HORITZÓ ELECTORAL

Comença la cursa a JxCat per escollir el candidat efectiu

S’inicien els moviments per situar-se com a candidats a la presidència, malgrat que la primera prioritat és ordenar l’espai

El dissabte 8 de febrer JxCat va celebrar un acte al Born Centre de Cultura i Memòria per reivindicar-se com a formació política. Era el primer acte de precampanya just després que el president, Quim Torra, donés la legislatura per esgotada i anunciés noves eleccions a Catalunya un cop aprovats els pressupostos. Més enllà del missatge, l’escenografia amagava un detall interessant: per l’escenari hi van desfilar fins a vint-i-quatre dirigents i tots van prendre la paraula. Més de dues hores de míting que evidencien la diversitat de cares que volen tenir un rol al partit, entre les quals els possibles presidenciables dels pròxims comicis. Oficialment la candidatura assegura que encara no ha abordat la qüestió, però els moviments per ser la nova cara visible de l’espai no s’aturen.

Per començar, el mateix expresident Carles Puigdemont haurà de decidir si s’hi presenta i en quina posició ho fa. El seu entorn assegura que no està decidit, però la majoria de veus de JxCat demanen que se situï al capdavant encara que sigui simbòlicament. Arran de l’experiència del 21-D, Puigdemont no vol reobrir un altre cop el debat de si torna o no, perquè no deixarà l’acta d’eurodiputat. De fet, ja en aquelles eleccions l’expresident no era partidari de posar sobre la taula la seva tornada, però l’equip de campanya, encapçalat per Elsa Artadi, el va empènyer a fer-ho per poder vèncer una ERC que aleshores anava al davant a les enquestes. A banda d’això, apunten fonts de la formació, hi ha un altre risc: que el seu lideratge quedi tocat si no guanya davant els republicans. És per això que la decisió correspondrà exclusivament a ell: podria tornar a ser el cap de llista; anar de número dos per acompanyar el candidat efectiu, o tancar la llista simbòlicament. Els tràmits que segueixin el suplicatori a l’Eurocambra i l’euroordre a Bèlgica també seran factors que hi influiran. Puigdemont no només tindrà la clau per decidir el seu paper, sinó que la seva opinió sobre qui ha d’optar a la presidència també hi tindrà molt de pes. Fins i tot si el candidat s’escull a través d’un sistema de votació amb la militància, una de les vies que s’explora si el PDECat i la Crida arribessin a un acord per fer un únic partit.

Malgrat que l’ordenació de l’espai de JxCat és prioritària abans de definir “el qui”, l’horitzó electoral ha intensificat els moviments per triar candidat. I és que el perfil que sigui escollit marcarà la nova etapa de JxCat, que serà diferent segons el resultat dels comicis: l’elegit podria continuar a la presidència si es repeteixen majories; ocupar el lloc ara d’ERC i tenir la vicepresidència si guanyen els republicans, o anar a l’oposició si s’imposa Esquerra i opta per un altre soci. “El candidat que s’esculli ha d’estar a punt per fer els tres rols”, afirma un alt dirigent. Un altre consultat recepta calma i assegura que els únics preocupats per qui serà la cara visible són els aspirants, perquè ara mateix la qüestió està molt oberta.

De dins del Govern hi ha tres consellers que apareixen en la cursa: el titular de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró; el conseller de Territori, Damià Calvet, i la consellera d’Empresa, Àngels Chacón. I fora de l’executiu la llista s’amplia: la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, també té aspiracions; la líder a l’Ajuntament de Barcelona i diputada al Parlament, Elsa Artadi, continua sonant malgrat que ella s’hagi autodescartat en públic, i últimament també hi ha qui veu en l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, una candidata de consens. La data de les eleccions també serà clau per escollir la persona idònia, perquè segons qui sigui el candidat necessitarà temps per donar-se a conèixer. El botó vermell el té el president, Quim Torra, que segons fonts de Presidència no voldrà intervenir en l’elecció del candidat, tot i que no és cap secret la seva afinitat política amb Borràs.

La tornada de Mas?

Malgrat que ell mateix ha dit que no té voluntat de tornar a primera línia, en les pròximes setmanes tornarà a tenir importància el nom d’Artur Mas: se li acaba la inhabilitació arran del 9-N el 23 de febrer i exposarà la seva versió del Procés amb la sortida a la venda del seu nou llibre Cap fred, cor calent (Columna). De fet, el cap de setmana passat es va tornar a veure amb Puigdemont a Bèlgica després de setmanes de no fer-ho. Una trobada “habitual” -segons el seu entorn-, però que es produeix en un moment clau: Jordi Sànchez i David Bonvehí estan negociant des de fa setmanes la manera de forjar un únic espai polític de JxCat sense encara un acord, i el sector moderat del PDECat, representat per Marta Pascal, ja prepara l’escissió si finalment el partit s’acaba alineant amb Puigdemont.

Mas no és al capdavant de la negociació per ordenar JxCat, però sí que s’ha compromès a ajudar-hi per evitar la trencadissa. Així, només faria el pas a la primera línia “per responsabilitat”. Sí que descarta enfrontar-se a Puigdemont, malgrat que exdirigents de CiU i moderats del PDECat el veurien com un possible candidat si el Partit Demòcrata anés tot sol.

Amb tot això, quin és l’estat de l’ordenació? Sànchez i Bonvehí es reuneixen periòdicament a la presó de Lledoners, però les converses, envoltades de secretisme, avancen a poc a poc: ara mateix no hi ha acord a la vista sobre la manera de fer un únic partit -el PDECat no es vol despendre de la seva estructura i la Crida no s’hi vol barrejar orgànicament- i, de moment, ningú descarta una coalició com a mal menor per evitar el trencament.