DRET A DECIDIR

"Sóc espanyol; votaré sí a la independència"

Avui es presenta 'Súmate', castellanoparlants per la sobirania

"No tinc res contra Espanya i els espanyols. Jo sóc espanyol, i votaré sí a la independència". El testimoni d'un veí del Papiol, al Baix Llobregat, castellanoparlant i decididament independentista, al vídeo titulat A la secesión en castellano , esdevé un retrat de l'associació Súmate, i un reflex de la profunditat i complexitat del procés polític català.

Sovint el sobiranisme s'ha sentit a dir que, amb únicament una quarta part de la societat que se sent només catalana, el camí de l'autodeterminació no té cap solidesa ni possibilitat de ressorgir. Obvien, però, que després de dècades de pensar i repensar el discurs sobiranista -sense menysprear l'efecte pedagògic del tracte professat per les institucions espanyoles al país-, a Catalunya ja no cal ser independentista ni abraçar les essències patriòtiques per estar decidit a votar en un eventual referèndum d'independència. La sobirania, doncs, com a punt de partida cap a un nou país d'adhesió voluntària i construcció col·lectiva, i no pas un punt d'arribada i retorn a les essències.

Súmate es presenta avui en societat en un acte al cor de la Catalunya metropolitana i popular, allà on es concentren les principals recels a l'autodeterminació. L'acte és a les 19.30 h al Centre Cultural de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat. No és cap secret que les àrees metropolitanes són el seu principal objectiu.

Què porta un català d'origen cordovès, extremeny, gallec o madrileny a abraçar la independència? "Les injeccions d'indignació pel tracte de l'Estat amb Catalunya, la terra que ens va acollir, on han nascut els nostres fills i néts. I on tenim enterrats els pares", respon Eduardo Reyes, cordovès d'origen, veí de Cervelló i president de Súmate. "Vam treballar molt per construir un país que ara estan desballestant", explica, sorprès i "molt agraït" de la "gran acollida" que ha tingut l'entitat des que al maig va iniciar una aventura que ha sumat més de 10.000 adhesions. "Anem justos de temps i tenim molta feina", admet.

Begoña Amado va arribar a Catalunya fa nou anys. Coses de l'amor. És originària de Galícia, prové d'una família "conservadora". "Sempre havia pensat que els independentistes catalans eren quatre radicals". Poc després d'arribar, vindria la discussió per l'Estatut. I la campanya catalanòfoba. I el ribot. Vist des de Catalunya tot prenia una altra perspectiva. "Em vaig voler informar. Alguna cosa no quadrava amb el que tenia entès". Adoctrinament nacionalista català? "He viscut 30 anys a Galícia. Ja era tard per adoctrinar-me". La sentència contra l'Estatut va fer la resta: "Jo, com molts, ens hem fet independentistes com a reacció a la injustícia". Per tant, encara hi deu haver lloc per a una tercera via? "No. Ens han pres massa el pèl. Arriben tard. Ara ja ho vull tot". És impulsora i coordinadora de Súmate a l'Anoia.

Qüestió de benestar

Arribats a aquest punt, Reyes, Amado i tants altres catalans castellanoparlants estan decidits a fer tot el que estigui a les seves mans en la construcció del nou país. "Parlant a la gent tal com la gent parla", diu Reyes, per desterrar la por d'aquest debat -sobretot la gent gran, amb la repressió franquista gravada amb foc- i, explica Amado, "que ningú pugui dir mai que va votar una o altra opció per desinformació; i, si pot ser, que votin sí". Al capdavall, "no és la identitat, sinó el benestar".