.0 d’aquest mateix missatge (“Fem que un pres polític guanyi les eleccions estatals a Catalunya”).

Ernest Maragall serà amb tota probabilitat el pròxim alcalde de la capital catalana, i aquesta és la notícia per la qual porten treballant intensament els últims mesos. Ahir, fins que no s’havia escrutat el 70% dels vots els comuns d’Ada Colau seguien per davant. En el moment en què s’actualitzaven les pantalles dels mòbils -totes sense excepció amb la pàgina dels resultats en directe del ministeri de l’Interior- i Maragall la superava, es va sentir un crit espontani dels militants que començaven a aplegar-se per seguir la nit electoral. “Els millors resultats de la història no em servien si no guanyàvem Barcelona”, explicava un dels principals responsables.

Fa un mes ERC va aconseguir la seva primera victòria important a les generals, però l’eufòria del 28-A no es podia ni comparar amb la d’ahir, amb un frec a frec pràcticament fins a l’últim minut amb Colau. La presidència de la Diputació de Barcelona serà ara el pròxim objectiu del partit en el trajecte cap a l’hegemonia. I també la de Lleida. Ahir, els republicans van aconseguir una altra victòria històrica a la ciutat de Lleida, amb Miquel Pueyo d’alcaldable, que, com a Barcelona, va empatar a escons amb la segona força, el PSC. I a Tarragona els republicans van ser segons, amb un empat a set regidors amb els socialistes de Josep Fèlix Ballesteros. Més de 3.000 regidors, 800.000 vots i àmplia penetració a l’àrea metropolitana, entrant en ajuntaments on no hi havien sigut mai, com el de Santa Coloma de Gramenet.

No tot, però, van ser bones notícies. Al poble de Junqueras, Sant Vicenç dels Horts, van salvar els mobles amb una victòria per la mínima enfront d’un PSC en remuntada i, en canvi, ni a Badalona ni a Sabadell ni a Rubí van complir amb les expectatives generades.

Desgast al Govern

Dues campanyes seguides també han esquerdat la ja de per si fràgil estabilitat del Govern. Estratègicament, els republicans han preferit fer l’orni en públic als atacs que els han anat arribant des del món postconvergent. I s’hi han tornat per la via executiva, tirant endavant un decret de regulació dels lloguers en plena campanya tot i les grans discrepàncies amb els seus socis de govern. També van marcar el camí a seguir oposant-se a la designació de Miquel Iceta com a senador autonòmic -i barrant-li el pas a presidir el Senat- i, segons diverses fonts, el partit no desaprofitarà l’ocasió de marcar perfil propi més sovint del que ho havia fet fins ara. ERC se sent avalada per les urnes i ara esperarà pacientment que arribi l’examen més important.

stats