L’enèsima metamorfosi de Casado
En dos anys, el líder del PP s’ha acostat o allunyat de Vox en funció del context
MadridPablo Casado va sorprendre tothom dijous trencant amb Santiago Abascal des de la tribuna del Congrés en el debat de la moció fallida de Vox. El discurs va generar una allau d’elogis entre la majoria dels seus barons, que portaven mesos demanant-li allunyar-se del seu excompany de files a Noves Generacions i ara líder de l’extrema dreta espanyola. Van interpretar les seves paraules, en el fons i en la forma, com un viatge cap a la moderació. Però no és el primer cop que Casado marca distàncies amb Abascal. En poc més de dos anys que fa que és líder del Partit Popular el seu mandat ha estat marcat per les giragonses en el discurs: s’ha acostat a Vox o se n’ha allunyat en funció del context.
Acabat de guanyar les primàries, Casado va emprendre una metamorfosi del PP per acabar amb el llegat de Mariano Rajoy. Si l’expresident espanyol havia recelat de Vox, el seu successor a Génova va intentar atreure els votants ultres destacant “l’excel·lent relació” que l’unia amb Abascal. Aquesta deriva es va plasmar a la fotografia de la plaça de Colón del febrer del 2019 amb Abascal i l’exlíder de Ciutadans, Albert Rivera. I va culminar amb les eleccions generals del 28 d’abril del 2019, en què l’últim dia de campanya Casado va obrir la porta al fet que Vox entrés al seu govern si la triple dreta acabava sumant.
El punt d’inflexió del 28-A
Els mals resultats, però, van obligar-lo a canviar de guió i tan sols quatre dies després es referia per primer cop a Vox com a “extrema dreta” i defensava que el PP era l’únic partit de “centredreta”. Llavors, de fet, va entrar per primer cop en l’atac personal a Abascal i, en la línia de dijous, va assenyalar que el líder de Vox “devia molt” als populars per haver treballat per “xiringuitos” nomenat a dit per l’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre. Però el canvi de discurs li va durar poc i en les municipals i autonòmiques del 26 de maig el PP va tornar a blanquejar Vox per formar aliances.
En la campanya de les espanyoles del 10 de novembre va evitar entrar al cos a cos amb Abascal però aquest cop no el va convidar al seu govern. A canvi, va millorar els resultats però no prou perquè alguns barons com el gallec Alberto Núñez Feijóo -que també el va obligar a moderar-se en la seva campanya aquest estiu- censuressin l’estratègia. El relleu aquest estiu de Cayetana Álvarez de Toledo com a portaveu al Congrés semblava un últim canvi de to, però va continuar el to ronc al Congrés i el bloqueig en la renovació dels òrgans institucionals.
Ara sembla que Casado realment ha trencat i ha provocat la indignació de Vox. Però Abascal va insistir ahir que això no farà trontollar els pactes autonòmics i municipals que tenen amb els populars a Andalusia, Múrcia i Madrid. La primera gran prova de foc serà si hi ha acord per renovar el Poder Judicial. Ahir Brussel·les va celebrar que Sánchez hagi suspès la polèmica reforma de la llei i s’avingui a negociar.
