L’electorat situa Ciutadans cada cop més escorat a la dreta
Els sondejos mostren una tendència d’allunyament del centre
BarcelonaQuan va ser escollit president en el congrés fundacional de Ciutadans, el juliol del 2006, Albert Rivera va evitar definir-se en el clàssic esquema dreta-esquerra. En aquell moment també existien tibantors, per exemple entre sectors -el liberal i el socialdemòcrata-, que tenien com a eix vertebrador l’antinacionalisme català. Poc després d’aquell congrés, Cs va aprovar l’ideari impulsat pel catedràtic Francesc de Carreras, que ubicava el partit al centreesquerra. No obstant això, les ambigüitats i els xocs interns de la formació pel que fa a la seva línia ideològica no han cessat. Avui, tot i que els dirigents de Cs insisteixen en ubicar-se al “centre”, els electors cada vegada els situen més a la dreta.
En conjunt, els votants catalans sempre han situat la formació a la dreta de l’espectre ideològic, segons les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Aquesta tendència s’ha accentuat en els últims anys i, en una escala en què 0 és extrema esquerra i 10 extrema dreta, ha passat del voltant d’un 6 el 2006 a un 7,92 el 2019. “Aquesta puntuació tan a la dreta es pot deure a un contagi entre dimensions -explica el politòleg i professor a la Carlos III Lluís Orriols-: la població sol considerar més de dretes els partits amb una posició més nacionalista espanyola”. Certament, en el CIS aquesta puntuació es matisa, però la tendència dels electors a escorar el partit a la dreta es manté. Des del 2015 -quan Cs va entrar al Congrés- fins al 2019, el votant ha passat de situar-lo al centredreta (5,3) a fer-ho a la dreta (6,6).
D’altra banda, també els votants de Cs han canviat. A Catalunya, els ciutadans que entre el 2006 i el 2008 posaven la papereta taronja a l’urna es consideraven a ells mateixos de centreesquerra -amb puntuacions inferiors al 5, que marca el centre-. En canvi, en l’actualitat el votant de Cs es troba al centredreta, amb posicions que arriben al 5,64 (2019). En una proporció similar, el votant de Cs al conjunt de l’Estat també ha virat a la dreta, i ha passat d’un 4,6 el 2015 a un 5,2 actualment. Les xifres, tot i que no mostren un canvi dràstic, són “significatives”, explica el professor de ciències polítiques a la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon: “Mostren una tendència”. Especialment si es té en compte que l’elector mitjà és de centreesquerra a l’Estat -el 2019 la mitjana se situa en el 3,9- i també a Catalunya -la mitjana s’ha situat entre el 3 i el 4 en els últims anys.
Cs ha fet un viratge progressiu cap a la dreta que no sorprèn la professora de ciència política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i experta en política comparada i comportament polític Ana Sofía Cardenal. “Neix amb una ideologia poc marcada i per això és tan versàtil -explica-. S’ha mogut força en l’espai ideològic”. Diferents moments exemplifiquen aquesta progressió, com el pacte amb Libertas el 2009. Ara bé, segons diverses fonts del partit, el gir més significatiu es va produir el 2017, quan es va substituir la referència al socialisme democràtic de l’ideari pel liberalisme progressista. “Es van decidir les línies del partit -admet Joan García, diputat-. Des de llavors, defensem el mateix”.
L’antiindependentisme
“Cs penetra en la política estatal el 2015 amb el discurs de la regeneració democràtica -afirma Orriols-. No obstant, la crisi catalana li permet ampliar espai cap a la dreta amb la carta de l’antiindependentisme”. Ho fa sense perdre el discurs liberal abanderat per Luis Garicano, una de les figures que s’oposen a l’estratègia de Rivera de vetar un pacte de govern amb Pedro Sánchez. “Durant un temps, la combinació d’aquests dos elements dota Cs de transversalitat, des del centre fins a la dreta”, insisteix.
Però la moció de censura a Mariano Rajoy desplaça la formació d’aquestes coordenades. Obligat a fer oposició al PSOE i amb la irrupció de Vox competint en el discurs antiindependentista, Rivera acaba optant per una estratègia de suplantació del PP. “Si no ho aconsegueix, li costarà tornar al centre”, apunta Rodon. Al seu torn, Cardenal atribueix el gir a la dreta no tant al programa de Cs -“continua sent liberal”- sinó sobretot a la política de fitxatges i especialment a la de pactes. “El veto al PSOE marca molt la percepció ideològica de Cs”.
Des del partit, García insisteix que el no a Sánchez no és ideològic, sinó que s’explica per l’acostament a l’independentisme. El votant, però, ja acompanya Cs cap a la dreta .
