La llei del vot electrònic per als catalans a l'estranger supera el primer tràmit al Parlament

BarcelonaLa llei del vot electrònic per als catalans a l'estranger supera el primer tràmit parlamentari i ara començarà a treballar-se en comissió. L'objectiu del Govern és que estigui aprovada al mes de juny o juliol, i estigui a punt per fer-se servir abans del referèndum de setembre del 2017, tal com va explicar l'ARA.

El projecte de llei del procediment de votació electrònica per als catalans i catalanes residents a l'estranger va tirar endavant perquè la majoria del Parlament va rebutjar les dues úniques esmenes a la totalitat, presentades pel PP i C's (34 vots a favor de les esmenes i 98 en contra, i cap abstenció). JxSí, CUP, PSC i CSQP estan a favor de tramitar la llei.

Esperanza García, diputada del PP, l'ha atacat així: "Aquesta llei no és per millorar la democràcia, és per a l’hiperventilat independentisme que, sense consens a casa, ara el busca a l’estranger". I ha afegit: "No es garanteix realment el dret a vot, i, no ens enganyem, és una eina més per fer servir per a un futur referèndum". García ha recordat que països com Alemanya o Holanda, després de provar el vot per internet l'han descartat "per manca de seguretat".

Carlos Carrizosa de Ciutadans també hi està en contra, però no pel fons, que està d'acord amb el vot electrònic en si, sinó per les formes: "La consellera ha dit que el dret a vot és un dret fonamental; cert, doncs llavors no es pot canviar en un Parlament autonòmic perquè ho regula una llei orgànica (Loreg). No tenir competències no vol dir que no haguem de regular allò que està malament, però s’ha de fer allà on s’ha de fer, on resideix la sobirania de tots els espanyols".

En el que quasi tots els diputats estan d'acord és que per culpa del vot pregat -inclòs el 2010 a l'Estat amb el vot favorable de CiU- la participació dels catalans a l'estranger ha baixat escandalosament.

La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha defensat la tramitació de la llei del vot electrònic amb aquest argument: "En les eleccions del 27-S del 2015 vam sentir impotència amb tots els catalans que volien votar i no ho van poder fer: dels 200.000 catalans a l’exterior, 21.000 van demanar el vot i només van votar 14.000".

Borràs ha assegurat que la tecnologia existeix, i és segura i no genera cap dubte jurídic, i que només "falta la voluntat política per regular el vot electrònic".

Des del PSC, el diputat David Pérez també ha defensat la llei: "La junta electoral central va fer públic ahir un informe on recomana fer els canvis per aplicar el vot electrònic: és a dir, es pot fer, és legal i constitucional".

Joan Josep Nuet, de CSQP també hi està a favor: "Potser tindrem sort i PP i C’s canviaran la Loreg i eliminaran el vot pregat i faran aplicació del vot electrònic. Si això passa ens estalviarem aquesta llei, però, si no ho fan, què hem de fer, quedar-nos quiets? Doncs ens hem de moure i fer els deures". Nuet defensa que el seu grup ha presentat una proposta completa de sistema electoral nou, que també inclou el vot electrònic, "però per a tots els catalans, els de Vic i els de Sydney".

Per part de la CUP, Joan Garriga ha recordat que "entre la incompetència de l’Estat amb el vot pregat i la incapacitat d’aquesta cambra per tenir llei electoral pròpia, hem de trobar una solució: les comunitats catalanes a l’exterior no poden seguir sent víctimes de tot això, exigeixen ser tractats com a majors d’edat".

Garriga, però, li ha fet una crítica a la consellera Borràs: "Aquesta llei és apèndix de la Loreg. Creu que l’Estat ens cedirà el cens dels catalans a l'estranger per usar el vot electrònic? Nosaltres no ho creiem, però si ho aconsegueixen, ho celebrarem".