ERC i el PSOE mesuren el marge per mantenir viu el diàleg
El 2023 ha començat entre retrets creuats, però els ponts no s'han trencat
BarcelonaAmb la reforma del Codi Penal aprovada i amb tres pressupostos estatals pactats conjuntament, la relació entre ERC i el PSOE entra en una nova fase. Els republicans han aconseguit que el diàleg doni els primers fruits, i els socialistes l'estabilitat al Congrés que anhelaven per esgotar la legislatura. Sobre el paper, tothom content. Malgrat tot, queda un any per a les eleccions generals i la pregunta raonable és: ¿poden o volen seguir col·laborant? La resposta és afirmativa, tot i que els primers senyals de l'any vagin en direcció contrària. El 2023 ha començat com va acabar el 2022, amb retrets creuats i moviments que l'altra part ha interpretat com una traveta innecessària.
El primer moviment que va generar suspicàcies va sortir d'ERC i va molestar el PSOE. El 12 de desembre, el mateix dia que transcendia el pacte entre els dos partits per reformar la malversació –l'últim serrell de la reforma del Codi Penal–, ERC va anunciar el seu nou full de ruta per als pròxims quatre anys, que tornava a col·locar el referèndum en el centre de les seves demandes. Contra tot pronòstic, la idea va fer forat, també als mitjans estatals, que ho van interpretar com que una Esquerra envalentida per la supressió de la sedició tornava a la càrrega amb el referèndum. La coincidència entre els dos fets –malversació i referèndum– va molestar la Moncloa, que va considerar que tot plegava donava munició extra a la dreta per carregar contra Sánchez. "A nosaltres el PSOE també fa moltes coses que no ens agraden", es defensaven des del Palau de la Generalitat.
El PSOE, però, no va trigar a defensar-se i ho va fer per partida doble. Primer va incomodar la Generalitat incomplint el pacte de reunir la taula de diàleg abans d'acabar l'any. Els acords ja estaven tancats –la reforma del Codi Penal–, però la Generalitat buscava una última escenificació encara que fos sense la presència ni de Sánchez ni d'Aragonès. No se'n va sortir. Sense massa temps per pair-ho, va arribar la segona envestida: el ministre de Presidència, Félix Bolaños, va verbalitzar que la cimera hispano-francesa no només havia de ser una trobada entre Espanya i França, sinó la manera d'escenificar que a Catalunya s'havia girat full de tota la tensió del Procés. "El procés sobiranista s'ha acabat", va proclamar. Les paraules van ser interpretades com una "provocació" a Palau i, en aquest cas, com a munició gratuïta per a l'independentisme més abrandat que qüestiona l'estratègia del diàleg d'ERC. La manifestació contra la cimera, impulsada, entre d'altres, per l'ANC, té per lema "Aquí no s'ha acabat res".
Els contactes segueixen
Malgrat l'intercanvi de cops, fonts del Govern asseguren que "els contactes –entre governs– segueixen amb alts i baixos". Ara han de parlar de l'organització de la cimera –la Generalitat n'és l'amfitriona i els Mossos han de garantir-ne la seguretat–, però hi haurà noves carpetes més endavant. Fonamentalment tres: la reforma de les pensions, la reforma de la llei mordassa i la llei d'habitatge. Fonts coneixedores asseguren que ja hi ha hagut contactes, sobretot en l'àmbit dels partits al Congrés, per abordar aquestes tres qüestions clau. ¿Hi ha possibilitat de pacte? El PSOE ja ha buscat Esquerra, i els republicans ho valoren. "No som un partit polític essencialista, pretenem ser útils", explica una veu republicana autoritzada. "Farem servir la força dels nostres 13 diputats a Madrid", assenyala una altra, que recorda que per aprovar aquestes tres lleis el PSOE difícilment trobarà una majoria alternativa que no passi per Esquerra. Cal no oblidar, a més, que el següent pas que vol fer Aragonès és introduir el referèndum en la negociació amb l'Estat. "No som extremistes, la política és negociació", deia aquesta setmana Aragonès al rotatiu austríac Die Presse.
Tot i que d'entrada hi ha predisposició per les dues parts de mantenir els ponts, no serà fàcil. Hi ha eleccions municipals al maig i qualsevol pacte s'haurà de teixir ben abans o poc després. Ningú vol que el vinculin a un acord amb un partit més aviat antagònic –com a mínim en la part nacional– pocs dies abans de tornar a les urnes. ERC i el PSOE tenen comptes pendents, però la voluntat de seguir negociant.
