Eleccions municipals

ERC i els comuns: de socis a rivals als principals ajuntaments del país

Trenquen el govern a Lleida i Tarragona i s'enfronten a Barcelona i Girona pels comptes

2 min
Miquel Pueyo, Toni Postius i Sergi Talamonte, es donen la mà després de signar el Pacte de Sant Joan, acompanyats per altres representants d'ERC, JxCat i del Comú de Lleida, el 27 de juny del 2019 a la passarel·la dels Camps Elisis. (Horitzontal)

No ha sigut un mandat plàcid en grans capitals del país, especialment a Lleida i a Tarragona, on els aires de canvi es van convertir en una tempesta imprevista. Els protagonistes de la manca d'acord sempre han sigut els mateixos: republicans i comuns. Pel rebuig a les seves polítiques o a les aliances d'ERC, els comuns han acabat sortint de l'executiu dels dos consistoris. Al juny va fer tres anys que ERC, Junts i el Comú van escenificar a la passarel·la dels Camps Elisis de Lleida una nova etapa a la ciutat després de 40 anys de govern socialista. El juliol de l'any passat, però, el Comú de Lleida sortia del govern després que l’alcalde, Miquel Pueyo, expulsés el seu líder de l’executiu, Sergi Talamonte, acusant-lo de "deslleial". El motiu? El rebuig dels comuns a la reparcel·lació d'uns terrenys per construir una zona comercial.

ERC i Junts van continuar al capdavant de l'Ajuntament en minoria, ja que es van quedar amb 12 diputats, un menys dels necessaris per tenir la majoria absoluta. Els problemes no van trigar a arribar. A finals del 2021, l’alcalde republicà no va superar la qüestió de confiança després que l’oposició rebutgés aprovar els pressupostos del 2022, però el PSC va renunciar a presentar una moció de censura davant la negativa del Comú a sumar-s'hi, i Pueyo va poder mantenir l'alcaldia i els pressupostos es van aprovar automàticament.

ERC i els comuns tampoc van aconseguir entendre’s a Tarragona. Allà, republicans i comuns van decidir governar plegats amb 9 regidors de 27 i amb Junts i la CUP donant-los suport extern. ERC veia bé sumar-hi els altres partits independentistes, però els comuns, que tenien la clau perquè també podien investir el PSC, s’hi van negar. Abans de l’estiu passat, ERC va dir prou i va incorporar Junts i la CUP. La regidora dels comuns Carla Aguilar ho va considerar una acció unilateral i va sortir de l’executiu de Pau Ricomà, tot i que el seu company, Hermán Pinedo, s’hi va quedar. Ara Aguilar té la clau de la majoria i va votar no als pressupostos, cosa que ha obligat a prorrogar-los.

La via barcelonina

El debat dels pressupostos també ha generat tensió a Barcelona. Després de la mala maror que va provocar a les files republicanes que Ada Colau els arrabassés l'alcaldia gràcies al suport de Manuel Valls, l'aprovació dels comptes ha sigut un maldecap per a la líder dels comuns, però també per als republicans. Després de validar els dos primers comptes municipals, ERC no volia secundar els tercers per apujar el grau d'oposició, però el suport dels comuns als pressupostos de la Generalitat va obligar Maragall a secundar-los. A Girona, Guanyem Girona, el principal partit de l'oposició que inclou la CUP i part dels comuns, va validar el primer pressupost, però ja no ho ha tornat a fer.

stats