CAMÍ DEL 30-M
Política 15/01/2021

Els catalans votaran tres anys, cinc mesos i nou dies després

Feia deu anys que les eleccions al Parlament no trigaven tant

Aleix Moldes
3 min
Els catalans votaran tres anys, cinc mesos i nou dies després

BarcelonaLa dotzena legislatura no serà recordada entre les més productives ni per la tasca del Govern ni tampoc per la que ha dut a terme el Parlament. Si no hagués aparegut el coronavirus seria, també, una de les més curtes de la història. Però, tot i que se la considerava en temps de descompte des del 29 de gener de l’any passat -quan el president, Quim Torra, va dir que no tenia més recorregut polític-, van anar passant els mesos fins que el 22 de desembre es va acabar dissolent. Ara, amb l’ajornament de les eleccions la sensació d’interinitat encara s’agreujarà uns mesos, els que trigaran els catalans a tornar a les urnes per votar en unes eleccions al Parlament: el 30 de maig farà tres anys, cinc mesos i nou dies que no ho feien.

Una de les conseqüències de la voràgine dels últims deu anys ha sigut l’acumulació de processos electorals a la cambra catalana. Des del 2010 hauran sigut cinc; és a dir, una mitjana d’un cada poc més de dos anys. Si es comptabilitzen també les eleccions espanyoles -amb dues repeticions pel mig-, les europees i les municipals (aquestes dues últimes, les úniques que es mantenen estables), ja són quinze.

La inestabilitat de l’última dècada fa que de les cinc eleccions al Parlament que hi ha hagut, només en les primeres, les del 28 de novembre del 2010, que van retornar CiU al poder, feia més temps que no es votava. La legislatura anterior, amb José Montilla de president, havia sigut llarga i els electors s’havien passat quatre anys i 27 dies sense votar per triar la composició de l’hemicicle català.

Al capdavant de l’executiu, Artur Mas es va aficionar a prémer el botó de les eleccions abans d’hora. En les del 25 de novembre del 2012, errant el càlcul a l’hora de buscar la majoria absoluta, va convocar els catalans a les urnes quan encara no s’havien complert ni dos anys des de l’última vegada (quedaven tres dies per a l’efemèride). És, fins ara, el rècord que es manté en vigor. El 2015 tampoc va esgotar els terminis, però es va acostar més als tres anys: dos anys, deu mesos i deu dies. I qui més a prop s’ha situat de batre el rècord de Mas ha sigut Mariano Rajoy, quan, a través del 155, va dissoldre l’onzena legislatura i va convocar eleccions per al 21 de desembre del 2017, dos anys, dos mesos i 25 dies després de la vegada anterior.

Quan es votava cada quatre anys

Un dels sobrenoms que va fer fortuna per referir-se al tripartit va ser el de Dragon Khan, intentant copsar la inestabilitat i les disputes internes del PSC, ERC i ICV-EUiA. Els governs que han arribat després també aspiren a ser recordats per aquests atributs, però aleshores es pretenia marcar la diferència amb els executius anteriors, presidits per Jordi Pujol. Les legislatures dels anys 80 i 90 van acostar-se totes als quatres anys i, per tant, aquest temps va ser aproximadament el que es va haver d’esperar cada vegada. Les eleccions del 19 de novembre del 1995, després de tres anys, vuit mesos i quatre dies, van ser les que menys es van fer esperar. Les que més, les del 1984, quatre anys, un mes i nou dies més tard que les del 1980, les primeres un cop restituïda la Generalitat. Esclar que perquè es votés el 20 de març del 1980 van haver de passar 47 anys i quatre mesos.

stats