L’estratègia de PP, PSOE i Cs eleva l’amenaça de Vox

Abascal, el líder d’ultradreta, aplega més del doble de gent que Rivera en un acte simultani a Jaén

A Vox li estan fent la campanya. Les estratègies a curt termini dels partits mainstream que es presenten a les eleccions andaluses estan col·locant la formació ultradretana al centre de debat polític en aquesta segona setmana de cursa cap als comicis de diumenge, agafant el relleu al debat català, que va monopolitzar la primera setmana. Santiago Abascal, el president del partit ultra, està recollint els fruits amb actes multitudinaris sobre el terreny, com el d’aquest dimecres a Jaén, on el teatre Infanta Leonor, amb capacitat per a unes 800 persones se li va quedar petit. Això tot i que la ciutat és un feu socialista i una de les capitals de la comunitat més al·lèrgiques a la dreta, i que l’acte coincidia en el temps amb un de Ciutadans que comptava amb la presència d’Albert Rivera, i que va aplegar “més de 300 persones”, segons el partit taronja. “Esteu en el míting més gran que cap partit ha fet en aquesta campanya a Jaén”, va presumir Abascal, rebut per un públic heterogeni en perfils i edats, tot i que eminentment masculí, i que el va saludar amb crits de “President” i sonors “Visca Espanya”.

Diari de campanya de les andaluses (3): duel de Vox i Cs a Jaén

Les enquestes apunten a una entrada de Vox al parlament andalús. Per a la formació és la primera oportunitat per abandonar l’extraparlamentarisme, i encarar amb força la cursa cap a les eleccions generals, que inclouen la parada intermèdia de les europees. “La reconquesta comença pel sud”, va dir aquest dimecres el cap de llista per Jaén, Benito Morillo, alimentant aquesta tesi. Les últimes onades dels sondejos, publicades aquest cap de setmana, indicaven una força creixent del partit, amb fins a quatre diputats a la cambra, que poden tenir un efecte imprevist en el tauler de joc andalús, per l’impacte en la distribució dels escons restants. En l’impuls a Vox hi han col·laborat sobretot tres dels quatre grans partits, tot i que per motius contraposats. A l’esquerra, el PSOE ha vist en agitar l’espantall d’un tripartit de dretes, amb Vox estirant al cantó més ultra del ring Ciutadans i el PP, una estratègia rendible electoralment. Els estrategs socialistes creuen que això actua d’element mobilitzador dels votants moderats desencantats, i que podien tenir la temptació de quedar-se a casa o votar la candidatura taronja, que encara té entrada entre certs sectors demogràfics que s’autoubiquen en el centre esquerra a Andalusia.

Vox ha recollit el guant amb entusiasme, perquè amb el gir estratègic dels socialistes s’han col·locat com el rival a batre, una tessitura fins fa poc inimaginable per a un partit que defensa un ideari d’encaix impossible en un sistema de drets i garanties, amb crides xenòfobes, homòfobes, misògines i uniformitzadores de l’Estat de les autonomies. La formació va anunciar aquest dimecres que presentarà una querella contra la candidata a la reelecció socialista, Susana Díaz, per haver-los acusat de justificar la violència contra les dones, alimentant un cos a cos amb ella en què Abascal insistia, en el seu discurs a Jaén: “Està dient que vosaltres no hi cabeu, a Andalusia, quan teniu tant o més dret que ella a viure aquí. Quin ensurt s’endurà el dos de desembre”.

“Dic de contenció”

Díaz va mantenir aquest dimecres el discurs, i va demanar una mobilització massiva per fer de “dic de contenció” a la “triple aliança de dreta i extrema dreta”. I la dreta va ajudar-la a apuntalar-lo, amb una acceptació cada cop més clara que estan disposats a pactar, o com a mínim a rebre els vots de la formació ultra, per desalliotjar-la de San Telmo. El president del PP, Pablo Casado, va afirmar, en un esmorzar informatiu a Cadis, que estaria “encantat” de rebre els vots de la formació si han de servir per possibilitar el canvi. També els candidats dels principals partits de dretes a la Junta, Juan Marín, de Cs, i Juan Manuel Moreno, del PP, van esforçar-se per mantenir la porta oberta a un pacte a tres que inclogui els ultres si és la via per acabar amb 40 anys de socialisme.

Abascal es va deixar estimar. Tot i que va remarcar que no han arribat a la política espanyola per refundar el PP, sinó que apel·len a tots els espanyols, el candidat dels ultres va mostrar “tot” el seu “respecte i afecte” a Pablo Casado, i va confessar estar disposat a entendre-s’hi si s’assumien els seus postul·lats antiimmigració i recentralitzadors. I això és, justament, el què han fet els dos partits amb representació parlamentària, que en la setmana i mitja de campanya han anat mimetitzant el discurs de Vox, traient-lo dels marges de la política i convertint-lo en una tendència insider. Tant Rivera com Casado van prometre recentralitzacions de competències en educació i Sanitat, mentre que el president del PP va arribar fins i tot a carregar contra els costums dels immigrants, de manera quasi calcada a la que va fer Abascal, quan va dir aquest dimecres que a l’Amèrica Llatina i als països àrabs “tenen una manera de veure la vida que és incompatible amb la nostra”. Tot plegat, mentre diaris de masses de la dreta espanyola, com La Razón, comencen a fer crides a entendre el fenomen per integrar-lo, incidint en la normalització del seu discurs.

Tot això va passant sense que Abascal necessiti posar-se una pell de xai. El líder ultra va mantenir aquest dimecres invariable el seu discurs, amb les soflames habituals, que passen per l’oxímoron de demanar l’abolició de les autonomies mentre demana el vot per un candidat a un govern autonòmic, la derogació de la llei de memòria històrica, o l’eliminació dels organismes pro-igualtat, que el partit considera que responen a una “ideologia de gènere”. A més de les mesures antiimigració que passen, entre altres, per construir unmir a Ceuta i Melilla.

“Sóm una alternativa política no d’extrema dreta, sinó d’extrema necessitat”, va defensar Abascal en un acte en el qual el va precedir el candidat a la presidència de la Junta, Francisco Serrano, que va tenir el valor de citar l’activista negre Martin Luther King i el poeta Miguel Hernández, mort en una presó franquista, en un acte en el qual es van sentir crits aïllats d’“Arriba España” i “Viva Franco” i propostes per expulsar els immigrants d’Espanya.

El curtterminisme dels partits està posant el focus en Vox, i Abascal se sent crescut: ha aconseguit empènyer a la dreta el discurs dels partits majoritaris i que el PSOE l’assenyali amb el dit. Ara confia que les andaluses li donin l’impuls per assaltar el Congrés.