LA SETMANA DE...
Política 31/10/2020

L’excursió russa del tinent coronel Baena

Gerard Pruna
2 min
El tinent coronel Daniel Baena sortint de l'Audiència Nacional

Expert com és en el camp de fer avançar les investigacions judicials per camins distants del seu objectiu inicial, aquesta setmana el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena ha donat una nova mostra de la seva capacitat per estirar fins al límit els atestats quan tenen a veure amb el Procés. Aquest cop l’excursió l’ha portat a Rússia, cosa que ha provocat fins i tot la burla de l’ambaixada russa a Madrid pel fet que la Guàrdia Civil i tot un jutge donin credibilitat a la hipòtesi que el Kremlin estigués disposat a enviar 10.000 soldats per defensar Catalunya durant la tardor del 2017.

La via russa és només una excusa, esclar. La forçada porta per la qual, a través de dos missatges gravats al mòbil de Víctor Terradellas, s’intenta encabir tota una instrucció que, sota secret, permet fer seguiments i intervenir telèfons i que el que persegueix és qualsevol drap brut que afecti Xavier Vendrell, David Madí, Oriol Soler i Xavier Vinyals, tots ells personalitats clau de l’estat major que va fer possible l’1-O. Una instrucció caòtica, amb moltíssimes ramificacions, que és un autèntic calaix de sastre en el qual Baena acumula sospites i especulacions que van des de la trama russa fins al naixement del Tsunami Democràtic, el finançament del Procés, el tràfic d’influències i la prevaricació.

Perquè, tanmateix, el sumari del cas va més enllà del Procés. L’acumulació de converses interceptades a Madí i Vendrell deixa al descobert també com funcionen sovint les bambolines de l’administració i com personalitats amb un passat en la primera línia política hi segueixen influint des de l’ombra. No obstant això, és la possibilitat d’accedir directament a ministres, consellers i alts càrrecs el que explica que moltes empreses acabin incorporant antics polítics en els seus consells d’administració. En aquest cas, Madí i Vendrell es vanten de la seva capacitat d’influència sobre el Govern i alimenten un relat que la Guàrdia Civil reconeix en diverses ocasions que no s’ha pogut acreditar -especialment sagnant és el “si bé no s’ha pogut corroborar, no és descartable que David Madí s’hagi pogut veure beneficiat per alguna adjudicació pública”- però que situa tota la trama en la frontera entre el lobisme polític i el tràfic d’influències.

El sisme de l’operatiu, però, pot tenir rèpliques en el terreny polític. La cara dimecres de Pedro Sánchez, quan, minuts abans de començar la sessió de control al Congrés, Fernando Grande-Marlaska li comunicava l’operatiu en marxa, era un poema. Una setmana després de superar folgadament la moció de censura de Vox, el president espanyol veia com la seva sempre fràgil majoria parlamentària tornava a trontollar tot just quan sobre la taula hi torna a tenir l’estat d’alarma i, més important, el debat d’un projecte de pressupostos sense el qual la legislatura espanyola queda tocada de mort. De moment, però, Sánchez va aconseguir sumar dijous el vot a favor d’ERC i el PDECat al seu estat d’alarma i, malgrat la pressió de l’expresident Quim Torra, l’abstenció de JxCat.

El detall

Es va parlar molt al seu dia de si la decisió de situar Josep Maria Argimon al capdavant de Salut Pública va ser cosa de Quim Torra (JxCat) o d’Alba Vergés (ERC). Tothom s’ho feia seu. Doncs bé, ara resulta que la Guàrdia Civil té una altra teoria. Segons els atestats judicials de l’operació Volhov, va ser “designat” des de l’exili per Toni Comín. “Una persona fugida dirigeix els designis d’un departament”, s’exclamen.

L’acte independentista de rebuig a l’operació Volhov a la plaça Sant Jaume va topar dimecres amb una manifestació del sector de l’hostaleria contra el tancament de bars i restaurants. Però aviat es va resoldre l’imprevist. Els hostelers van canviar de lloc durant la protesta de partits, entitats i Govern, i quan aquests van marxar van tornar a ocupar l’espai, des d’on van llançar ous a la façana del Palau de la Generalitat.

stats