El 36,6% dels espanyols creuen que les comunitats autònomes han de liderar la resposta al coronavirus

MadridEl CIS deixa resultats per a tots els gustos. Si el govern espanyol es pot aferrar al 95,2% de gent que creu que les mesures adoptades per combatre el coronavirus eren necessàries, els crítics amb l'executiu poden al·legar que gairebé la meitat dels espanyols (48,4%) no confien en la seva gestió, i el comandament únic és cada vegada més discutit. Al mes d'abril el 73,3% dels espanyols consideraven que el govern espanyol havia de liderar les decisions per combatre el covid-19 i només un 20,7% creia que les competències s'havien de retornar a les comunitats autònomes. Un mes després, però, la diferència es va estrenyent i al baròmetre del mes de maig ja són el 36,6% dels enquestats els que creuen que cal acabar amb la centralització, tot i que un 55,9% encara hi està a favor.

L'excepcionalitat de la gestió política del coronavirus, que es barreja amb l'oposició natural al govern, deixa imatges impensables fa només unes setmanes: els votants de PP i Vox són més partidaris de la descentralització a l'hora d'afrontar la pandèmia que els teòrics federalistes del PSOE i Unides Podem. El president de la Generalitat, Quim Torra, i el lehendakari, Iñigo Urkullu, han abanderat aquesta reivindicació, però el PP ha descobert que una manera de fer oposició a la Moncloa era a través dels seus barons autonòmics, sobretot amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.

Tot i que el debat no és ben bé l'aprofundiment de l'estat de les autonomies, la crisi del covid-19 sembla haver girat la truita i el CIS reflecteix que entre els votants de PP i Vox hi ha més partidaris d'acabar amb el comandament únic i recuperar la capacitat de decisió a les autonomies. Concretament un 50,6% dels votants del PP el 10-N i un 52,3% dels de Vox. En canvi, els simpatitzants de Cs, fidels a l'esperit del seu antic president, Albert Rivera, avesat a lamentar els anys de "cessions al nacionalisme", prefereixen el centralisme (55,8%).

Les xifres són més coherents amb la proposta política de les formacions sobiranistes: el 86,8% dels votants d'ERC volen el retorn de competències, així com el 94,9% de JxCat, el 68% del PNB i el 72% d'EH Bildu.

Disposició al confinament

En aquesta enquesta, elaborada entre el 4 i el 13 de maig, el 88,8% dels espanyols van respondre que acceptarien més pròrrogues de l'estat d'alarma. Les consultes es van fer coincidint amb l'aprovació de la quarta pròrroga i aquest dimecres es debat la cinquena, finalment de 15 dies. Un 40% diu que "no tindria problemes" si hi hagués més pròrrogues que comportessin continuar amb l'aïllament al domicili, i un 48,8% respon en el mateix sentit, però sempre que el confinament s'acompanyi de mesures de desconfinament com els passejos i les sortides per fer esport. En una altra pregunta, el 37,1% dels que resistirien asseguren que aguantarien a casa sense que es veiés afectada la seva salut o el seu estat emocional "el temps que sigui necessari".

També hi ha força consens al voltant d'una de les mesures de l'executiu: l'ingrés mínim vital per als sectors més vulnerables, que aproven el 83,1% dels consultats. En aquest sentit, una majoria aclaparadora de ciutadans creu que les conseqüències econòmiques i laborals derivades del covid-19 seran "molt greus" (un 87,4%), i l'atur i la crisi econòmica són un dels principals problemes a l'Estat per a gran part de la població. A més, el 89,2% dels que han participat al baròmetre aposten per enfortir la sanitat de cara al futur.

Tezanos retira la pregunta sobre la censura informativa

El baròmetre del CIS del mes de maig ja no inclou la pregunta sobre si s'haurien de censurar les informacions que no provinguin de fonts oficials, que el mes passat va generar tanta polèmica. "¿Creu vostè que en aquests moments s'hauria de prohibir la difusió de rumors falsos i informacions enganyoses i poc fonamentades per les xarxes i els mitjans de comunicació social, i que s'hauria de remetre tota la informació sobre la pandèmia a fonts oficials, o creu que s'ha de mantenir llibertat total per a la difusió de notícies i informacions?", va preguntar el CIS al mes d'abril. José Félix Tezanos, el president de l'organisme, va rebre una crítica pràcticament unànime i ara l'ha retirat.

Baròmetre CIS maig 2020