ERC fixa el seu congrés per al 28 de gener a Lleida

BarcelonaDesprés que Esquerra renovés fa tres setmanes el lideratge d'Oriol Junqueras i Marta Rovira per quatre anys més, el següent pas havia de ser convocar el congrés del partit per renovar el seu full de ruta estratègic. El consell nacional dels republicans ha decidit situar el conclave el 28 de gener a Lleida. Malgrat que els republicans reescriuran la seva estratègia –ho fan preceptivament cada dos anys–, no s'esperen grans cops de timó i el partit seguirà apostant per l'independentisme pragmàtic que negocia amb l'Estat. Una aposta que va començar formalment en el congrés anterior, el desembre del 2019, i que el partit veu consolidada, sobretot des que la taula de diàleg ha servit per derogar la sedició.

Junqueras va ser l'encarregat de defensar-ho en el consell nacional que es va celebrar aquest dilluns al vespre. Se l'ha sentit més d'una vegada reivindicar la reforma del Codi Penal que han pactat ERC i el PSOE, però potser mai tan contundentment com dilluns. El líder republicà va dir que la derogació de la sedició és clau perquè l'Estat tingui "el menor nombre d'eines possible contra la democràcia". Encara va ser més vehement pel que fa als canvis en el delicte de desordres públics agreujats, malgrat els recels que ha suscitat en alguns partits i entitats. El president d'Esquerra va assegurar que "millora dràsticament" respecte a com estava redactat fins ara.

L'acord per canviar el Codi Penal segurament no convencerà l'independentisme més abrandat, però permet a Esquerra donar aire a la taula de diàleg, que el febrer de l'any que ve complirà tres anys i que, abans de l'acord per derogar la sedició, durant molts mesos va semblar que no acabaria d'arrencar. Queda molt camí per arribar eventualment a l'amnistia o al referèndum, que ERC sempre ha assegurat que era l'objectiu de la taula de negociació, però els republicans consideren que el recorregut fins ara és suficient per seguir reivindicant-la. Sobretot ara que el 2023, amb tota probabilitat, entrarà en guaret durant un temps, ja que és any electoral i el PSOE és reticent a fer-la funcionar quan s'acosten les urnes.

Els estatuts

Als congressos d'ERC s'hi acostumen a votar dues ponències. L'estratègica, on es fixa el rumb polític del partit –l'aposta pel diàleg, ara mateix–, i la dels estatuts, on s'introdueixen canvis en l'organització interna. En el conclave del 2019, en la ponència d'estatuts es va eliminar la limitació que s'imposava al president i a la secretària general de poder liderar el partit com a màxim tres mandats –12 anys–. L'argument esgrimit va ser que la repressió els havia impedit exercir les seves funcions amb plenitud, i a la pràctica va suposar que tant Junqueras com Rovira poguessin presentar-se a un quart mandat que ja estan exercint. Ara caldrà veure si es torna a fixar de nou alguna mena de limitació o els dos actuals líders poden seguir ostentant el seu lideratge sense cap horitzó definit. Ni l'un ni l'altre, malgrat la presó i l'exili, han donat símptomes de voler cedir pas. El seu ja és, de llarg, el lideratge polític més longeu a Catalunya.

El congrés d'ERC se celebrarà quasi amb un any d'antelació respecte a la data prevista, que era el desembre del 2023 –normalment és cada quatre anys–. El motiu és que el 2023 és any electoral –municipals al maig, generals al desembre o el gener del 2024 i qui sap si catalanes–, i Junqueras ha preferit tenir el partit renovat i musculat abans de tornar a les urnes. Unes urnes que seran la primera revàlida des que ERC mana a la Generalitat.