Política 09/06/2020

Un espai de coordinació amb els comuns, el mínim comú denominador de les aspirants a liderar Podem

Bail i Abellán contraposen les seves propostes organitzatives en la cursa per liderar el partit lila

Mireia Esteve
4 min
Colau, amb Iglesias i Asens, al míting d'aquest dimecres

BarcelonaL'encaix entre Podem i els comuns és un camí ple de pedres que no s'han apartat mai del tot. Des del seu naixement, Catalunya en Comú i el partit lila han mantingut únicament una aliança electoral, però l'anomenada confluència per la qual han apostat els sectors més oficialistes de les dues formacions no s'ha acabat de materialitzar mai. En la cursa per liderar Podem Catalunya, aquest encaix es torna a posar a debat. La candidata oficialista, Conchi Abellán, i l'ex secretària general, Noelia Bail, ja han presentat les seves propostes sobre aquesta qüestió i, a simple vista, no s'hi perceben grans diferències. El punt de partida és compartit: consolidar una coalició estable i permanent amb els comuns. I fins i tot coincideixen en crear un espai de coordinació entre les dues formacions. Ara bé, que aquest espai pugui anar més enllà d'una simple coordinació és el que diferencia els dos projectes.

Totes dues aposten per potenciar la identitat de Podem com a partit i establir un mecanisme de coordinació estable amb els comuns d'Ada Colau per a qualsevol cita electoral. Ara bé, mentre Bail defensa no anar més enllà, Abellán no descarta que en un futur es puguin estrènyer les relacions entre les dues formacions. I és que el debat de fons continua sent el mateix que des de l'inici: fer confluir Podem i Catalunya en Comú en un mateix espai polític o configurar únicament una aliança electoral permanent però que cada partit mantingui el seu espai propi.

"L'espai del canvi ha d'anar tot junt, però això no vol dir que no hagis de tenir autonomia pròpia", defensa l'exsecretària general, Noelia Bail, que considera que "enfortir aquest espai del canvi" passa per presentar-se junts però sense "perdre la identitat" com a partit. Per això aposta per un projecte en què hi hagi un espai on es pugui negociar de tu a tu amb els comuns d'Ada Colau i en què s'estableixi un "reconeixement mutu" entre les dues formacions i no des de la "imposició o la subalternitat", tal com s'exposa en el document polític de la candidatura. Un espai que s'acabi plasmant en la signatura de les condicions per a una aliança electoral estable. L'acord l'hauria de ratificar l'assemblea ciutadana. L'espai, a més, també hauria de servir per discutir les discrepàncies que puguin sorgir a l'hora de prendre decisions a les institucions i totes les qüestions relacionades amb la coalició. I Bail posa d'exemple el cas de la llei Aragonès, ja que considera que Podem no coneixia el posicionament del grup parlamentari mentre es debatia al Parlament.

Fonts de la seva candidatura ho comparen amb la coalició d'ICV-EUiA i bategen la seva proposta com la "tercera via": un camí entre la integració total de Podem dins de Catalunya en Comú i el "trencament" entre els dos partits. En la ja desapareguda coalició electoral d'ICV-EUiA existia un òrgan de coordinació anomenat consell de govern de coalició que es reunia de manera puntual per negociar les llistes electorals i el programa i, quan era necessari, per discutir qüestions programàtiques.

Conchi Abellán, la candidata oficialista, també defensa un espai de coordinació amb Catalunya en Comú i, de fet, ho explicita en el seu document organitzatiu. Aposta per crear una "taula de coordinació executiva integrada amb altres forces del canvi" que ha de tenir per objectiu "consolidar materialment i efectivament la construcció de l'espai del canvi a Catalunya". Aquest òrgan s'hauria de reunir periòdicament, segons explica Abellán, i n'haurien de formar part representants de diferents àmbits de les dues formacions. "Hi ha d'haver un espai que coliderin els dos partits i en què es treballin estratègies i argumentació conjuntes", explica Abellán, que creu que les dues organitzacions formen un espai que no es pot limitar a les institucions. "Seria una manera de consolidar l'espai del canvi", afegeix.

De fet, l'actual diputada al Parlament no tanca la porta a la possibilitat que aquest espai es transformi en una relació més estreta en un futur. Conchi Abellán ja va formar part de l'equip de Xavier Domènech quan va presentar la seva candidatura a la secretaria general l'any 2018. En aquell moment Domènech defensava la "confluència" dels dos espais, que a la pràctica passava per integrar Podem en l'espai de Catalunya en Comú però mantenint la seva estructura pròpia com a partit. "Són moments diferents", matisa Abellán, que considera que primer s'ha de donar estabilitat al partit lila i després acabar de definir la relació amb el partit de Colau. Ara bé, admet que l'"atrau" la unió de les esquerres.

La prova pilot de la gestora

Des que una gestora pilota la formació –al febrer la direcció estatal va destituir Bail després que ho demanés més de la meitat de l'executiva per iniciar el procés de renovació dels òrgans de direcció– s'ha posat en marxa el que vindria a ser una mena de prova pilot d'aquest espai de coordinació per intentar encaixar el discurs entre Podem i Catalunya en Comú durant aquesta etapa de transició fins que no es triï un nou coordinador general –com ha passat a anomenar el partit el que fins ara era el secretari general–. D'aquesta coordinadora, segons fonts consultades, per part de Podem en formen part l'actual líder de la gestora, Rosa Cañadell; el responsable d'organització de la mateixa gestora, Jaume Durall; l'històric membre de Podem Vicenç Navarro, i l'actual diputada Conchi Abellán, com a enllaç parlamentari. Per part dels comuns, hi ha una de les coordinadores nacionals, Candela López; Adrià Alemany, membre del pinyol de l'executiva de Catalunya en Comú; la responsable d'organització, Agnès Petit, i en les últimes reunions també hi ha participat el diputat al Parlament David Cid.

Aquest espai és provisional i, a partir del 19 de juny –quan està previst que es facin públics els resultats de les votacions–, serà una de les dues aspirants a liderar Podem –dels quatre candidats, són les que tenen més possibilitats de guanyar– la que agafarà les regnes per tornar a abordar un encaix que cinc anys després encara no s'ha resolt.

stats