Política 16/05/2018

Revés de Bèlgica al Tribunal Suprem espanyol: els escenaris que ara s'obren

Comín, Serret i Puig poden moure's per tot el món i Llarena pot cursar una altra euroordre

Laia Forès / Ot Serra
2 min
El jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra el Procés, Pablo Llarena, en una imatge d’arxiu.

Brussel·les / BarcelonaEls consellers exiliats a Brussel·les celebren aquest dimecres que el seu procés d'extradició ha quedat tancat per un defecte de forma de l'euroordre cursada per Pablo Llarena. Tal com ha explicat Toni Comín i ha confirmat la cambra del consell –el tribunal de primera instància de la capital belga–, el jutge del Tribunal Suprem no va adjuntar amb l'euroordre una ordre de detenció que concordés en els fets i en els delictes.

La conseqüència directa d'aquest fet és que Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig són ciutadans lliures arreu d'Europa i la resta del món, excepte a Espanya, on encara pesa sobre ells una ordre de detenció. La petició d'extradició ha quedat formalment rebutjada. Per tant, el procés s'ha acabat i les mesures cautelars –comunicar un domicili fix i no poder sortir del país– s'aixequen. Tal com ha assegurat Gonzalo Boye, advocat de Comín i Serret, Llarena ha comès un error "de primer d'euroordre" i, de fet, aquest matí ja avisava a través de Twitter: "Avui serà un bon dia".

A partir d'aquí, què pot fer Llarena? La justícia permet dictar totes les euroordres que es vulguin, de manera que el magistrat del Suprem, si així ho considera, pot mirar de corregir i dictar-ne una de nova que no contingui defectes de forma. Seria, però, el tercer intent de la justícia espanyola de portar al país els consellers exiliats, cosa que per a la imatge internacional podria passar factura, tal com ha subratllat Boye en declaracions a Catalunya Ràdio. Llarena podria emetre una nova ordre de detenció nacional i una d'europea amb un contingut que fos coherent en totes dues per intentar aconseguir l'extradició.

Els casos escocès i alemany

També s'ha pronunciat sobre la qüestió l'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, que ha assegurat que en els procediments de l'expresident i de la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, també es produeix el mateix defecte de forma. Per aquest motiu, Cuevillas ha destacat que la justícia alemanya i l'escocesa podria prendre la mateixa decisió.

A partir d'ara, és Llarena qui haurà de determinar què vol fer amb el front estranger. El magistrat instructor va dividir la causa i va incoar una peça separada per als exiliats perquè el judici pels presos no estigui subjecte als procediments de l'exterior. La seva intenció és que el Suprem jutgi tots aquells dirigents independentistes que no van eludir la justícia espanyola a la tardor, mentre que el futur dels exiliats és cada vegada més incert, després del revés d'aquest dimecres per part de la justícia belga.

stats