La inhabilitació de Torra obre la porta a un avançament electoral a Catalunya

BarcelonaLa sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) que inhabilita el president de la Generalitat, Quim Torra, no és ferma, però pot posar un compte enrere a la legislatura. A l'espera que el Tribunal Suprem ratifiqui o no el veredicte del tribunal català, des del Palau de la Generalitat ja estudien quins escenaris podria provocar una inhabilitació precipitada del cap de l'executiu català, així com també la manera d'evitar que el calendari de l'avançament electoral a Catalunya quedi en mans del Suprem. De fet, el veredicte del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d'Oriol Junqueras i, de retruc, de Carles Puigdemont, afecta directament la legislatura catalana.

Els escenaris polítics

Les prejudicials de Boye

Una de les estratègies de Torra per evitar ser inhabilitat abans que s'acabi la legislatura és tornar a plantejar un seguit de qüestions prejudicials davant el Tribunal Suprem –un cop hagin plantejat el recurs de cassació– perquè les elevi al Tribunal de Justícia de la Unió Europea abans de dictar sentència. Si ho acceptés, el procediment s'allargaria –d'acord amb els càlculs de la defensa– un any o un any i mig, cosa que permetria a Torra continuar al capdavant de la Generalitat si més no fins al 2021, quan toquen formalment les eleccions.

Una nova investidura

Si l'estratègia judicial de Torra no fructifiqués i el Suprem confirmés la sentència del TSJC, el cessament del president per un veredicte ferm està pautat per la llei de la presidència. En aquests casos, el vicepresident o el conseller en cap assumeix totes les seves funcions menys les indelegables: convocar eleccions, nomenar o cessar consellers i sotmetre’s a una qüestió de confiança al Parlament. Seria, doncs, Pere Aragonès la persona que assumiria el control de la Generalitat si Torra fos inhabilitat. A partir d’aquí, s’obriria un període de deu dies perquè el president del Parlament, Roger Torrent, proposés un nou candidat a la presidència de l’executiu català, que pertocaria a JxCat –seguint l’acord de governabilitat amb els republicans–. Ara bé, arribar a la majoria necessària seria complicat: l’eventual presidenciable necessitaria els vots d’Esquerra i, per prosperar, també l’abstenció dels comuns o la CUP com a mínim.

Si no hi hagués majoria per elegir un nou president, la investidura fallida activaria el rellotge dels dos mesos fins a la convocatòria automàtica d’eleccions. La interinitat de l’executiu amb Aragonès al capdavant podria allargar-se des de la inhabilitació de Torra fins a quatre mesos més enllà, ja que, un cop dissolt el Parlament, la votació es produiria 54 dies després de la convocatòria.

Canvi de vicepresident

Per evitar l’escenari anterior, veus dins de JxCat proposen fer canvis al Govern abans que es produeixi la inhabilitació per mantenir l’actual correlació de forces dins l’executiu. En el pacte d’inici de legislatura, JxCat obtenia la presidència i sis conselleries, mentre que Esquerra n’assumia set, una dels quals –Economia– dotada de la vicepresidència. Diverses fonts governamentals sostenen que si JxCat perd la figura del president per una inhabilitació, s’hauria de mantenir la mateixa correlació de forces dins l’executiu. Sense la presidència de Quim Torra –que té vot de qualitat a les reunions del Govern–, JxCat quedaria en minoria dins el consell executiu, amb sis conselleries enfront de les set que té Esquerra, de manera que els republicans serien majoria en el govern en funcions fins a les noves eleccions. Una de les opcions seria fer un canvi de vicepresident perquè aquesta figura recaigués en un representant de JxCat i Aragonès es limités a la conselleria d'Economia.

Eleccions anticipades

Davant l’embolic dels dos últims escenaris, hi ha qui aposta per avançar-se a la decisió del Tribunal Suprem i que Torra convoqui eleccions anticipades. De fet, aquesta via prendrà més força si es confirma que l’expresident Carles Puigdemont té la immunitat com a eurodiputat, ja que es podria presentar com a candidat a les catalanes i fins i tot arriscar-se a trepitjar territori espanyol per fer campanya electoral. O en tot cas, com li aconsellen els seus advocats, arribar fins a la Catalunya del Nord.

Des d'ERC també consideren que la sentència del TJUE obriria la porta –si el Suprem li aixeca la inhabilitació– al fet que Oriol Junqueras es presenti a les eleccions catalanes. Cap dels dos, però, podria prendre possessió de l'escó al Parlament, ja que perdria la immunitat europea.

Pols amb l'Estat

El president també es planteja una altra opció, tot i que no tingui suport per dur-la a terme. L’última via passaria per desobeir la sentència del Suprem i anar igualment a treballar al Palau de la Generalitat encara que la inhabilitació fos ferma. Una espècie d'operació Castell que es va descartar ja l'octubre del 2017.