ERC guanyaria les eleccions catalanes amb JxCat recuperant terreny en segona posició

BarcelonaLa data de caducitat de la legislatura catalana no arribarà fins a finals del 2021, però hi ha nombrosos símptomes que apunten que els catalans hauran de tornar a les urnes molt abans. La inhabilitació del president del Govern, Quim Torra, per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és el més recent i, si el Tribunal Suprem el confirma d'aquí uns mesos, Catalunya es podria veure forçada a tornar a convocar eleccions. Si això passés ara, ERC, que continua liderant les enquestes, seria la principal candidata a obtenir la presidència de la Generalitat. L'últim Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), publicat aquest divendres, situa els republicans amb 38-39 escons i un 25,4% de l'estimació de vot. Això significaria créixer entre 6 i 7 escons respecte a la situació actual i mantenir-se, si fa no fa, en els percentatges que el CEO li ha anat pronosticant últimament.

Qui surt més beneficiat en el Baròmetre és JxCat. El partit liderat per l'expresident Carles Puigdemont continua creixent a les enquestes i ara ja és segona força: deixa enrere el PSC i s'acosta als republicans. Segons el CEO, JxCat obtindria entre 29 i 31 escons, és a dir, en perdria entre 3 i 5 respecte al 21-D, però milloraria els resultats que li pronosticaven les enquestes fins ara. El tercer partit independentista de la cambra, la CUP, també milloraria els resultats del 21-D i va a l'alça en les enquestes. Se situaria entre 9 i 10 escons i consolidaria una àmplia majoria independentista a la cambra, d'entre 76 i 80 diputats i amb la possibilitat de superar, per primera vegada, el 50% dels vots (51,7% segons l'enquesta).

I això que el Baròmetre també inclou una pregunta concreta sobre la independència, en la qual són majoria els que prefereixen la unitat de l'Estat. "Les posicions estan consolidades", apunta el director del CEO, Jordi Argelaguet. I com s'explica, doncs, que en unes eleccions al Parlament l'independentisme sigui majoritari? "Sabent com han anat les coses, el sector no independentista sap que perquè la seva agenda tiri endavant (o perquè no tiri endavant la dels independentistes) no necessàriament ha d'anar a les urnes. En canvi, els independentistes saben que, si no van a les urnes, els anirà pitjor malgrat que anar-hi no sigui cap garantia que aconsegueixin els seus objectius", afegeix Argelaguet.

Si el pròxim Parlament quedés com pronostica el CEO, ERC podria escollir socis, perquè si suma l'opció independentista, reforçada electoralment segons l'enquesta, també podrien intentar trobar socis a l'esquerra amb els comuns i el PSC. Una reedició del tripartit –ara per ara els republicans no es plantegen compartir govern amb els socialistes– arribaria als 73-77 diputats, quan la majoria absoluta al Parlament es troba en els 68 diputats.

També bufa vent de cua per als comuns, que aconseguirien millorar els 8 diputats actuals fins a situar-se en una forquilla d'entre 11 i 13. I, tot i que l'aliança pels pressupostos que van firmar amb el Govern dilluns passat no ha quedat reflectida en l'enquesta, les negociacions amb l'executiu pels comptes del 2020 ja havien començat quan es va recollir el treball de camp, entre els dies 14 de novembre i 5 de desembre.

Unionisme a la baixa marcat per la davallada de Cs

La setmana passada el PSC va celebrar el seu congrés, en què va tornar a donar la batuta del partit a Miquel Iceta, consolidat gràcies als resultats electorals en els quatre comicis que s'han celebrat durant el 2019. El Baròmetre del CEO apunta que els socialistes es mantindrien estancats en els 24-25 diputats al Parlament, que, tot i això, representen un creixement respecte als 17 diputats actuals.

L'unionisme, però, va a la baixa, marcat per la davallada de Cs, que no només no es recupera respecte al fracàs que van suposar per al partit taronja les últimes eleccions generals, sinó que podria perdre més de vint dels 36 diputats que té ara a la cambra catalana. El CEO n'hi dona entre 14 i 16, en part guanyats pel PSC, però sense que ni PP ni Vox se'n beneficiïn clarament. Els populars es mantindrien en els nivells del 2017, amb 4-5 diputats, i Vox podria optar a entrar al Parlament amb fins a 2 escons.

L'electorat d'ERC a favor del pacte PSOE-Podem

L'enquesta del CEO també pretén reflectir els efectes postelectorals dels últims comicis al Congrés de Diputats. I en plenes negociacions entre ERC i el PSOE per a la investidura, s'ha afegit al qüestionari una pregunta per avaluar el grau de satisfacció de l'electorat amb el pacte a què van arribar pràcticament l'endemà dels comicis PSOE i Unides Podem. L'electorat dels comuns és el que més efusivament celebra l'acord (7,78 sobre 10 de nota mitjana) i, entre el dels republicans el grau de satisfacció és equivalent al que hi ha entre els votants del PSC. A ERC valoren l'acord amb una nota mitjana de 5,58, i un 71% aproven el pacte, mentre que al PSC ho fan amb un 5,72 i un 74% dels seus votants.

L'acord, que de mitjana entre tot l'electorat se situa en el 5, no agrada als votants de la resta de partits, tot i que entre els de JxCat (4,87) i els de la CUP (4,7) se situa a prop de l'aprovat. De fet, entre els dos electorats hi ha més gent que aprova el pacte que la que el suspèn, tot i que les puntuacions tan negatives dels que la suspenen fan baixar la nota mitjana. L'enquesta no pregunta, però, si consideren que els seus respectius partits s'haurien de sumar al pacte d'investidura.

Com era previsible, entre els votants de Cs (1,77), del PP (1) i de Vox (0,86) es rebutja de ple un pacte entre dues forces progressistes.

Junqueras, de nou el més ben valorat

Una enquesta més, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, és el polític més ben valorat per la ciutadania. En aquesta ocasió se situa en una nota mitjana de 6,01, lleugerament per sota del 6,26 que va obtenir al mes de juliol. Amb ell, l'altre polític que aprova és el portaveu dels comuns al Congrés de Diputats, Jaume Asens, amb un 5,1, tot i que en el seu cas només sap qui és poc més de la meitat de l'electorat.

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, arriba a continuació gairebé a tocar de l'aprovat (4,98) i per davant del diputat de la CUP Carles Riera (4.73) i de la presidenta del grup dels comuns al Parlament (4,56). La presidenta del Congrés, Meritxell Batet (PSC), arriba al 4,44, i és entre els votants d'ERC on obté la millor valoració (5,36), per sobre de la que rep dels votants socialistes (4,92).

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont (4,26) ocupa la setena posició com a conseqüència de les valoracions extremadament negatives dels votants de PP, Cs, PSC i també dels comuns. Una situació similar a la que pateix l'actual cap de l'executiu, Quim Torra, per sota del 4, tot i que en el seu cas continua per sota de Junqueras fins i tot entre els votants de JxCat.

Completen la classificació el recentment reelegit primer secretari del PSC, Miquel Iceta (3,77), i el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández (2,19), i tanquen el rànquing les representants de Cs, Inés Arrimadas (2,12) i Lorena Roldán (2,01).