Els errors propis arrosseguen Sánchez a la inestabilitat

La inestabilitat era una característica que tothom donava per descomptada al govern de Pedro Sánchez. Nascut de la improvisació de la moció de censura en què només ell creia, bastit en uns socis amb interessos divergents i amb dubtes sobre la seva voluntat de perdurar, al Congrés es donava per descomptat que l’executiu socialista patiria. Sobretot per la seva precarietat: només 85 diputats sustenten el govern, la xifra més baixa en la democràcia espanyola.

Sánchez ha trampejat, de moment, amb la minoria parlamentària. Té encarrilats els pressupostos amb un preacord amb Podem, ha superat esculls amb l’ús del decret llei -una eina de la qual també va abusar Mariano Rajoy- i comptava allargar la legislatura, si podia, fins a esgotar-la.

La inestabilitat, però, ve d’un altre front: els errors propis. Com els mals tenistes, el president o els seus ministres l’han errat en aspectes que un govern hauria de tenir controlats: el passat dels seus integrants i la coherència interna en les decisions. En cent dies, la majoria de crisis de Sánchez han vingut de dins, i l’oposició de PP i Ciutadans, que volia explotar el filó dels seus suports parlamentaris, s’ha fregat les mans: “No hem tingut ni deu dies de gràcia”, va lamentar divendres la portaveu de l’executiu espanyol, Isabel Celaá.

Una setmana ‘horribilis’

Sánchez tanca avui una de les setmanes més difícils des que va ser nomenat president. Set dies que, per a més inri, estaven marcats al calendari com un moment de treure pit per l’aprovació al Congrés de l’exhumació de Franco i la validació al consell de ministres de mesures per revertir les retallades educatives. Dimarts tot es va torçar.

La publicació a Eldiario.es de possibles irregularitats en el màster de la ministra de Sanitat, Carmen Montón, va inquietar la Moncloa, però Sánchez va decidir fer pinya i va ser categòric: “Està fent una feina extraordinària i la seguirà fent”. La promesa de continuïtat va durar poques hores: Montón va haver de dimitir quan es va descobrir que el seu treball final era ple de plagis. En poc més de cent dies, a Sánchez li queia el segon membre de l’executiu. El primer, Màxim Huerta, només en va durar sis, i va haver de dimitir per irregularitats amb Hisenda. En un rang inferior també va dimitir la directora general de Treball per haver acceptat (per error) la inscripció d’un sindicat de treballadores sexuals. “Un gol per l’esquadra”, va definir-ho la ministra Magdalena Valerio.

En paral·lel a la caiguda de Montón, el president espanyol havia de fer front a una altra crisi, també recurrent en el seu executiu: la rectificació d’un ministre. Després de l’anunci de la titular de Defensa, Margarita Robles, assegurant que es revisaria un acord per vendre armes a l’Aràbia Saudita, el president va haver de desautoritzar-la. “El govern és un òrgan que configura la seva opinió de forma col·legiada”, va assegurar divendres la portaveu Isabel Celáa per defensar que no hi havia dissensions. Una declaració d’intencions, més que una definició dels cent dies de l’executiu: Sánchez ja va haver de corregir la ministra de Justícia, Dolores Delgado, i la seva decisió de no defensar Pablo Llarena a Bèlgica. Fins i tot va tastar la seva pròpia medecina després d’anunciar un impost al dièsel que la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, va qualificar de “globus sonda”.

Descoordinació

A què es deuen tants errors? Fonts del govern espanyol admeten que tenen problemes de coordinació entre ministeris, i ho atribueixen a la poca experiència política d’alguns ministres i a la voluntat de marcar perfil tècnic. Des de la Moncloa, on s’excusen en la falta de rodatge, asseguren que estan treballant per evitar que les rectificacions segueixin acumulant-se.

Tot i la setmana horribilis, el PSOE creu que se n’ha sortit prou bé. L’intent de Ciutadans d’aprofitar el cas Montón per posar en dubte la tesi doctoral de Sánchez va fer enfadar el president, però consideren que se n’ha sortit bé -l’ha publicat amb proves que no hi havia plagis- i que pot desgastar el màxim rival, Pablo Casado. “El llistó està molt alt”, valora una font socialista.

Sánchez entoma el que va passant i mira cap endavant per superar els reptes de la tardor: consolidar l’acord pressupostari i encaminar el diàleg amb Catalunya. El president espanyol espera seguir fent camí confiant que cap pedra del seu propi govern torni a fer-lo ensopegar.