L’escenari de diàleg no millora les expectatives dels comuns

BarcelonaFer fora el PP del govern i iniciar la negociació bilateral Generalitat-Moncloa. Fa mesos que els comuns han fet bandera d’aquestes dues reivindicacions, inesperadament reals avui, però de moment aquest nou escenari no ha impulsat les seves perspectives electorals. Amb el canvi de paradigma encara recent i poc consolidat, els resultats de Catalunya en Comú estan estancats, segons han anat indicant els últims baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). El partit confia, però, que amb el temps la dinàmica de blocs es rebaixi i que després d’una legislatura que desitja llarga el seu projecte convenci tant a Catalunya com a l’Estat.

Els 8-10 escons que l’última enquesta atorga als comuns semblen haver-se establert com un topall difícil de superar. “Estem en un procés de transició, de post-Procés, que no permet fer fotografies fixes”, adverteix d’entrada el coportaveu d’En Comú Podem al Congrés Josep Vendrell en declaracions a l’ARA. El seu diagnòstic és que “encara és d’hora” per treure conclusions sobre les expectatives electorals de CatComú i assenyala que el seu paper “condicionant” tant al Parlament -l’aprovació dels pressupostos pot passar per l’aval dels comuns- com al Congrés -tot el que vulgui aprovar Pedro Sánchez necessita el suport de Podem- donarà “visibilitat” a la formació.

La voluntat d’aglutinar una àmplia majoria que defensi el dret a decidir i aposti alhora per posar les polítiques socials al centre és una oferta que va quallar en les eleccions generals del 2016 -En Comú Podem va guanyar a Catalunya amb 12 escons- però que no ho fa a les autonòmiques, en una atmosfera encara de polarització. El 21-D els comuns van patir una fuga de vots considerable cap a ERC -al voltant d’un 17%- que no aconsegueix recuperar.

ERC i el PSC, beneficiats

Segons l’últim CEO, que respon a enquestes fetes entre el 23 de juny i el 14 de juliol, ja amb Sánchez a la Moncloa, CatComú mantindria el 75% dels vots que va obtenir al desembre, i patiria un transvasament anecdòtic de sufragis cap al PSC (5,4%) i ERC (3,3%). El 7,5% de vots obtinguts el 21-D passaria només al 7,8%, un augment gens significatiu que consolida un sostre ara mateix difícil de moure. Segons les mateixes dades, ERC i el PSC són les dues formacions que treuen rèdit de la nova situació. En el cas dels socialistes, Vendrell ho atribueix al “moment Sánchez”. Constata, però, que l’oferta del PSC no és “clarament plurinacional” i que, a l’altre costat, l’independentisme “no té projecte” després de la via unilateral fallida, fet que podria permetre al seu partit discutir part de l’electorat d’ERC.

Les dades mostren també que Catalunya en Comú és l’opció, de les set que tenen representació a la cambra catalana, a la qual li costa més fidelitzar el vot. A més, sorprèn que els mateixos votants dels comuns valorin amb un 5,1 la portaveu parlamentària, Elisenda Alamany, fins i tot per sota d’Oriol Junqueras (5,5) o Miquel Iceta (5,2). Fonts de l’espai esgrimeixen la joventut del partit, que fa, opinen, que els seus lideratges estiguin en construcció. En aquest sentit, apunten que CatComú és una “eina” que neix per representar una “nova realitat política” que apareix després d’una crisi quàdruple: política, econòmica, social i, en el cas català, nacional. “Cal veure si aquesta eina pot representar aquesta realitat i si té l’objectiu de fer-ho”, assenyala una font consultada, conscient de les diferents pulsions que conviuen dins del partit.

La mirada llarga que desitgen els comuns està subjecta als esdeveniments i Vendrell reconeix que unes eleccions anticipades a Catalunya no serien “l’escenari més idoni”. Sobretot perquè serien en “lògica de confrontació”, ja fos responent a un eventual trencament del diàleg amb la Moncloa o com a protesta després d’un judici de l’1-O que podria tornar a mobilitzar les bases independentistes.