Els 4 escenaris amb què es trobarà la proposta a Madrid
Amb Mariano Rajoy tancat en banda
És l'escenari que s'ha anat dibuixant des que el PP va arribar a la Moncloa. En tota intervenció pública de Rajoy i dels seus ministres s'ha menystingut el pacte fiscal. A Madrid la prioritat és sortir de la crisi econòmica i no es vol obrir el meló del finançament autonòmic. "Ara només es repartiria misèria", han anat repetint els alts responsables del govern espanyol. Aquest escenari de negociació -el més factible i el que Artur Mas, que ja ha vaticinat que Espanya dirà no al pacte fiscal, preveu- és el més probable i el més complicat per als interessos catalans. Mas s'ha compromès a iniciar el camí cap a la Hisenda pròpia unilateral si Madrid es tanca en banda.
Amb el govern espanyol receptiu
El pacte fiscal arribarà a la taula del president espanyol després de l'estiu, entre el setembre i l'octubre. Res fa pensar que la crisi s'hagi esvaït i que el govern del PP hagi canviat les seves prioritats pel que fa a la revisió del model de finançament català. Però si el pacte fiscal que surt del Parlament -i que s'aprovarà al juliol- estableix una sèrie de renúncies sensibles per afavorir una entesa àmplia, Madrid s'ho mirarà amb més bons ulls. En tot cas, aquesta predisposició inicial aniria minvant en el moment en què Mas defensés -si és que així ho marca el model definitiu- la singularització catalana. La discussió serà tan tècnica com política.
Amb el suport del PSC
Tenir els socialistes catalans permet visualitzar una entesa àmplia al Parlament. De fet, CiU sempre ha insistit que el pacte fiscal és un "gran tema de país" que ha d'aglutinar les principals forces polítiques de Catalunya. Això, traduït, vol dir que els nacionalistes volen sumar el PSC a l'entesa per al nou model. El suport d'ERC i ICV ja el van recollir en la comissió parlamentària del concert, de manera que el gran cavall de batalla és mirar d'entendre's amb els socialistes. D'aquesta manera, la proposta de finançament seria gairebé unitària, i la força a Madrid, almenys estètica, seria un actiu de cara a la negociació. Ara bé: sumar-hi el PSC pot dur a renúncies.
Amb l'abstenció del PP català
L'abstenció dels d'Alícia Sánchez-Camacho aplanaria el camí de l'entesa amb el govern de Mariano Rajoy. Bàsicament perquè el govern espanyol no permetria que el PP català facilités el tràmit d'un model que no agradés al quarter general dels populars espanyols. Segons diverses informacions aparegudes els últims dies, Sánchez-Camacho ha tingut diverses reunions amb representants de les elits econòmiques, que li han insistit en la necessitat d'evitar un "xoc de trens" en cas que fracassi el pacte fiscal i Mas decideixi tirar pel dret amb la Hisenda pròpia. L'abstenció del PP al Parlament garantiria una negociació plàcida amb Rajoy, però implicaria molts passos enrere per al Govern.
