El vot dels 'exiliats' d'Euskadi s'estavella contra la Constitució
BARCELONAEuskadi té molt viu el record de les eleccions del 2009. Per primera vegada, i després de molts intents frustrats, el PSE i el PP van aconseguir una majoria parlamentària "constitucionalista" per impedir que el lehendakari seguís sent del PNB. Ho van aconseguir després d'una llei de partits feta per excloure l'esquerra abertzale de les institucions i per asfixiar socialment i políticament l'entorn d'ETA.
Tres anys després, les circumstàncies al País Basc han fet un tomb de 180 graus: ETA ha dit adéu a les armes i la justícia espanyola no troba arguments per mantenir el veto a l'esquerra abertzale. De fet, ja han superat la prohibició en les últimes eleccions municipals i generals amb sigles amb l'historial net. En aquest context, la majoria PSE-PP veu que s'allunya la possibilitat de seguir controlant les institucions basques. Saben que els abertzales no només es presentaran a les eleccions basques (previstes per al 2013 si no s'avancen), sinó que tenen possibilitats de guanyar-les. Això sí, sempre que no variïn les regles del joc.
Malabarismes legals
En aquest context, el govern espanyol ha posat damunt la taula la possibilitat de reformar la llei electoral perquè els ciutadans que van marxar d'Euskadi per l'amenaça d'ETA puguin votar en els pròxims comicis bascos. Però el cert és que ni el mateix PP, que ho fia tot a un increment dels seus potencials votants, troba arguments jurídics que justifiquin la mesura.
El portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, va admetre ahir la "dificultat tècnica" d'una reforma d'aquestes característiques. Però va insistir que és "raonable" plantejar-la per "retornar els drets polítics i civils arrabassats als exiliats" d'Euskadi. No parlava de tots els exiliats , sinó només de les víctimes d'ETA. I va subratllar que la reforma s'hauria de fer amb l'acord de l'oposició. Ni tant sols UPyD ho veu clar. Ahir el portaveu adjunt del partit, Carlos Martínez Gorriarán, va admetre que la modificació és de "difícil solució constitucional".
El cert és que, a ulls dels experts consultats per l'ARA, els dubtes d'Alonso estan fonamentats. L'advocat i sociòleg per la Universitat de Deusto Txema Montero -vinculat a la Fundació Sabino Arana del PNB- advertia ahir que la reforma seria un "gir copernicà en el dret espanyol", que obriria la porta a reconèixer per al País Basc l'excepció del ius sanguinis (dret de sang): els descendents de bascos d'origen tindrien dret a vot a Euskadi, al marge de la seva residència. El cert és que tant Montero com els catedràtics de dret constitucional Joaquim Ferret, Ferran Requejo i Francisco Balaguer, coincidien en les dificultats per establir qui es pot considerar que va marxar d'Euskadi per la pressió d'ETA o no. "Com es demostra? Qui certificarà que una persona ha marxat per motius polítics o amenaces o per altres causes?", plantejava Ferret. Per Requejo, qualsevol reforma legal en aquest sentit requeriria controls extraordinaris pel "risc que es convertís en una font d'irregularitats". Montero té clar que el plantejament "porta a pensar en un intent [del PP] d'alterar el cens electoral per repetir el que van aconseguir les últimes eleccions excloent una part de l'electorat per construir una majoria fictícia" a Euskadi. En qualsevol cas, en opinió de Balaguer, el "problema no és tant de motivació, sinó d'articulació tècnica" per evitar, per exemple, que els anomenats exiliats tinguin doble dret de vot: a la comunitat on viuen i a Euskadi.
