LA CONSTITUCIÓ DELS AJUNTAMENTS

CRÒNICA

Quan les esquerres t’entren a regirar els armaris de casa

ERC, el PSC i la CUP governaran Sant Cugat després de tres dècades convergents

El relleu en un càrrec institucional no acostuma a ser del gust de qui marxa. L’experiència és més traumàtica com més arrels hi hagi deixat. El 2003, després de 23 anys governant la Generalitat, el tripartit va deixar fora CiU, que no s’ho esperava, i la sensació per a una part de l’espai convergent va ser com si els haguessin pispat la cartera. La definia així Marta Ferrusola, la primera dama durant tots aquells anys: “És com si t’entressin a casa i et trobessis els armaris regirats”. Una part de la societat santcugatenca va tenir ahir la mateixa sensació quan el ple va confirmar que la republicana Mireia Ingla, amb el suport d’ERC, el PSC i la CUP, acabava amb tres dècades d’alcaldes i alcaldesses convergents.

Crits de ràbia, d’emoció, escridassades i ovacions en el ple més mogut que es recorda a Sant Cugat del Vallès. Tan bon punt va arribar, Ingla ja va haver de sentir com se la xiulava des d’una part del públic, que li mostrava cartells amb proclames contra el tripartit. “155, 155, 155”, li retreien per haver acabat pactant amb el PSC, probablement sense saber que JxCat també havia ofert l’entrada al govern als socialistes. “Traïdors! Fora!”, continuava sentint mentre es dirigia a la seva cadira, encara no la d’alcaldessa. Els seus seguidors van intentar tapar els crits en contra elevant encara més la veu: “3%, 3%, 3%”, responien als postconvergents. La promesa “per imperatiu legal, per Sant Cugat i per la República” de la nova alcaldessa ni tan sols es va arribar a sentir. Per si no ho tenia clar, amb les pressions externes i internes que ha rebut especialment en els últims dies, la nova alcaldessa sap des d’ahir que ni JxCat ni els seus simpatitzants li faran la vida fàcil. La seva predecessora, Carmela Fortuny, guanyadora de les eleccions, ja va advertir-li que farien una oposició exigent per procurar que no es desviï de l’etapa “d’èxit” que han representat els últims 32 anys, un model “que té drets d’autor”. Ara bé, va remarcar que respecta la “democràcia” i que s’oferirà per als grans pactes de ciutat.

Aquest va ser només el preludi del que acabaria passant en l’elecció de l’alcaldessa. Crits i retrets constants per part d’aproximadament un terç de les 200 persones que van assistir al plenari de constitució de l’Ajuntament. Un altre terç li cridava “alcaldessa”, i encara n’hi havia alguns que s’ho miraven tot de manera incrèdula. “Estic flipant. No ho havia vist mai”, explicaven. Al marge de la pugna pel poder, els tres regidors de Ciutadans també van ser escridassats -“No us volem a Sant Cugat”-, mentre algun militant taronja intentava trolejar els que no els deixaven parlar recorrent als olés taurins.

I si l’alcaldessa havia estat increpada, també ho van ser els que seran els seus tinents d’alcalde. Primer, el portaveu socialista, Pere Soler, i després, la de la CUP, Núria Gibert. “Els demano que no em neguin la paraula”, va dir la cupaire adreçant-se a la remor de fons.

“El que prefereixi la crispació al diàleg no ajudarà a tirar endavant ni la ciutat ni el país”, va afirmar la nova alcaldessa en el primer discurs davant del plenari. El compromís amb la independència i contra la repressió, va dir, seguirà “intacte”. Abans, però, sembla que s’haurà de guanyar el dret a regirar els armaris de la casa de tots.

Més continguts de