Geli demana una consulta dins la legalitat i Maragall no descarta el trencament del PSC

Barcelona @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } L'exconseller Ernest Maragall alerta que el manifest sobiranista signat per un centenar de simpatitzants del PSC s'emmarca dins un procés més ampli que podria anar més enllà dels límits del partit. "Molts dels signants no són afiliats, és erroni reduir-ho a un debat intern del PSC, és evident que el plantejament del document supera les fronteres del partit", ha dit Maragall en declaracions a RAC1.

Maragall nega així que es tracti d'un joc d'aliances o de pactes interns del partit, i diu que cal mirar més enllà. Va adreçat "a la ciutadania catalana que comparteix valors de progressisme, a la qual convidem a sumar-s'hi", ha afirmat. L'exconseller socialista nega que es tracti ara mateix del naixement d'una nova formació política catalana, però no ho descarta a llarg termini. "No es tracta de fer invents, es tracta de posar les bases per a un futur sòlid per a aquest espai polític", ha dit. "Veurem on som capaços de dur-lo i amb quins instruments", ha deixat clar. En un altre moment de l'entrevista ha dit que "hem de ser capaços de convertir això en projecte". Maragall no ha volgut ni confirmar ni desmentir si ha rebut cap oferta per anar a les llistes amb ERC. Ahir va admetre que "en aquest moment no votaria el PSC".

Geli demana una consulta d'autodeterminació dins la legalitat catalana

Una altra exconsellera, Marina Geli, en aquest cas, a Catalunya Ràdio, ha deixat clar que ara per ara no vol trencar el partit. "El PSC ha de ser el pal de paller d'una esquerra forta", ha remarcat. I ha afegit que l'objectiu del document és que "el PSC sumi i pugui ampliar". Sí que ha obert la porta a una gran coalició de l'esquerra catalana amb vista a futures convocatòries electorals: "En aquestes eleccions tothom ha d'anar com fins ara, i després ja ho veurem".

L'exconsellera socialista ha llançat una clara advertència al PSOE: si vol tornar a governar a Espanya, ha de fer seva la defensa d'un model "federal o confederal" en què Catalunya tingui un encaix "bilateral" a Espanya. Geli ha aclarit els punts clau del manifest que va llançar ahir el sector més catalanista del PSC perquè la direcció estigui "a l'altura dels anhels sobiranistes" de Catalunya.

Així, aquesta ala del partit vol un model "federal o confederal" on Catalunya sigui subjecte de sobirania, cosa que els catalans han de decidir, segons el seu parer, en una consulta que podria estar emparada per la legalitat catalana per una llei de consultes aprovada al Parlament.

"El PSC ha d'entrar al terreny de joc per no deixar el futur només en mans de CiU. Que la gent pugui elegir", ha esgrimit Geli, que aposta per "una Espanya com el Canadà", i diu que se sent pròxima –només en l'assumpte identitari, no en l'econòmic ni social– a les tesis del líder del PNB, Iñigo Urkullu.

Geli ha admès que el PSC "es va equivocar en no votar la totalitat del pacte fiscal", perquè "aquesta posició de moderació no es va entendre". En contra de Maragall, Geli ha dit que no es veu a cap altre partit: "No me n'aniré a un altre partit i no em vénen a buscar perquè dec tenir cara de PSC. El que jo vull és fer aquest PSC gran", ha dit. Geli aspira a ser la cap de llista per Girona, un lloc pel qual pugna amb l'alcalde de Palafrugell (Baix Empordà), Juli Fernández.

El manifest

El manifest, ja en mans del primer secretari i que serà presentat públicament en el procés d'elaboració del programa, està signat per exconsellers com Antoni Castells, Marina Geli i Ernest Maragall, així com per l'alcalde Àngel Ros –que n'ha liderat l'elaboració i serà cap de cartell per Lleida–, i exdiputats i exalcaldes de pes, com Jordi Serra (Badalona) o Lluís Miquel Pérez (Reus).

La proposta alerta l'aparell del partit que la pulsió independentista ha passat de ser "minoritària" a ser un "factor transversal", i per això els militants demanen que tant el PSC com l'Estat reconeguin "Catalunya com a nació i com a subjecte de sobirania pròpia", així com "el dret a l'autodeterminació de Catalunya", que s'hauria de poder exercir en un "referèndum convocat pel Parlament". La petició dels militants, que aposten per una "Catalunya estat" dins un "estat espanyol comú o ibèric", xoca frontalment amb la tercera via federal que Navarro vendrà en campanya com l'antídot per solucionar l'encaix de Catalunya a Espanya. La setmana passada el líder terrassenc va deixar clar que l'encaix havia d'incloure el dret a decidir, però no el dret a l'autodeterminació. "Un sector del partit té més sensibilitat en l'àmbit nacional i esperem que aquests conceptes que transmetem s'incloguin al programa", va explicar Àngel Ros a l'ARA.