Un “error brutal” que va costar 30 milions al Palau

BarcelonaEncongit a la cadira de rodes, escoltant les preguntes del fiscal a través d’uns auriculars aparatosos i en un to de veu que anava decaient fins que la presidenta de la sala havia de reclamar que l’apugés, l’expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, va acompanyar ahir la seva confessió d’una lletania constant: “Va ser un error, un error brutal”. Una disculpa amb què va acompanyar cada admissió de responsabilitat, cada resposta a les preguntes del fiscal Emilio Sánchez Ulled sobre si havia desviat fons del Palau per pagar despeses privades com ara obres als seus domicilis o viatges de luxe a destins exòtics com ara la Polinèsia i les Maldives.

Una depredació de fons del Palau que, segons l’escrit de la fiscalia, va arribar a costar prop de 30 milions d’euros a la institució i que ahir Millet va admetre obertament. Tot i afirmar que no controlava el detall de les xifres -després Gemma Montull va assegurar que Millet estava al cas de tot-, l’expresident del Palau va entomar una rere l’altra les acusacions del fiscal. Així, va començar per admetre que s’havia apropiat de diners del Palau per fer obres a casa seva. Era el primer “error” que reconeixia, però, això sí, es va encarregar de remarcar que qui li portava les finances i s’encarregava de contractar les empreses que li feien la reforma era Jordi Montull. Segons va dir, el seu nivell de desconeixement sobre els detalls d’aquesta mena de gestions era tal que ni tan sols sabia que Montull i la seva filla -que va al·legar que ignorava que es pagaven amb fons del Palau- havien fet també obres a les seves cases.

També pel que fa als viatges de plaer a Nàpols, Kènia, les Maldives, Polònia i Dubai pagats amb diners del Palau, Millet va reconèixer el seu “error”. Aquí, però, va reclamar amb un punt d’orgull al fiscal que no inclogués a la mateixa llista un viatge a Mèxic perquè, en aquest cas sí, havia sigut un viatge relacionat amb l’Orfeó del Palau. En la mateixa línia, va admetre haver carregat a les arques de la institució el casament de la seva filla, però es va justificar explicant que va ser contra la voluntat del seu consogre i perquè se li va demanar des del mateix Palau, ja que feia falta publicitar la possibilitat de celebrar-hi casaments.

Autoatribució de bonificacions

Però l’“error” més costós per a les finances del Palau va ser l’autoatribució de bonificacions personals. Entre Millet i Montull s’embutxacaven, segons van admetre, prop d’un milió d’euros a l’any -a una proporció de 80-20, respectivament-. Una quantitat que en un primer moment tots dos dirigents del Palau rebien en efectiu, que momentàniament van intentar ingressar com a salari i que finalment van optar per vehicular a través d’empreses a nom de les seves dones.

Segons van explicar tant Millet com Gemma Montull, aquestes bonificacions responien a una compensació que tots dos consideraven justa perquè quan van arribar al Palau “estava a punt de ser subhastat” i ells el van tirar endavant, van dir, cobrant els primers anys només una quantitat “simbòlica”.

Tot i així, segons la fiscalia, la part més gran del saqueig del Palau es va fer amb extraccions en efectiu, uns 18 milions d’euros, 7 dels quals van anar a parar a Millet i més d’1,3 a Montull. La seva filla i exdirectora financera va reconèixer ahir que era “conscient” de moltes de les irregularitats però que no va fer res per aturar-les. “El senyor Montull era el meu pare, no em vaig plantejar recriminar-los res, però sé que no vaig actuar correctament”, es va disculpar.

Reconegut l’espoli, ahir Millet i Gemma Montull intentaven carregar-se les culpes l’un a l’altre. Així, mentre l’expresident del Palau deia que tot ho feia la seva mà dreta, la filla de Montull responia que el “poder efectiu” el tenia Millet i que l’exercia “activament”.